Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




28 de febrer 2014

SI a la independència de Catalunya (5ª sessió)

Cicle d’INFORMACIÓ I DEBAT 2013-2014

El dijous 27 de febrer passat, es va celebrar a la Sala d’Actes de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, la cinquena conferència del cicle “SI A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA”, que organitza l’Associació Sabadell Memorial amb la valuosa col·laboració de la Unió Catalanista de Sabadell. Aquesta cinquena conferència es va desenvolupar sota el títol:

¿Perillen les pensions i la seguretat social?


L’exposició i debat d’aquest apassionant tema va anar a càrrec del Sr. Carles Campuzano i Canadès, Llicenciat en Dret i Diputat al Congrés. Portaveu de la Comissió de Treball i Seguretat Social, adscrit de la Comissió de Sanitat i Serveis Socials i de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords dels Pactes de Toledo, i també portaveu adjunt de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i de la Comissió per al Estudi del Canvi Climàtic. Vocal de la Delegació Espanyola a l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

L’acte va ser seguit amb molt d’interès per nombrós públic que omplia la Sala d’Actes de l’Acadèmia. Tot seguit podeu llegir un breu resum de la seva brillant exposició:

El conferenciant va començar afirmant que els jubilats i pensionistes, ha estat de llarg el col·lectiu que menys ha pogut notar aquesta crisi que estem encara patint, ja que malgrat no s’han augmentat les pensions en la mesura adequada, els diners pagats als jubilats han estat la única font d’ingressos de moltes famílies. Si tenim en compte, que l’atur a Catalunya és del 22% (Espanya és d’un 26%) moltes famílies a l’atur, subsisteixen gràcies a les pensions del jubilats, aquest drenatge del poder adquisitiu, comporta un agreujament de la precària situació en que es troben abocats molts treballadors.

Dit això cal constatar que el govern del PP, valent-se de la seva majoria absoluta, ha trencat el Pacte de Toledo en el qual es basaven les pensions, i amb la nova llei de pensions ha substituint la seva actualització segons l’IPC, per un càlcul abstrús difícil d’entendre i que només serveix per justificar un sistema que empobreix als pensionistes, i que resumint es pot dir que, en el pitjor dels escenaris possibles, les pensions s’incrementaran anualment en un 0,25 % i en el millor dels casos no seran augmentades més de l’IPC més un 0’25%. Amb aquesta prespectica s’arriba a la conclusió que en el millor supòsit l’increment de les pensions tardarà més de vint-i-cinc o trenta anys a compensar la inflació als jubilats.


El Sr. Campuzano va explicar tot seguit que el pagament de les pensions no es basa en la capitalització de les quotes que han pagat els afiliats, sinó en les aportacions que fan els treballadors en actiu en aquests moments. No hi ha cap compte corrent en un Banc o Caixa a nom del jubilat d’on se li pagui la seva pensió. Només en un moment donat, i preveient l’impacte de la jubilació dels “baby boomers”, es a dir la generació nascuda entre els anys 50 i 60, es va crear un “Fons de Reserva”, durant els anys de bonança econòmica i que en aquests moments els governs, tant a mans del PP o del PSOE, s’han encarregat de polir-se tots els diners i buidar aquest fons. Per tant en aquest aspecte es viu al dia, no existeix cap estalvi. Només es poden pagar les pensions amb els diners que cada mes l’Estat ingressa de les quotes d’empresaris i treballadors, no funciona cap aportació extraordinària dels fons. El que si funciona és aquesta malentesa solidaritat espanyola de drenar els recursos que genera l’economia catalana per afavorir a als espanyols a canvi de res.

La darrera part de la seva conferencia la va dedicar el Sr. Carles Campuzano en avaluar com funcionaria el sistema de pensions en una Catalunya independent. La possibilitat d’una fallida del sistema va dir que era una gran mentida i que només s’utilitza des de l’unionisme per fer por als jubilats, dient-los que no cobraran les pensions si Catalunya esdevé independent. Aquesta fal·làcia cau pel seu propi pes si com es va dir abans, les pensions es paguen amb els diners recaptats, per tant com a Catalunya actualment es recapten més diners que Espanya, podria arribar a succeir que, en un Estat propi, tal vegada les pensions es poguessin augmentar.

Tot seguit el conferenciant va tranquil·litzar als assistents dient que la realitat de la Seguretat Social en una Catalunya independent, és absolutament més favorable a la que s’haurà d’enfrontar des d’Espanya. En la mesura que el sistema de pensions està basat en el principi de repartiment i solidaritat entre generacions, en el supòsit d’una Catalunya independent, la viabilitat del sistema dependria de les cotitzacions i impostos que paguen empresaris i treballadors i no pas d’una decisió de Madrid.

En aquests anys, per altra banda, s’ha generat un Fons de Reserva que permet fer front al dèficit d’ingressos que té el sistema des de 2010 i que és el resultat dels acords del Pacte de Toledo . El Fons de Reserva s’explica de manera molt significativa pels excedents generats des de Catalunya en anys de bonança. Per altra banda cal tenir en compte que al teixit laboral català, bàsicament industrial, hi han incorporades les dones. Això fa que la relació entre beneficiaris i cotitzants, permeti uns ingressos que permetran garantir el pagament de les pensions. Àdhuc, la situació futura de les pensions d’una Catalunya independent són més favorables que a la resta d’Europa.Una Catalunya independent hauria d’afrontar en aquesta matèria els mateixos reptes que la resta de països europeus: l’envelliment de la societat i el seu impacte econòmic i la globalització i la competència global; certament amb millors condicions amb les que ho estem fent amb l’actual dependència de Madrid.

Per finalitzar la seva esclaridora intervenció, el diputat Campuzano va fer una breu reflexió sobre el futur del càlculs per fixar les pensions, dient que potser ha arribar l’hora de estudiar que els augments d’aquestes prestacions vagin més lligats a la riqueza o al PIB del país, que no a la inflació. Es un debat que està viu i del que se’n parla en molts espais especialitzats.

Cal afegir que el Sr. Carles Campuzano va estar acompanyat en aquest acte per la també diputada al Congrés Sra. Lourdes Ciuró i per aquest motiu, el públic que omplia la sala, amb una important presència de jubilats, van dirigir nombroses preguntes a ambdós diputats, en el col•loqui que es va obrir en acabar la conferència, demostrant l’interès que va despertar el tema entre els assistents. Finalment tant el Sr. Carles Campuzano com la Sr.Lourdes Ciuró van ser acomiadats amb grans aplaudiments.