Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




27 de gener 2014

SI a la independència de Catalunya (4ª sessió)

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2013-2014

El proppassat dijous 23 de gener i a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, va tenir lloc la quarta conferència del Cicle “SI A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell. Aquesta quarta conferència es va desenvolupar sota el títol:

“El dèficit de les infraestructures”

La conferència va anar a càrrec d’en Pere Jordi Puig i Ysern, empresari del sector logístic i responsable d’infraestructures a la Cambra de Comerç de Sabadell.

Els nombrosos assistents a l'acte van seguir l’exposició del conferenciant amb molt interès. Tot seguit oferim un breu resum de la seva brillant exposició:

Per començar el Sr. Puig va constatar el fet que Catalunya aporta cada any a Espanya el 12% del seu PIB, més de 22.000 milions d’€. Premeditadament, l’Estat espanyol, utilitza aquests diners per fer tota classe d’infraestructures inútils i absurdes als llocs on menys es necessiten. Va posar diversos exemples, com la línea de l’AVE entre Madrid i la Corunya, amb estacions pobles amb tres-cents habitants, o la línea entre Madrid i Alacant on s’han gastat més de 1.900 milions d’euros per estalviar només 50 minuts en el recorregut amb tren convencional. En definitiva la gran aposta per cohesionar la nació espanyola dels últims governs de l'Estat fa aigües per tot arreu. A les faraòniques despeses per obrir noves línies com la de Galícia i l'alt cost del seu manteniment cal sumar-hi la poca rendibilitat de molts dels seus trajectes. Així, segons dades de Renfe de l'any 2012, un de cada quatre trajectes oferts per Renfe dins dels serveis AVE, només té un passatger diari.

El conferenciant va explicar abastament que el dèficit d’infraestructures públiques a Catalunya s’ha convertit en una qüestió de creixent preocupació entre les principals institucions civils catalanes, en el món empresarial i acadèmic. De fet, s’ha erigit en el tema central del debat sobre el futur econòmic de Catalunya. El Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i el Col·legi d’Enginyers, entre d’altres, han elaborat molts treballs que manifesten amb profusió el handicap que representen per al desenvolupament de l’economia catalana les greus deficiències en matèria d’infraestructures. Unes limitacions que també tenen conseqüències serioses per a l’economia espanyola en la mesura que Catalunya n’és el motor econòmic més important. La falta d’infraestructures està frenant de forma alarmant la productivitat de
les empreses catalanes.

Els governs tant del PP com del PSOE han malbaratat els recursos, construint més vies ràpides que França i Alemanya juntes. Autovies gratis i sense cotxes. En canvi a Catalunya ni fa ni deixa fer. Amb aquesta política centralitzada, radial, discriminatòria i econòmicament ruïnosa, dificulta que les empreses catalanes es puguin desenvolupar i ser rendibles. Una empresa mal comunicada, mai serà competitiva. Els beneficis dels aeroports catalans, serveixen per subvencionar els aeroports sense avions d’Espanya. Els beneficis dels ports de Catalunya s’utilitzen per millorar els ports deficitaris espanyols, que ens fan la competència. És de sentit comú, que les carreteres i els trens s’han de fer allà on es necessiten, com fan tots els governs del món. L’Estat espanyol prefereix fer les infraestructures al mig del no res, allà on no fan falta. Pren les decisions en funció de la seva ideologia nacionalista i xovinista. Mai pensant en la rendibilitat de les inversions. Ara s’han esverat perquè el Prat porta més viatgers que Barajas. És el gran problema d’Espanya. La seva fal·lera centralista i discriminatòria envers Catalunya, és una fàbrica d’independentistes.

Pel que fa a la nostra comarca el Sr. Puig, com a responsable d’infraestructures de la Cambra de Comerç, coneix molt be el tema del Quart Cinturó i referent al mateix va dir que el govern espanyol ha deixat caducar la paperassa per construir el denominat Quart Cinturó, la via ràpida que havia d'unir el Baix Llobregat i els dos Vallesos envoltant Barcelona i que s'ha trobat amb tota mena d'entrebancs. Hi ha trams del cinturó construïts, però ara com ara no es podrà completar. Si el govern espanyol, que té la competència de l'obra, la decidís acabar, hauria de començar tràmits des de zero. El ministeri de Medi Ambient del govern espanyol ha confirmat que ha declarat la caducitat de l'expedient de tramitació del quart cinturó en el tram entre Sabadell i la Roca. Això implica que l'expedient queda arxivat. El reconeixement de la caducitat implica l'aturada de l'estudi informatiu que es va presentar a final de 2010 i obliga a iniciar el tràmit des de bon començament.

A la vista de tots aquest despropòsits, i per acabar la seva intervenció, el Sr. Puig va afirmar que la única possibilitat de disposar d’infraestructures adequades, de poder decidir sobre les inversions necessàries i d’evitar l’espoli econòmic a que estem sotmesos, es aconseguir un Estat propi, que defensi els nostres interessos. Som els catalans, els que hem de decidir que fem amb els diners que recaptem. Quines obres, infraestructures i serveis són els que necessitem. Només amb la independència, podrem sortir de la crisi i assegurar el benestar de tots els ciutadans de Catalunya.

Per finalitzar l’acte es va obrir un col·loqui entre els assistents i el conferenciant que van intercanviar un seguit d’impressions que van confirmar l'interés sobre el tema de la conferència.