Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




11 de juliol 2017

Les mentides de la Colau

S’està posant en evidència que a can Colau hi ha molt mala maror pel tema del referèndum de l’1-O. Resulta que els revolucionaris de pedra picada que bramàven el 15M el seu compromís pel dret a decidir-ho tot, aquesta setmana reunida la cúpula, han  decidit donar l’esquena a la reivindicació més rupturista dels últims anys i que és reclamada pel 80% dels  catans: votar per decidir el seu futur. Els milers de persones que van fer possible la victòria d’Ada Colau a les municipals a Barcelona, avui ja no compten a l’hora de decidir les polítiques de l’alcaldessa, els ha enganyat i se’ls ha tret de sobre de manera bruta i sense contemplacions. Unes quantes persones, vinculades moltes d’elles al comunistes d’ICV i EUiA (la casta), controlen les decisions de Catalunya en Comú,  amb un funcionari de confiança d’Ada Colau, Xavier Domènech al capdavant, que dirigeix l’operatiu per intentar protegir del ‘tsunami’ del referèndum a l’alcaldessa de Barcelona, que com diuen ‘els seus’ està molt preocupada per evitar que l’inhabilitin si s’acosta massa als independentistes. Des de Madrid, per altra banda, el secretari d’Organització de Podem, Pablo Echenique, ha afirmat aquest dilluns que “la seva formació no té cap inconvenient i considera ‘legítim’ que Ada Colau faciliti la celebració de l’1-O, de donar-hi suport obrint portes, col·locant taules o posant ‘caixetes’ sobre de taules”. Rebaixar i frivolitzar la importància del referèndum, aquesta es l’estratègia dels Comuns en aquest procés. Vist l’engany que està perpetrant en aquests moments la Colau, i per posar en evidència les mancances i mentides d’aquesta frustrada ‘lideressa’, val la pena recuperar una ‘carta oberta’ que li va escriure fa uns mesos la Carme R. Roquet-Jalmar, exactivista de la PAH i exmilitant de Podemos i que ara, des d’una posició molt crítica amb els tripijocs de l’alcaldessa, ha descobert que l’engany i la manipulació son les eines que la ‘Fada’ Colau i els seus adlàters utilitzen per mantenir-se aferrats al poder i manipular als seus benintencionats seguidors. Llegiu tot seguit la carta oberta.

Carta oberta a Frau Colau

Benvolguda (o no) Frau (ai, perdó) Ada,

reconec i envejo el teu enginy i la teva traça en manipular. Haig de reconèixer que ets una artista, noia. Ja de joveneta anaves fent veure que estudiaves aquí i allà i et passaves els dies fent campana. I els pares contents i enganyats. És clar que gairebé no t’ha fet falta pencar i només ho has fet de missatgera comercial i hostessa de supermercat, potser vestida d’holandesa donant a tastar mantegues al personal. Home, sense estudis, habilitats, ni idiomes, tampoc podies fer gaire cosa més…

Però un dia vas descobrir que t’anava molt això del “artisteig”. No et diu res el nom d’Ada Layunta? Maleïda hemeroteca, oi? Sí, dona, quan vas fer un parell o tres de mini aparicions a una sèrie dolentíssima d’Antena 3 (Dos + Una) on inclús vas ajudar a fer algun guió i tot. No m’estranya que la traguessin després dels 13 primers capítols, i encara trobo que varen tenir molta paciència, perquè no la veia ni Déu.

I és que, encara que venies “assajada” de casa (tants anys d’enganys als “papis” i no rebre una bona bufa, té el seu mèrit), estava clar que et mancava experiència i aleshores vas dedicar-te a fer algun sketch al carrer, com quan vares aparèixer vestida “d’abella Maia” per rebentar un míting dels que després varen ser els teus: els “verds-col”, els d’ICV.

