El tripartit nacional
El poble català, a través del Parlament de Catalunya, va aprovar dimecres per àmplia majoria una nova proposta de pacte fiscal per presentar a Espanya. No sabem encara quina acollida tindrà la proposta a la metròpoli, però no cal ser gaire llest per capir que aquesta proposta és, probablement, el darrer “Escolta Espanya” que els catalans llancem a les Espanyes. Si els espanyols volen preservar de debò la unitat de l’Estat més els valdria rebre-la amb calma, digerir-la sense excitar-se i pensar-se molt bé quina resposta ens donen. Però aquí tampoc cal ser gaire llest per saber que això serà, exactament, allò que no faran.
Bé, tot això és el pròleg i a fi de comptes és un debat que té un interès relatiu. Allò important és allò que ha passat portes endins del nostre país. La fotografia del debat del pacte fiscal és la següent: tres partits nacionals (CiU, ERC i ICV) van donar suport a la proposta de tenir una Hisenda pròpia davant de tres partits constitucionalistes (PP, PSC i Cs) que no li van donar suport. Cal anotar el vot contrari de Solidaritat, però em consta que la direcció volia abstenir-se i les bases van forçar el vot negatiu.
El cas és que aquest escenari, per primera vegada, clarifica enormement les posicions dels diferents partits i marca molt clarament quins són els partits que situen el país al centre de la seva acció política i quins són els partits que actuen moguts per altres interessos. És legítim, no ho critico, però és bo que es clarifiquin els bàndols i comencem a distingir entre el bloc sobiranista i el bloc constitucionalista (o si ho prefereixen, el bloc del sí i el bloc del no).
El tripartit nacional que es dibuixa ara no és nou: el País Basc en va tenir un sota el lideratge del lehendakari Juan José Ibarretxe, i tots recordem que va comportar la proposta més agosarada i rupturista que han presentat mai els bascos per trobar el seu encaix dins d’Espanya. Els catalans hem tingut també un tripartit nacional incipient a Brussel·les auspiciat per Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva. De fet, són més les coses que uneixien CiU, ERC i ICV que no pas les que les separen, i per això en les grans qüestions cal que facin pinya. Ara ha estat el cas del pacte fiscal; però quan arribi el moment d’anar més lluny, quan arribi el xoc de trens, espero que el tripartit nacional vagi unit en un dels combois, de la mateixa manera que no tinc cap dubte que PP, PSC i Cs viatjaran dins del comboi que ens vindrà de cara.
Jaume Clotet
Periodista i historiador per la UB.
Article publicat al diari elSingulardigital.cat el divendres 27 de juliol del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada