Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




07 de desembre 2019

Tot esperant el 19D

Falten escassament dotze de dies perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicti sentència sobre la qüestió prejudicial sobre la immunitat de Junqueras. Les conclusions de l’advocat general del TJUE ), el senyor Maciej Szpunar,  són una petita victòria amb les recomanacions que va fer ara fa unes setmanes afirmant taxativament que l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras havia de ser reconegut com a eurodiputat, perquè el seu escó depèn únicament del vot dels electors i no de tràmits posteriors. Tot i que les conclusions de l'Advocat General no són vinculants per als jutges del TUE, en la majoria dels casos les sentències finals segueixen la línia marcada pel primer dictamen.

En aquest dictamen, el lletrat europeu apunta que els votants elegeixen diputats i "no aspirants a diputats", per la qual cosa la decisió expressada en el vot "no està subjecta a validació o cap confirmació". També descarta que la prestació del jurament o de la promesa d'acatar la Constitució espanyola constitueixi una etapa del procés d'elecció al Parlament europeu, procés que l'Advocat europeu creu que ha de concloure amb la proclamació oficial dels resultats. Imaginem per exemple que un altre estat d’Europa fes jurar davant la Bíblia la llei sobre violència de gènere, que tothom defensa. Seria un tràmit tan esperpèntic com el que ara exigeix l’estat espanyol.

Així doncs l’advocat general sentència que una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament europeu per l'autoritat competent de l'Estat membre en el qual va ser triat adquireix "únicament per aquest fet i des d'aquest moment" la condició de membre de l'Eurocambra. Per això, l'inici del mandat com a eurodiputat no depèn de l'assistència efectiva del diputat electe a la sessió constitutiva de la nova Eurocambra, ni al fet que assumeixi efectivament les seves funcions. Quant a l'abast de la immunitat que gaudeix un eurodiputat, l'Advocat General del TUE opina que ha d'aplicar-se a partir del moment en què s'inicia el primer període de sessions del nou Parlament europeu, que en aquest cas va tenir lloc el 2 de juliol, i s'estén durant els cinc anys de mandat de la legislatura.

Aquestes conclusions de l’advocat europeu posen novament el Suprem en una situació molt complicada, perquè la justícia europea comença a constatar la vulneració dels drets de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats electes i els dels dos milions d’electors que els van votar. Si el pròxim 19 de desembre el TJUE dictamina a favor de Junqueras, la seva condemna podria ser motiu de nul·litat. I si s’apliqués la mateixa doctrina en la causa de Puigdemont i Comín, que és oberta i pendent de resoldre’s a Luxemburg, si tots dos disposessin efectivament d’immunitat, no podrien ser detinguts, i l’ordre de crida i cerca contra ells dins l’estat espanyol s’hauria de retirar. És a dir, tots dos podrien tornar a Catalunya sense ser detinguts, si més no mentre durés el seu mandat com a eurodiputats.

Totes aquestes reflexions les assumeix com a pròpies l’advocat del President Puigdemont, Gonzalo Boye, en un article titulat “No som uns il·luminats”, on estudia els possibles escenaris que s’obren a partir del 19D. Podeu llegir l’article tot seguit.

No som uns il·luminats

Fins fa poques setmanes, gairebé ningú atorgava cap mena de viabilitat a la nostra permanent reclamació sobre la condició d’eurodiputats del president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i Toni Comín; a partir de la presentació, el 12 de novembre passat, de les conclusions per part de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el senyor Maciej Szpunar, han estat molts els que s’han plantejat que, tal vegada, no estàvem tan equivocats quan fa una mica menys d’un any plantejàvem, al president Puigdemont i a Toni Comín, que era viable concórrer a les europees i, si disposaven del suport necessari, acabar sent diputats del Parlament Europeu.

Sempre hem sostingut, com es pot consultar a les hemeroteques, que la condició d’eurodiputat s’assolia a partir de la proclamació dels resultats electorals, cosa que va succeir el 13 de juny i es va publicar l’endemà al BOE; contràriament, la Junta Electoral Central (JEC) sostenia que ni tan sols podien concórrer a les eleccions i la sala penal del Suprem (Marchena i Llarena) entenien que si bé hi podien concórrer, no podien accedir a la condició d’eurodiputats sense previ jurament i, a més, que mentre això no succeís no disposaven de la immunitat. Uns i altres estaven equivocats, com va deixar clar Szpunar.

L’advocat general, l’opinió del qual no és vinculant però sí molt rellevant i indicadora de per on anirà el TJUE, ha estat molt clara: eren elegibles i un cop triats no pot existir cap altre requisit per assolir la condició d’eurodiputats. També ha dit que la JEC s’equivoca perquè el jurament, del qual tots fan bandera, és un requisit excessiu i contrari al dret de la Unió i, a més, deixa clar que el Suprem s’ha excedit i equivocat. Tots aquests arguments no provenen de la prejudicial sobre la qual s’ha pronunciat sinó, clarament, de la demanda que vam presentar el 28 de juny en contra de la decisió del Parlament Europeu per la qual es va acordar prendre en consideració una llista incompleta de noms remesa per la JEC quan l’autènticament oficial era la publicada al BOE el 14 de juny.

Ara que es coneixen les conclusions del senyor Szpunar, molts s’han començat a adonar que no érem uns il·luminats i que és molt probable que més d’un hagi retorçat el dret per impedir, almenys durant uns mesos, que els eurodiputats Puigdemont i Comín puguin complir amb el mandat rebut a les urnes de part de més d’un milió de ciutadans de la UE. D’altres, que no callen ni sota l’aigua, pretenen apropiar-se d’una estratègia política i d’unes reflexions jurídiques producte d’una ingent feina en què mai van confiar i que, a més, ha deixat en evidència que els seus consells eren equivocats.

Els escenaris que es presenten fins al 19 de desembre, data en què el TJUE dictarà sentència, són, molt resumidament, tres: a) el TJUE fa cas de l’advocat general i considera que no es pot pronunciar sobre el tema perquè el vicepresident Junqueras ja està inhabilitat i, per tant, les conclusions del senyor Szpunar no l’afecten; b) el TJUE explica el marc jurídic aplicable en matèria d’eleccions europees assumint com a propis part de les conclusions de l’advocat general, i c) el TJUE dicta una sentència entrant al fons i establint que els electes ja són eurodiputats i, per tant, tenen immunitat i se’ls ha de reconèixer, si bé la mateixa immunitat no abraça el vicepresident perquè està inhabilitat. El que no és esperable és que el TJUE s’aparti o contradigui els criteris tecnicojurídics de l’advocat general que, per cert, són els nostres.

En el primer dels escenaris, i pel que fa a resoldre la situació que afecta el president Puigdemont i Toni Comín, caldria esperar a la resolució de la demanda que vam interposar el 28 de juny; en el segon escenari, caldria analitzar quina part d’aquesta resolució és d’aplicació general i quina no i, actuar sobre aquesta base. Finalment, en el cas que el TJUE entri al fons i ens doni plenament la raó, encara que sigui en relació amb les prejudicials del vicepresident, aleshores la condició d’eurodiputats hauria de ser immediatament reconeguda. Tot està per decidir, però el que ja és clar és que teníem raó i que, al final, a Europa sempre ens l’acaben donant per molt que el Sol intenti eclipsar-ho.

Gonzalo Boye
Advocat

Article publicat al diari La República el divendres 29 de novembre del 2019