A pesar de tots els teus esforços, no sé si va ser pel teu físic, perquè no eres gaire bona actriu o perquè la càmera no t’estimava, la gent de la tele no et va tornar a cridar i tu et vas dir: “calla, si no és per artisteig, serà per politiqueig, però jo seré famosa com hi ha Déu!“. I et vas unir a aquella gent “tan dolenta” a qui havies enfonsat el míting (els verds-col).

Mentrestant, i com sempre t’ha agradat l’aventura, te n’anaves de oKupa una temporada i, quan te’n cansaves, trucaves a la immobiliària de ta mare que et proporcionava un piset bonic i confortable a un preu simbòlic. I aleshores aprofitaves per a posar el ventre a lloc, i comprar-te roba. I, quan t’avorries de fer una vida convencional o ho deixaves estar amb la parella de torn, tornaves a oKupar i a viure aventures de carrer. I així durant 15 anys.

Com sempre t’ha agradat el protagonisme i ets molt trepa, de mica en mica vas anar escalant posicions a ca’ls verds-col i, aprofitant que eren a l’ajuntament, et vas unir al teu amic, el capità enciam, i vàreu mirar la manera de feu-vos d’or a canvi de no fotre brot. “Ja sé“, et vas dir, “viurem de rebre subvencions!”. I vàreu crear una mena d’ONG que es deia DESC on, teòricament, us fèieu càrrec de la integració de les famílies nouvingudes i els proporcionàveu habitatge, escoles, … I per aquesta tasca vàreu rebre, ni més ni menys, que 3.750.000 €. Però el cas és que no vàreu fer res del que se suposava que havíeu de fer, sinó que us vàreu limitar a fer alguna xerrada “interessada” als immigrants sud-americans (d’aquí ve gran part del teu triomf polític, ja que la majoria de vots d’aquesta gent van anar per a tu i a més d’un te’l vas endur endollat a la teva formació). Sabem que les entitats que us varen ajudar (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) es van afartar de demanar que els passéssiu comptes, però vosaltres (i fins avui) només vàreu presentat els rebuts de dos sous: el teu (2.600 €/mes) i el de la teva secretària (1.400 €/mes). De la resta, no se sap res…

Però, no contenta amb això, i mentrestant, vas crear la PAH. Una “plataforma” que feies creure que no rebia cap ajut oficial i demanàveu als afectats i als voluntaris que ajudéssim “amb el que bonament poguéssim”. Però no era així. La PAH, a Barcelona, tenia una subvenció de 280.000 €/any, dels quals tu en cobraves 3.900 €/mes que, sumats als 2.600 € de DESC, fan un total de 6.500/mes. No està gens malament per no fer gairebé res, no trobes? Ho dic perquè, almenys a la PAH, qui pencàvem érem els voluntaris i els afectats… Tu anaves a “les teles” (que és el que t’agrada) i feies alguna “acció”, sempre que hi hagués premsa, és clar…

I, mentre deies “jo mai em dedicaré a la política. Jo només sóc una activista social“, arribes a l’alcaldia de Barcelona i et dónes un bany de multituds al més pur estil Evita Perón, amb plasmes gegantins per tot arreu perquè tothom et pugui contemplar bé. Però no fas res del que havies promès. Et trobes un Ajuntament amb beneficis i, en un any, el deixes amb un deute de 250 milions d’euros. Amb què t’has gastat aquesta fortuna? Encara no ho has dit. Parles de transparència, però els comptes no apareixen. Parles de democràcia, però tu fas i desfàs sense consultar a ningú. Parles de meritocràcia, però tu i els teus endolleu a les vostres parelles, amics i coneguts (que han demostrat, igual que tu, que no en tenen ni idea) fent fora gent molt apta, que feia anys que realitzava una bona feina i que ara es troben a les files de l’atur. Parles de “els ciutadans ho votaran tot” i encara no has fet que votem res de res.

Però l’Ajuntament de la capital de Catalunya, a la que has destrossat, se t’ha fet petit i ara aspires a la “capital del regne” perquè la Generalitat et sembla provinciana i perquè no vols saber res de Catalunya. T’erigeixes en poder absolut, arreplegues als teus llepaculs i els col·loques allà on et va bé. Pactes amb qui et rota i fas les normes i els programes que et vénen de gust. Enriu-te’n de’n Franco, nena. Això teu sí que té mèrit! Ja no ets la Evita Perón de Barcelona, ara ets la Cleopatra d’EspaÑa.

I, per si tot això fos poc, si, a més de treure terrasses per omplir les voreres de manters que s’enfronten violentament a la policia, d’intentar que les denúncies dels policies ferits no prosperin, d’omplir els carrers d’urinaris sense porta, de fomentar el turisme de borratxera, de deixar campar lliurement ionquis, putes i carteristes, de fer perillar tot allò que dóna diners i prestigi a la ciutat, de no saber resoldre ni una vaga, de fer socis de govern als presumptes corruptes que a la campanya electoral titllaves de màfia (ara vols per pinya, també, amb la dreta més reaccionaria pe tal de no deixar la vara de poder), de jugar brut i treure partit d’uns que, fins fa dos dies, deies que eren els teus (oKupes de Gràcia), i, en lloc de buscar una solució, de negociar, de proporcionar un local alternatiu (que n’hi ha) o convertir aquest local amb el que era: un centre cívic, i seguir-lo ajudant, ja que eren persones acceptades pel barri, gent que feia una labor social (no com tu, que oKupaves per fer el manta i passar els dies en pla “bohemi” ¿Sexe, birres, porros i elucubracions?), la fas tan grossa que semblava impossible de superar. Però, és clar, és diferent viure les coses des de la barrera (Can Vies) o fer-ho des del poder (Gràcia), oi?  I, de sobte, silenci absolut. Ningú en va parlar més. Ningú va dir que tu els vas pagar (després d’haver criticat tant en Tries). Perquè tu actues així, a cop de titular. Fum i traca, que se sàpiga que som aquí. I de sobte, tot tapat i aquí no ha passat res. Típic dels populismes, dels discursos buits. Però, és clar, això teu no té importància. Tu ho fas tot de bona fe, la resta ho fan per ineptitud, interès electoral, o ves a saber què més.

I aleshores marxes de vacances (a París, a un Spa 5 estrelles dels Champs Elysées. “M’abaixaré el sou!!!“, prometies abans d’arribar a l’alcaldia…), i deixes la ciutat amb un merder del quinze, mentre els teus esbirros engeguen la traca final:

Comences per “regalar” el cartell de les festes de la Mercè, que sempre s’havia escollit per concurs,  a qui et va fer els cartells electorals. Endoll i autoritarisme vergonyant i vergonyós.

Després ens dónes una plantofada decidint que el Pregó de la patrona de BCN el faci qui ens ha qualificat de “catalufos”, aiatol·làs, pallassos, sectaris,… A qui fa escarni de les nostres manifestacions multitudinàries, pacífiques i exemplars en tots els aspectes, les que deixen al món bocabadat. No hi havia ningú menys “conflictiu”, encara que no fos independentista? Calia aquesta humiliació? Quin sentit tenia?

A continuació prohibeixes a La Coronela que faci l’ofrena floral a Rafel Casanova l’11S dient que van “disfressats”, que porten “armes” i tot un seguit de bestieses que demostren, ja no només una ignorància supina de la història de la ciutat de la qual ets màxima responsable, sinó una clara intenció d’esborrar qualsevol tret de catalanitat de la capital de Catalunya (la que tu no vols que sigui “la capital dels catalans” que ha de ser Madrid, oi?). Plantofada als morros i punyalada al cor. Aleshores, i com et van denunciat, ho vas haver d’acceptar, però res de sortir del Consell de Cent (el teu “achuntament”), no sigui que t’encomanessin alguna cosa lletja. Hem de seguir suportant-ho?

I, la grossa: Vas decidir que El Born no sigui un lloc d’homenatge a la memòria històrica del 1714, on vam perdre tots els nostres drets i llibertats (que encara no hem recuperat), però sí que ho sigui per posar estàtues del dictador que va matar milions de catalans i va destruir la nostra terra, llengua, cultura i llibertats; per lluir estàtues que recorden la victòria de la dictadura contra la democràcia. Vas voler passar-nos per la cara que vàrem ser els vençuts? Potser vas voler dir-nos que no tinguem tantes ínfules perquè tampoc ara guanyarem? O potser cercaves que BCN fos un lloc de pelegrinatge del feixisme que provocaria, inevitablement, l’enfrontament amb els demòcrates catalans? Per evitar aquesta barrabassada vàrem reunir 10.000 signatures que et vas negar a rebre. (La “deessa lideressa” no escolta als mortals que no li ballen l’aigua, potser?). Però “al popla” la va ensorrar davant els teus nassos i es van evitar mals majors, gràcies a Déu.

I ara, amb uns transports públics que fan riure i sense aparcaments gratuïts per la gent que ha de dormir fora de la ciutat perquè no es pot permetre viure a Barcelona, però ha d’anar-hi a diari per treballar, amenaces amb no deixar circular els vehicles que fan sevir la gent que té menys recursos. Fantàstic, tu!

Ah, i no ho expliques, però amb la que està caient, t'apuges el sou perquè, entre el teu i el del teu home (cap dels dos sou mileuristes ni molt menys) no hi arribeu. Ara “regalaràs” al món un altre fill i, es clar, la vida no és barata. Cal fer calaix pel que pugui passar, oi?

Doncs mira, FrauColau, molta gent no ho entén i et posarà una creueta. Altres et “suspendran el curs” i diran que et presentis al setembre. I els més contundents et faran repetir curs. Jo no, FrauColau. Jo et conec bé des de fa molt de temps i et foto fora de l’escola, et foto fora de l’Ajuntament i et fotria fora de Catalunya, si pogués. Perquè tu no dónes puntada sense fil. Tu vols enfrontaments, violència, derrotar el moviment independentista i deixar Catalunya enfonsada per sempre més.

Ets un FRAU, FrauColau . Ets el FRAU més gran que he vist mai. Ets tan egoista, egocèntrica i cruel, que només mereixes que se’t compari amb els dictadors més sanguinaris de la història. I ara denunciem, si vols, perquè et juro que et veig igual que aquell malparit de família no alemanya (els teus avis, aragonesos i castellans), que va emigrar a Alemanya (els teus ho varen fer a Catalunya), provinent d’una família classe mitjana (òndia, com tu!), mal estudiant (mira, també com tu), que va intentar dedicar-se al món artístic (apa, quines casualitats!), i va treballar d’escombriaire i paleta (tu reparties propaganda a les bústies), fins a fer-se voluntari per anar a la guerra (tu a la PAH), que acusava els jueus de tots els mals (com tu als convergents), i les seves teories anaven destinades a convèncer als pobres i als aturats (és al·lucinant quantes similituds!), que va provocar una guerra (que és el que estàs fent tu ara mateix) que va enganyar, menystenir, torturar i eliminar milions de jueus (com tu vols fer amb els independentistes) i que, com a tu, no el molestava gens la imatge de l’assassí Francisco Franco Bahamonde.

Només tinc una pregunta ara mateix: Permetrem que te’n surtis, que us en sortiu? O ens posarem d’acord per engegar-te/vos allà on et mereixes/us mereixeu? Som molts els que no permetrem que els lerrouxistes torneu a impedir la justícia, la prosperitat i la llibertat de Catalunya. Ja no som als anys 30. Ara en sabem més, estem organitzats i no ens deixem enredar per populistes ben pagats i promocionats pel establishment espanyol.

Carme R. Roquet-Jalmar
Infermera

Article publicat al digital CatalunyaLliure.cat el 24 de novembre del 2016