Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




27 d’agost 2014

Ni el dret a opinar

Avui he decidit anar al restaurant “X” i demà opinaré sobre la qualitat del restaurant “X”. Això que llegit així resulta ser tan clar però tan distint, doncs el senyor Rajoy i Cia. diuen que és el mateix, és a dir, decidir és igual que opinar. Per aquest motiu els catalans no tenim ni dret a decidir ni dret a opinar. La consulta del 9N és, segons tots els experts una consulta “no vinculant”, dit d’una altra manera, una “opinió”. Però tant se val, els espanyols diuen que no podem votar. En Vicenç Villatoro ha publicat un article molt interessant, on tracta de respondre aquesta senzilla qüestió: opinar és igual a decidir?

Ni el dret a opinar

En els últims anys, des del conjunt del catalanisme s’ha reivindicat -amb algunes discussions i discrepàncies sobre l’expressió “el dret a decidir”. És a dir, el dret dels catalans a decidir el nostre futur. En els termes previstos en la llei de consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya i que ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, els catalans no exercirem el dia 9 de novembre el nostre dret a decidir. Exercirem el nostre dret a opinar. No és una crítica: em sembla estratègicament ben fet i necessari. En el nostre cas, poder exercir més endavant el veritable dret a decidir passa avui per poder exercir el nostre dret a opinar.

Dit en altres paraules, el procés democràtic cap a la independència de Catalunya demanarà un dia un referèndum decisori, de resultat vinculant, però no és encara el del 9 de novembre. L’altre, el que culmini el procés i en garanteixi encara més la impecabilitat, vindrà més endavant. Però el camí passa per aquí.

En el model de consulta previst per la llei catalana, la del dia 9 de novembre no és vinculant. No és decisòria. Serveix per conèixer l’opinió majoritària dels catalans i esperar que a partir d’aquí els governs català i espanyol i les instàncies internacionals actuïn en conseqüència. Per tant, no se’ns demana que decidim, sinó que opinem. Les decisions les prendrà algú, més endavant -conseqüents o inconseqüents amb el resultat de la consulta-, a partir d’aquesta opinió. Amb una convicció: si en aquesta consulta sortís el no, els mateixos que ara neguen la seva qualitat democràtica i la seva legalitat jurídica la considerarien la més perfecta expressió de la voluntat dels catalans i el punt final definitiu de tota aspiració secessionista.

En els vots particulars contra la llei de consultes, alguns eminents juristes vénen a dir que una consulta sense resultats vinculants i un referèndum decisori són exactament el mateix, que en els dos casos, de fet, es tracta d’un referèndum. Altres eminents juristes opinen el contrari. Suposo que això prefigura les actituds del Constitucional i dels partits que van triar aquests juristes (i que van triar també tots els del Constitucional). No entenc gens el llenguatge jurídic, però em costa creure que una cosa i l’altra siguin exactament el mateix objecte polític. No sé si tècnicament una consulta sense valor decisori també és un referèndum. Potser sí. Però em costa creure que la diferència entre opinar i decidir sigui una cosa irrellevant, i que el que és veritablement important, el que converteix un cosa i l’altra en la mateixa, en termes jurídics, sigui el tema, i que en tots dos casos es fan servir les urnes i el cens.

Si jurídicament no es veu la diferència (i em costa creure-ho), políticament és molt gran. El sobiranisme català vol decidir. Voldria un referèndum decisori, vinculant. Com a mínim, tan vinculant com al Quebec o a Escòcia. L’unionisme no en vol sentir a parlar. Fer una consulta no decisòria és el camí del mig. És una opció transaccional. Ni teu ni meu. Ni el meu referèndum decisori ni la teva negativa perquè la unitat d’Espanya és un dogma sobre el qual ni tan sols es pot opinar. Ho dic perquè de vegades es consideren simètriques la intransigència catalana demanant el referèndum i l’espanyola volent-lo impedir sigui com sigui. No és simètric. La via catalana ja és un camí del mig, ja és una proposta de vocació transaccional, que busca el pacte. I que busca fer les coses en el marc jurídic existent, amb el plus de paciència i de fatiga que això comporta.

Si el govern espanyol porta al Constitucional la llei de consultes i el Constitucional la tomba, serà amb la idea que una consulta no vinculant és, en el fons, també un referèndum. Però també amb la idea que els catalans no tan sols no tenim el dret a decidir el nostre futur, sinó que no tenim ni tan sols el dret a opinar col·lectivament sobre quin ha de ser aquest futur, ni fer-ho a través de la millor manera d’expressar una opinió, que són les urnes. Ens estaran dient que opinar i decidir és el mateix i que totes dues coses són pecat, en aquest tema, constitucionalment parlant. No tan sols que això no es toca, sinó que d’això ni se’n parla. Que tan il·legal és decidir com opinar. Personalment, no m’acaba de quadrar en el meu concepte de democràcia.

