A cadascú el que li toca
És una realitat incontrovertible que els peatges de les autopistes catalanes són una injustícia i una discriminació de l’alçada d’un campanar. No hi ha cap argument, ni un, que justifiqui que els catalans tinguem el 67% de les autopistes de peatge, mentre a Madrid només és un 4%. No cal dir res més. És així, senzillament, escandalós.
Aquest és un escàndol que arrosseguem des de fa molts anys, però que en temps de crisi fa molt més mal. Per no parlar de la reacció d’incredulitat que provoca escoltar la ministra de Foment proposant allargar les concessions de les autopistes catalanes per tapar el forat de les deficitàries autopistes madrilenyes. Res, doncs, més comprensible que la irritació ciutadana. Irritació que avui apareix als peatges i demà qui sap on.
Tot això sense entrar en consideracions sobre com funciona el sistema, sobre si és l’empresa a qui s’ha donat la concessió qui ha d’entomar el problema o si han de ser les administracions que així ho han disposat les qui donin respostes, o sobre si s’ha de criticar sindicats i treballadors de les autopistes per intentar preservar els seus llocs de treball.
Obviem, doncs, tot aquests debats per abordar-ne un de molt més epidèrmic, però molt significatiu: La reacció dels partits. Resulta molt curiosa la resposta de tots plegats i, com és habitual, tendeix a una certa infantilització de l’audiència. No per res, la situació parteix de la constatació d’una injustícia flagrant i per tant de difícil explicació per als qui a última hora en són en bona part responsables.
Complicada, doncs, la reacció del govern i de CiU. Complicat donar la raó als qui protesten i alhora imposar-los una multa. Perdoni, o una cosa o l’altra. Si no hi ha dret, cal explicar la situació com sigui. Estranya la resposta del PSC que, després de tants anys al govern espanyol, durant més d’una legislatura en simultaneïtat amb el govern català, no pot limitar-se a responsabilitzar en exclusiva a l’executiu de CiU. Peculiar la reacció d’Esquerra, un partit que ha estat set anys seguits al govern sense introduir cap canvi significatiu en aquesta lamentable situació i ara es posa al capdavant de la manifestació. Una Esquerra, per cert, que quan era al govern comptava entre els seus diputats amb Uriel Bertran avui el més actiu partidari de la iniciativa contra els peatges. Surrealista, finalment, l’actitud del PP cridant a una resposta policial. En conclusió, ningú sap res, ningú és responsable de res.
La protesta ciutadana és per als ciutadans. Els partits tenen altres eines i no haurien d’intentar apropiar-se d’un moviment que va sorgir del carrer. Més que res, perquè els ciutadans hem de tenir el dret a protestar i els partits, l’obligació de donar resposta a les inquietuds de la gent. Avui la protesta està als peatges, però la tensió ciutadana fa preveure que la veurem a molts més llocs i algú hi haurà d’haver disposat a donar la cara.
Marta Lasalas
Periodista
Article publicat a Nació Digital.cat el dimecres 2 de maig del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada