Un altre pla B del és possible ?

Per sortir de la gàbia espanyola

Buscar un pla B per sortir de la gàbia jurídica espanyola. Aquest és un resum que proposo dels episodis viscuts la darrera setmana a la política catalana (manifestacions de la Diada com a reacció al malestar polític que viu el nostre país; consulta popular a Arenys, i tot el ressò mediàtic que ha comportat; les patètiques reaccions polítiques provinents de la Messeta, “patètiques” per ser que som al segle XXI; els silencis del govern català, etc).

Catalunya va proposar a l’Estat espanyol un pas polític endavant, iniciant un procés d’elaboració d’un nou Estatut i aprovant-lo posteriorment, seguint tots els procediments legalment previstos. I la resposta per part dels diferents actors espanyols ha estat, resumidament, que no. Que no estan disposats a acceptar-nos com som. Que no estan disposats a acceptar la personalitat nacional de Catalunya, en una pla d’igualtat amb la nació espanyola, dins de l’estat espanyol. És a dir, que una Espanya com Suïssa, en paraules de Gaziel, ens diuen, novament, que no la volen. No volen ser plurinacionals.

Davant d’aquest fet, què hem de fer els catalans? Acceptar la seva negativa? Renunciar als nostres posicionaments? Renunciar a defensar la nació? Renunciar al procés de construcció nacional? I tant que no! Si el Pla A (l’Estat plurinacional), no l’accepten, no és possible, és lògic buscar una sortida alternativa.

I la proposta iniciada diumenge a Arenys de Munt és la proposta d’una sortida possible. Difícil. Que l’hem de jugar intel·ligentment, naturalment. Però que, tenint en compte les absències d’altres plans B, cal que hi apostem. Hi sortiran tots els obstacles possibles (polítics, legals, externs … i interns) perquè no prosperi, ja ho sabem. Però lluny de menysprear el procés, com han fet alguns analistes, li hem de donar tot el suport necessari. És una via difícil, però que té les seves virtuts: en primer lloc, la de fer arribar el missatge a l’Estat espanyol i a la Unió Europea, que després de trenta anys de la Transició, hi ha un problema polític a l’Estat espanyol, que continua pendent de resoldre’s. Per tant, el procés que s’inicia a Arenys diu: “Som aquí!”. I, a més, internacionalitza el conflicte.

En segon lloc, li donem tot el suport perquè, sobretot, és una aposta radicalment democràtica. Els catalans sobiranistes tenim molts obstacles polítics i un ordenament jurídic que limita les nostres aspiracions nacionals. Però, no ho oblidem, tenim la democràcia del nostre costat. I, a diferència d’altres enfrontaments nacionals anteriors amb l’Estat espanyol, ara són els espanyols excloents els que, a la llarga, tindran problemes per defensar els seus posicionaments polítics nacionals. Seran ells els que quedaran a la defensiva. La proposta iniciada a Arenys té la virtut, doncs, de sortir de la base, i en un sistema polític democràtic, quan la democràcia va de baix a dalt, la voluntat política dels ciutadans esdevé imparable.

Per tant, ni eufòries desmesurades ni desqualificacions irrespectuoses. La negativa espanyola al pla A, i l’imaginari polític d’Arenys, ha precipitat aquest pla B. Consultes ciutadanes a favor de la independència de Catalunya. I la victòria d’aquest procés, a la llarga, depèn de nosaltres. Ep, això sí: perquè triomfi, cal que els catalans, majoritàriament, ho vulguem; cal que sapiguem crear una majoria social a favor dels posicionaments sobiranistes; i cal que sabem jugar amb intel·ligència i caràcter. El futur no està escrit.

Joaquim Colominas
Professor de Ciència Política a la URL
Comentarista polític del diari Avui

Article publicat al Butlletí num. 13 de la FCO el dilluns 21 de setembre de 2009