‘Societat Civil Catalana' o el franquisme del segle XXI

Estelada al balcó de l'Ajuntament de Tàrrega

La Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat la retirada d'estelades dels edificis i dels espais públics de Catalunya, almenys durant la campanya electoral, en ser incompatible amb l'obligació de neutralitat dels poders públics. L'òrgan que regula les eleccions ha donat d'aquesta manera la raó a la plataforma espanyolista ‘Societat Civil Catalana’, que a finals de març va demanar des del seu Facebook als ciutadans que enviessin foto i ubicació d'estelades per tal recórrer-ho. “Tot lligat i ben lligat” com va dir Franco abans de morir. Dilluns vaig llegir un article d’en Víctor Alexandre arran de la ‘Societat Civil Catalana' on titllava aquesta associació de “franquistes del segle XXI” i on desemmascara aquesta antidemocràtica i ultranacionalista associació. Amb aquesta prohibició de la JEC, l’article d’en Victor Alexandre és de la màxima actualitat. Llegiu-lo doncs en el nostre Blog

‘Societat Civil Catalana' o el franquisme del segle XXI

Hi ha un vell truc dialèctic, un truc tronat i grotesc, molt propi de la impotència intel·lectual, que consisteix a amagar un defecte intentant transferir-lo al qui l’ha posat al descobert. Per entendre’ns: si hom desemmascara un racista, aquest acusa de racista el qui li ha tret la careta; si hom desemmascara un feixista, aquest acusa de feixista el qui l’ha desemmascarat. És com dir-li brut a algú que ha descobert que no et dutxes. Fa riure, però l’estirabot és fill de la incapacitat per rebatre l’evidència. Dir estirabots sempre és més fàcil que fer raonaments i elaborar arguments. El raonament i l’argumentació requereixen un esforç intel·lectual que és incompatible amb la mediocritat, la baixesa moral i la manca d’ètica. Aquest és el cas de l’associació antidemocràtica i ultranacionalista espanyola Societat Civil Catalana (SCC). Antidemocràtica, perquè nega l’existència del poble català i el seu dret a votar; i ultranacionalista, perquè fonamenta la supremacia de la nació espanyola mitjançant el sotmetiment de la nació catalana.

Tanmateix, ara que SCC ja ha estat desemmascarada com allò que realment és, franquisme del segle XXI, ara que ja és prou sabut que Josep Ramon Bosch, president de l’entitat, ha venerat la figura del feixista Blas Piñar, ara que els mitjans de comunicació han fet pública la participació d’aquest individu, l’any 2013, en un acte de la Fundación Francisco Franco, a Gandesa, per commemorar el cop d’Estat franquista del 1939, i ara que també s’han difós les imatges de la presència de formacions catalanofòbiques i d’ultradreta en actes de l’entitat, aquesta ha optat per titllar de franquistes els demòcrates. És a dir, que, segons ells, els qui volem votar seríem franquistes i els enemics de les urnes serien demòcrates.

La mediocritat, la baixesa moral i la impotència intel·lectual de què parlàvem es manifesta amb frases com aquesta: “Els nacionalistes tenen la mania d’entrar a Barcelona per les nostres avingudes. Uns van entrar per la Diagonal i ara ells volen entrar per la Meridiana”. I aquesta altra: “No hi ha majoria independentista, es va comprovar el 9-N”. I Aquesta: “Tenim una oportunitat única, perquè podem acabar amb el mal nacionalista. Cada elecció és una oportunitat i ells ho temen, ens temen”. Són frases que van ser aplaudides pel ministre espanyol d’Interior, Jorge Fernández Díaz, demòcrata de tota la vida, al Teatre Principal de Barcelona, en un acte que, com d’habitud, va ser un fracàs estrepitós. I la prova és que la sala era mig buida tot i comptar amb el suport de PP, Ciudadanos i PSOE de Catalunya.

Si no fos perquè la llibertat d’un poble és una cosa molt seriosa, seria per petar-se de riure observar una colla d’ultres antidemocràtics titllant de “nacionalistes” i de “franquistes” els qui treballen per aquesta llibertat. I és que és tanta l’alarma que els provoca saber-se descoberts, que fins i tot se’ls esmuny el sentit del ridícul. Fa només sis mesos que es feien un tip de repetir que el 9-N no tenia cap valor, i ara resulta que el magnifiquen per mitjà de la mentida. Mentida flagrant, ja que, a desgrat seu, el triomf de l’independentisme, el 9-N, va ser indiscutible i així ho va expressar la premsa internacional. Pel que fa a la por que diuen que els tenim, doncs sí, no podem fer res més que tremolar. I tant que tremolem, tremolem de riure. N’hi ha per a això i per a molt més! Es fan dir Societat Civil Catalana i ni tan sols poden omplir un teatre a Barcelona; es fan dir Societat Civil Catalana i només poden omplir un raconet de l’Amfiteatre de Tarragona; es fan dir Societat Civil Catalana i en les concentracions al carrer només poden reunir quatre gats tot i comptar amb el suport de Renfe, posar falques publicitàries a la SER i acollir falangistes de Madrid. L’esperpent és així. Entre tanta exaltació ultranacionalista, però, hi ha un petit detall que els contradiu i que desemmascara tot el seu discurs: si com diu Susana Beltrán, professora de la UAB i membre conductora de l’acte del Teatre Principal, “el poble català no existeix”, per què es diuen Societat Civil Catalana? Si, segons ells, no hi ha catalans, només hi ha espanyols, com és que no es diuen Societat Civil Espanyola?

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista

Article publicat al digital elSingular.cat el dilluns 11 de maig del 2015