El President de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut deixar clar que l'únic pla del Govern és votar el 9-N. Durant la commemoració del Tricentenari de la Batalla de Talamanca, el President ha dit: “Només hi ha un pla, votar. En el moment de prendre decisions es consultarà tots els partits”; també: “No hem de menystenir les forces dels nostres contrincants. Aquesta força existeix. Hem d’actuar amb valentia i intel·ligència”. I fent referència als darrers retrets d’ERC: “No es tracta que uns vagin empenyent els altres, sinó que tots anem el màxim d’units per aconseguir un objectiu de llibertat”. Tot això ve a tomb per dir que la primera prova de força de cara a la consulta prevista per al 9-N serà la V humana convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per a l’11-S. Fins ara no s’omplen els trams al ritme previst. Potser haurem de tornar al “català emprenyat”, canviant-lo ara per “L’independentista emprenyat”, com diu la periodista Odei A.-Etxearte en un article que podeu llegir més avall.
Benvolgut independentista emprenyat
Encara recordo aquella Diada del 2012 i el posat impressionat, però contingut, dels diputats que van anar a rebre la delegació de l'ANC al Parlament. El carrer encara vessava de gent i havia enterrat el pacte fiscal a mig mandat. Algun dirigent de CiU ho advertia amb prudència: haurem d'anar a eleccions anticipades. D'això ja fa dos anys. I durant aquest temps alguns han perdut la feina, s'han empobrit, han patit el perjudici de les retallades o s'han indignat en ensumar la claveguera oberta de la corrupció i l'evasió fiscal sota de casa. Artur Mas i Mariano Rajoy encara defensen, en essència, el mateix: un reclama el referèndum, l’altre el rebutja. Hi ha data i pregunta però les incògnites sobre la consulta perseveren, amb algun petit matís. El president convocarà la votació, ¿però gosarà fer-la quan el govern espanyol recorri al Tribunal Constitucional el decret i la llei? Joana Ortega ha deixat clar que no i Mas assegura que ho consensuarà amb els partits proconsulta. Fins on arribarà la influència i la coresponsabilitat d’ERC, ICV-EUiA i la CUP perquè es voti tant sí com no? Què més es reserva Madrid per intentar desestabilitzar el procés? Una tercera via, un canvi de pregunta, la confiança cega que els partits catalans acabaran dividits si no trencats?
I l'estelada, esblaimada, s'esfilagarsa al balcó. Fins que se’n desfacin les vetes, i adéu. Podria anar així. Podríem queixar-nos que la web de l'ANC no funciona, que la campanya per la V va començar tard, que això de l’"Ara és l'hora" és un eufemisme incomprensible, que ja vam fer els deures el 2012 i l'any passat vam carregar els trastos al cotxe i som-hi, cap a Amposta. La festa està bé però ara ja toca votar d'una vegada per totes. El món ens té radiografiats i no sembla disposat a llançar-nos un salvavides encara que fem una cadena humana submarina.
Benvolgut independentista emprenyat, la solució és encara a les vostres mans. El que va començar amb la manifestació més multitudinària podria ensopegar si hi ha buits en els onze quilòmetres de la Gran Via i la Diagonal. Quin líder assumirà riscos personals i de partit que podrien ser irreparables si no resistim dos anys de crisi i de gestió política del procés? Si la base no empeny, afloraran tots els dubtes de l'statu quo en contra de la voluntat de la majoria. Potser amb l'11-S no n'hi haurà prou; qui sap si caldran més manifestacions. S’acosta la tardor i no és que hagi arribat l'hora de la consulta, que també. És que ha arribat l'hora que ens preguntem com a ciutadans què estem disposats a sacrificar individualment perquè això tiri endavant. Hi ha projectes que es mereixen més esforç que votar de tant en tant en unes eleccions convencionals; que requereixen generositat, activisme, ambició, resistència, il·lusió, i una unitat ciutadana i política per sobre de les diferències i de la crítica de sobretaula, al carrer, a les urnes i allà on sigui. Ningú va dir que seria fàcil, però el projecte s’ho val. Tindrem el futur que ens guanyem com a col•lectiu.
Odei A.-Etxearte
Periodista
Article publicat al digital elSingular.cat el dijous 14 d’agost del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada