El debat sobre la independència
El procés evolutiu que ha seguit Catalunya l'última dècada, quant a presa de consciència dels seus drets, ha situat el debat de la independència a peu de carrer i cada cop són més les veus que defensen la necessitat vital que té el nostre país de convertir-se en un nou Estat de la Unió Europea si no vol desaparèixer sota el pes de la globalització. La globalització té molts avantatges, no hi ha dubte, però també té molts inconvenients. I entre aquests últims hi ha la implacable veritat que ens diu que si no tens un Estat no ets ningú. Per això són d'agrair els arguments que aporten persones com el sociòleg Salvador Cardús o el politòleg Ferran Requejo parlant de la situació d'asfíxia econòmica, cultural i lingüística en què ens trobem i de la independència com a única solució possible per capgirar-la.
Salvador Cardús parla de la por, la por que l'espanyolisme català, orfe d'arguments per imposar la subordinació de Catalunya a Espanya, intenta escampar vaticinant "una fractura social". Talment "com si els qui tenen origen forà, però que han vingut aquí a progressar", diu Cardús, "no es poguessin sentir interessats per una proposta que fa que el país ofereixi més bones condicions de benestar i de progrés. Són pors absurdes. Però això ha canviat, perquè ara es parla sense complexos sobre la conveniència de la independència. La independència serà difícil, però el federalisme és impossible".
Aquestes paraules de Cardús enllacen molt bé amb les de Ferran Requejo, ja que Requejo era, fins no fa gaire, un convençut federalista i feia llibres que defensaven aquesta opció. Ara, en canvi, s'ha adonat que el federalisme, com diu Cardús, és impossible, perquè a Espanya no hi ha ningú que el vulgui. I és que cada cop són més els catalans que s'adonen que conceptes com ara autonomisme o federalisme són trens en via morta sense cap mena de futur. L'única opció possible és la independència, perquè és l'única que depèn de nosaltres mateixos. Caldrà, tanmateix, com va dir Requejo, tenir una bona política exterior que ens aporti aliats europeus i d'arreu del món que legitimin la nostra condició d'Estat. Celebrem, per tant, que antics militants federalistes com ell se sumin a les tesis que els independentistes ja havíem diagnosticat, ara fa una dècada, amb les mateixes paraules: la generació actual serà testimoni de la independència de Catalunya.
Víctor Alexandre
Periodista i escriptor
Article publicat al diari digital e-Notícies el dijous 4 d’agost del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada