Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




14 de novembre 2014

M'he equivocat

Els resultats de la jornada del 9N han sigut espectaculars. Mes de 2,3 milions d'il·lusionats (que no il·lusos) catalans s’han apropat a les urnes per dipositar el seu vot, impugnant i desobeint el Tribunal Constitucional en un exercici de radicalitat democràtica. Molta gent havia fet travesses sobre la probable participació dels votants i tots ens vàrem equivocar. El mediàtic editor Ernest Folch afirma que "A vegades equivocar-se és meravellós" i a l’article fa una acurada reflexió sobre les errònies previsions que s’havien fet i les conseqüències que la massiva assistència de catalans a la votació poden desencadenar ara en l’esdevenir polític català. L'editor reconeix que "no ha estat una botifarrada sinó una jugada mestra que ha deixat l'Estat en evidència". Si voleu llegir l’article complert podeu fer-ho tot seguit.

M'he equivocat

A vegades equivocar-se és meravellós. Un servidor estava convençut que el nou 9-N, al provocar una esquerda en la unitat dels partits, tindria un suport popular molt inferior al de les anteriors mobilitzacions. Fals: avui ja sabem que va ser una fita històrica malgrat les condicions adverses en què es va celebrar.

Un servidor creia que el seu aire de botifarrada era un greu error. Fals: ha acabat resultant una jugada mestra que ha deixat l'Estat nu i en evidència.

Un servidor creia que no hi hauria garanties democràtiques suficients. Fals: diumenge va quedar demostrat que, malgrat no haver-hi cens, tothom va votar lliurement i ajudat per una organització impecable.

Un servidor creia que el nou format no tindria legitimitat. Fals: que finalment votessin més de 2.300.000 persones, sovint després de cues interminables, converteix l'opinió expressada a les urnes en el mandat més legítim de tot el procés.

Un servidor creia que el Govern tindria un atac de pànic i transferiria l'organització de la consulta a la societat civil. Fals: va assumir tota l'organització i la va convertir en un acte oficial i solemne de la Generalitat.

Un servidor creia que el president Mas no s'atreviria a desobeir el Tribunal Constitucional. Fals: va assumir la responsabilitat i va convertir una simple votació en una rebel·lió col·lectiva.

Un servidor creia que no tindria repercussió internacional. Fals: va ser obertura i notícia destacada de tots els mitjans importants del món.

Un servidor creia que el PP deixaria passar el 9-N sense immutar-se i no picaria l'ham. Fals: mirin la reacció histèrica i acomplexada del Govern central, que va des de les amenaces proferides davant un micròfon lligat amb un cel·lo fins a aquesta querella boja de la fiscalia anunciada a la televisió per la nostra Alicia.

Un servidor creia que les urnes de diumenge no modificarien el futur immediat preestablert. Fals: el 9-N ha fet saltar pels aires les peces del tauler, i de sobte Mas se sent pletòric, Junqueras sembla malhumorat i Rajoy reconeix amb una altra reacció a càmera lenta que ja no controla el conflicte.

Un servidor, i tants altres, crèiem i crèiem, i la realitat per sort ens ha desmentit. Una prova més que el procés català és una contínua i sana cura d'humilitat per als seus actors però també per als seus observadors. Vindran curioses maniobres, però avui toca només reconèixer la realitat succeïda i no la que ha estat opinada.

A vegades equivocar-se és meravellós.

Ernest Folch
Director Editorial d’Edicions B

Article publicat al diari El Periódico el dijous 13 de novembre del 2014