El peatge de la mort

Suprimir o modificar l'impost de successions?

En un entorn de crisi econòmica com l’actual, no hi ha cap dubte que les decisions sobre els impostos i sobre la despesa pública constitueixen un tema de gran relleu polític. I les solucions no són úniques, com clarament hem pogut comprovar aquest passat cap de setmana. En el mateix espai de temps hem vist com el Govern espanyol anunciava (el dissabte) una substancial elevació del nivell impositiu, mentre que el diumenge, les eleccions alemanyes, les guanyaven els partits que proposen una reducció d’impostos.

En qualsevol cas, haurem d’admetre que el plantejament tributari que ha fet el Govern socialista espanyol és conseqüència d’una gestió de la despesa pública molt imprudent. En plena crisi econòmica, en un marc de caiguda dels ingressos públics, ha seguit gastant amb singular lleugeresa. I per aquest motiu no li ha quedat més remei que obligar-nos, als ciutadans, a pagar més. Altres solucions són possibles, no en tinc cap dubte. Però sempre que es gestioni la despesa pública amb més prudència.

En aquest article voldria parlar de l’impost de successions i donacions. Més concretament, de les raons que porten a pensar que la seva desaparició, total o parcial, pot ésser una bona mesura.

Algú podria considerar que parlar de suprimir o reduir impostos en un entorn de crisi econòmica i, per tant, de caiguda substancial de la recaptació pública, es inadequat. No ho és. En primer lloc, perquè reflexionar sempre és bo. En segon lloc, perquè estem parlant d’un impost que no és un pilar bàsic de la recaptació del nostre sistema tributari. I en tercer lloc, perquè si s’arriba a la conclusió que el sistema produeix situacions no desitjades per al benestar de les persones, es podrà pensar a no suprimir-lo immediatament sinó després d’un període transitori, però mai una situació de crisi pot ser argument per mantenir tributs inadequats de manera indefinida.

Si comparem l’actual impost de successions i donacions de l’Estat espanyol, sense prendre en consideració els canvis legislatius aprovats per diferents comunitats autònomes, amb el d’altres països del nostre entorn, podem concloure que és un tribut certament dur. Dels més durs. No és una conclusió directa i fàcil, ja que una comparació entre un impost similar de diferents territoris ha de prendre en consideració diversos factors: el tipus de gravamen, la configuració i mètode de valoració de la base imposable, la regulació de les exempcions, etc.

Però la conclusió és inequívoca. És habitual que no hi hagi tributació (o exempcions molt elevades) entre determinats grups de persones. A tall d’exemple, a França no hi ha tributació per la successió per causa de mort entre cònjuges i parelles de fet; a Alemanya les transmissions del mateix tipus només tributen a partir dels 756.000 €, i si són de pares a fills estan exemptes fins a un mínim de 400.000 €, etc.

Ara bé, el que ha impulsat certament el debat sobre el futur d’aquest impost no ha estat tant la regulació dels altres estats de la Unió Europea sinó les mesures que han adoptat altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Així, Madrid, València, les Balears…, han suprimit pràcticament la tributació per transmissió mortis causa de pares a fills.

Cal recordar que Catalunya no té competències per suprimir l’esmentat impost. Només ho podria fer l’Estat. El que sí pot fer és establir àmplies bonificacions a determinades transmissions. I les bonificacions poden ser, per exemple, del 99%. Equivalent, per tant, a una pràctica supressió per a determinats casos.

El que resulta obvi és que tant als països del nostre entorn com en altres territoris de l’Estat espanyol, l’impost de successions no existeix o està fortament bonificat en aquelles transmissions entre membres de la família.

La raó d’aquesta situació es troba en el reconeixement de la família com a nucli generador dels estalvis que es van produint durant tota una vida. Es fa particularment dur que el que una persona ha estalviat i deixa en herència als membres més directes de la seva família, torni a tributar. És una situació aliena a la configuració de la nostra societat.

Sóc partidari de la supressió de l’impost sobre successions, sobretot si la transmissió es dóna dins un nucli familiar. Crec, a més, que la situació que es produeix per als catalans és insostenible. Nosaltres seguim pagant uns impostos que ja no es paguen en les transmissions de pares i fills a les Balears, València i Madrid, entre altres territoris. El greuge comparatiu és evident.

Heribert Padrol

Advocat
Ex director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària.

Article publicat al Butlletí num. 180 del Centre d’Estudis Jordi Pujol el 6 d'octubre de 2009