Vicenç Villatoro
Escriptor

Article publicat al diari  ara el dimecres 27 d’agost del 2014

21 d’agost 2014

Votar i fer-ho bé

Des de fa dies tant els diaris de Madrid com alguns d’aquí, no paren de publicar declaracions de personalitats espanyoles dient que el procés està tocat i enfonsat. La V del dia 11 de setembre, serà un fracàs, el president Mas està desorientat i afeblit pels cas Pujol, el Govern de CiU està a punt de desintegra-se, etc, etc. Afirmacions com aquestes i d’altres de pitjors, surten dia sí i dia també de les boquetes dels espanyolistes. Doncs aquesta colla que s’esperin asseguts. El procés va endavant i no el para ningú. L’historiador Agustí Colomines, ha publicat un article que titula amb la frase “Votar i fer-ho bé”, que el President Mas va dir a Talamanca fa uns dies, i on fa un repàs d’aquesta situació. Podeu llegir-lo tot seguit.


Votar i fer-ho bé

L'unionisme està regirat. Davant la determinació del president Artur Mas de convocar la consulta sí o sí, els unionistes busquen desesperadament contradiccions entre el sector sobiranista català. Des que es va conèixer la funesta notícia del frau dels Pujol, la tàctica unionista consisteix a donar per liquidat el procés i buscar aliats entre els catalanistes moderats per certificar-ne la defunció. Un dia aprofiten les declaracions del conseller Santi Vila, sempre loquaç, i el matí següent les d'un altre conseller, el professor Andreu Mas-Colell, un home d'ordre. I si amb això no n'hi ha prou, treuen punta a les declaracions de la vicepresidenta Joana Ortega, qui milita a les files de Duran i Lleida i només per això ja és sospitosa, quan adverteix que si el 9-N no es pogués votar, un altre 9-N estaria molt a prop.

Déu Meu, que ingenus són aquests unionistes!

"Votar i fer-ho bé", això és el que va dir el president Artur Mas a Talamanca el dia de la commemoració de la batalla homònima que fa 300 anys van guanyar les tropes catalanes. Aquesta victòria no va servir per a res, perquè finalment l'exèrcit franc-espanyol va derrotar els catalans i la fi de la guerra va donar pas a la implantació de la monarquia que encara perdura a Espanya. Ni les victòries són sempre victòries ni les derrotes aconsegueixen liquidar el que els resistents han defensat aferrissadament. La clau no està en si es podrà votar o no el 9-N, cosa molt difícil tenint en compte l'entossudiment del Govern espanyol, si no a fer-ho bé.

La conseqüència del que s'ha dit pel president a Talamanca és òbvia i està en la línia de la tantes vegades expressada voluntat de CiU de portar el procés de la consulta sobiranista per una via legal i pactada. No em sembla que ni Vila ni Mas-Colell ni Ortega hagin declarat res que contradigui el compromís del president Mas amb el poble de Catalunya i la consulta. Mentre ell estigui al comandament de la nau, el full de ruta serà el que es va pactar al seu moment amb els partits favorables a la consulta. El sobiranisme del president Mas no és impostat com pensen els unionistes espanyols i les classes benpensants catalanes.

Una altra cosa és que el president Mas (o, per delegació, la vicepresidenta i els consellers) busqui solucionar les 23 demandes que va presentar a Mariano Rajoy el 30 de juliol, mentre el procés avança. És el que ha de fer perquè l'obligació de qualsevol governant és buscar solucions a les dificultats de gobernança. Es diu que el president Artur Mas està desorientat pel cas Pujol i per tant que està afeblit. Algú que ha compartit amb Pujol ideals i govern se sent malament davant l'engany, però això no significa que estigui atribolat fins al punt de suïcidar-se políticament per un plat de llenties.

Artur Mas no renunciarà a la consulta a canvi del blindatge del català i d'acceptar la sempiterna promesa que hi haurà una millora del finançament autonòmic. Si ho fes, la caiguda seria automàtica i la convocatòria d'eleccions autonòmiques (i prenguin nota de l'adjectiu) no es podria evitar. El que succeiria després està cantat. Si el somni unionista és que ERC guanyi les eleccions i CiU es desintegri com va passar amb UCD i així poder matxucar el procés, el que podria anunciar la victòria d'ERC no seria precisament una marxa enrere, sinó tot el contrari. Els unionistes haurien de reflexionar una mica més abans de cantar victòria. Com a Talamanca, les victòries poden anunciar derrotes molt severes.

¿Algú creu de debò que CiU es col·locarà a la vora del penya-segat acceptant un intercanvi de cromos tan pírric? Qui pensi així s'autoenganya. O el que és pitjor, aquest algú és estúpid. Com diria Barack Obama, encara que Hillary Clinton li ho retregui, els estats no han d'actuar mai fent coses estúpides. I això val tant per a la política internacional com per a la política interior. Les coses han de fer-se bé, que és el que demana el Govern català amb el president al capdavant.

Agustí Colomines
Professor d’història contemporània a l’UB

Article publicat al diari Economia digital el dimecres 20 d’agost del 2014-08-21

14 d’agost 2014

Benvolgut independentista emprenyat

El President de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut deixar clar que l'únic pla del Govern és votar el 9-N. Durant la commemoració del Tricentenari de la Batalla de Talamanca, el President ha dit: “Només hi ha un pla, votar. En el moment de prendre decisions es consultarà tots els partits”; també: “No hem de menystenir les forces dels nostres contrincants. Aquesta força existeix. Hem d’actuar amb valentia i intel·ligència”. I fent referència als darrers retrets d’ERC: “No es tracta que uns vagin empenyent els altres, sinó que tots anem el màxim d’units per aconseguir un objectiu de llibertat”. Tot això ve a tomb per dir que la primera prova de força de cara a la consulta prevista per al 9-N serà la V humana convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per a l’11-S. Fins ara no s’omplen els trams al ritme previst. Potser haurem de tornar al “català emprenyat”, canviant-lo ara per “L’independentista emprenyat”, com diu la periodista Odei A.-Etxearte en un article que podeu llegir més avall.

Benvolgut independentista emprenyat

Encara recordo aquella Diada del 2012 i el posat impressionat, però contingut, dels diputats que van anar a rebre la delegació de l'ANC al Parlament. El carrer encara vessava de gent i havia enterrat el pacte fiscal a mig mandat. Algun dirigent de CiU ho advertia amb prudència: haurem d'anar a eleccions anticipades. D'això ja fa dos anys. I durant aquest temps alguns han perdut la feina, s'han empobrit, han patit el perjudici de les retallades o s'han indignat en ensumar la claveguera oberta de la corrupció i l'evasió fiscal sota de casa. Artur Mas i Mariano Rajoy encara defensen, en essència, el mateix: un reclama el referèndum, l’altre el rebutja. Hi ha data i pregunta però les incògnites sobre la consulta perseveren, amb algun petit matís. El president convocarà la votació, ¿però gosarà fer-la quan el govern espanyol recorri al Tribunal Constitucional el decret i la llei? Joana Ortega ha deixat clar que no i Mas assegura que ho consensuarà amb els partits proconsulta. Fins on arribarà la influència i la coresponsabilitat d’ERC, ICV-EUiA i la CUP perquè es voti tant sí com no? Què més es reserva Madrid per intentar desestabilitzar el procés? Una tercera via, un canvi de pregunta, la confiança cega que els partits catalans acabaran dividits si no trencats?

I l'estelada, esblaimada, s'esfilagarsa al balcó. Fins que se’n desfacin les vetes, i adéu. Podria anar així. Podríem queixar-nos que la web de l'ANC no funciona, que la campanya per la V va començar tard, que això de l’"Ara és l'hora" és un eufemisme incomprensible, que ja vam fer els deures el 2012 i l'any passat vam carregar els trastos al cotxe i som-hi, cap a Amposta. La festa està bé però ara ja toca votar d'una vegada per totes. El món ens té radiografiats i no sembla disposat a llançar-nos un salvavides encara que fem una cadena humana submarina.

Benvolgut independentista emprenyat, la solució és encara a les vostres mans. El que va començar amb la manifestació més multitudinària podria ensopegar si hi ha buits en els onze quilòmetres de la Gran Via i la Diagonal. Quin líder assumirà riscos personals i de partit que podrien ser irreparables si no resistim dos anys de crisi i de gestió política del procés? Si la base no empeny, afloraran tots els dubtes de l'statu quo en contra de la voluntat de la majoria. Potser amb l'11-S no n'hi haurà prou; qui sap si caldran més manifestacions. S’acosta la tardor i no és que hagi arribat l'hora de la consulta, que també. És que ha arribat l'hora que ens preguntem com a ciutadans què estem disposats a sacrificar individualment perquè això tiri endavant. Hi ha projectes que es mereixen més esforç que votar de tant en tant en unes eleccions convencionals; que requereixen generositat, activisme, ambició, resistència, il·lusió, i una unitat ciutadana i política per sobre de les diferències i de la crítica de sobretaula, al carrer, a les urnes i allà on sigui. Ningú va dir que seria fàcil, però el projecte s’ho val. Tindrem el futur que ens guanyem com a col•lectiu.

Odei A.-Etxearte
Periodista

Article publicat al digital elSingular.cat el dijous 14 d’agost del 2014