Aquests dies moltes persones comenten que no pot ser casual que totes les trames de corrupció, espionatge, suposades evasions de diners a paradisos fiscals, etc. etc. sorgeixin només a Catalunya. Molts ho relacionen amb el nou escenari que s’està obrint arran de les demandes de sobirania del poble català. No van pas errats. Val la pena llegir les reflexions que al voltant d’això fa la periodista Anna Figuera en l’article “Corrupció per aturar el procés sobiranista?” que podeu llegir tot seguit.
Corrupció per aturar el procés sobiranista?
Res és casual. Catalunya comença un procés sobiranista que ha de culminar, el 2014, amb una consulta sobre si vol romandre o no a dins l’Estat espanyol, i comencen a publicar-se casos i més casos de suposada corrupció, d’espies i d’escoltes il•legals que empastifen la majoria de partits del Parlament català. Al mateix temps, a Espanya, Mariano Rajoy també està sota sospita per haver cobrat en negre, diuen, d’una suposada caixa B que custodiava en Bárcenas, l’espavilat tresorer del PP especialista en portar diners a l’estranger. Algunes males llengües com les d’Ansón preguen a sant José María Aznar que torni a liderar el PP, davant d’un Rajoy tan tou que no pot ni redreçar la política econòmica espanyola ni tampoc pot fer passar per l’adreçador els il·luminats catalans que creuen que el dret a decidir és un dret de tots els pobles.
Res és casual. Fa ja alguns mesos, hom es preguntava com el serveis secrets de l’Estat podien haver deixat passar la manifestació de l’11 de setembre sense que hagués passat res. Com s’havia permès que més d’un milió i mig de catalans sortissin al carrer tan alegrement, sense aldarulls, simplement il·lusionats per haver deixat enrere l’eterna i pesada dialèctica Catalunya-Espanya per apostar per aquell pis nou que es diu “Catalunya, nou Estat d’Europa”. La resposta que et donaven des de les més altes esferes sempre era la mateixa: “Tot arribarà. Aviat sortirà molta merda...”. Ja ha arribat. Tràfic d’influències, evasió d’impostos, prevaricació, espionatge... Res és casual, per què... la corrupció es produeix només a Catalunya? Dit això: cal que surti a la llum pública tot allò que dirigents polítics o partits sencers han amagat durant anys. I no només cal que es conegui sinó que, a més, és del tot necessari que hi hagi neteja, assumpció de responsabilitats i arribar fins el final de tot aquest entrellat.
Res és com abans. Aquesta no és la primera vegada que coneixem casos de corrupció. Han arribat, hem posat el crit al cel i s’han esfumat com si no hagués passat res, a l’espera d’una sentència que arribarà, amb una mica de sort, en una o dues dècades. D’exemples en podríem posar a cabassos. Resulta, però, que en aquests moments, a Catalunya tenim una crisi econòmica de cavall, amb centenars de desnonaments al dia, amb un 24% d’atur i milers de ciutadans que ja no cobren la prestació i viuen de la pensió dels avis. Res, si està mal fet, pot quedar impune.
Res és com abans. De la mateixa manera que els ciutadans demanem transparència a la política, també cal posar una mica de seny en tot el que els mitjans de comunicació publiquem d’aquesta teranyina que empastifa personatges de la vida pública, la policia, detectius privats i el poder judicial. No tot s’hi val. No ens interessa viure en el dubte permanent ni en la desconfiança, però tampoc podem basar les nostres informacions amb especulacions, murmuris, informacions no contrastades o informes que no se sap si són certs o falsos... simplement per guanyar el titular de portada d’un dia. Hores d’ara ja és difícil destriar entre informacions verídiques i les que no ho són. Perquè jugant a aquest joc estem fent mal a la democràcia, a nosaltres mateixos. Els polítics han de ser nets i honestos. Però la premsa també.
Anna Figuera
Professora a la URL Blanquerna i periodista
Article publicat a elSingulardigital.cat el dimarts 19 de febrer del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada