La monja desmonjada

Avui l’Oriol Junqueras ha dit que ERC deixarà de banda les sigles i es presentarà el 27-S amb una llista anomenada “Aliança per la República Catalana”, oh casualitat ! un dia abans que Artur Mas doni el tret de sortida a la precampanya per al 27-S, i presenti la seva Llista del President. El líder d'ERC ha dit que aquesta “aliança” que reclama ha de ser "un vertebrador de grans consensos entre totes les forces de canvi del país". Potser voldrà afegir a la llista la ex-monja Forcades i també la Fada Colau i potser tal vegada el Fachín de Podemos que l’ha fet alcalde a Sant Vicenç... Per cert si parlem de la Forcades, val la pena recuperar l’article que la Pilar Rahola va publicar fa uns dies, quan la monja va deixar convent i es va convertir en “seglar” i que podeu llegir en el nostre Blog.

La monja desmonjada

Coneixia la figura laboral del fix discontinu, però mai no imaginava que fos aplicable a la qüestió divina. Això de dedicar la vida a Déu una estona i una altra estona dedicar-la a la porprada del poder deu tenir la seva gràcia. Al cap i a la fi, si en el fet religiós hi ha il·luminació, en el polític hi ha molt d'il·luminat. I sens dubte d'il·luminada ho està, la monja exmonja Teresa Forcades, dona hiperactiva a qui tant agrada fer campanyes contra les vacunes com iniciar actes de fe contra Artur Mas. És tal la seva missió terrenal que ha decidit salvar el poble de si ­mateix i, com un messies bíblic, ha ­assenyalat el camí a seguir pel Sinaí català. De moment el poble la segueix poc, però els que estan tocats de la veritat suprema no necessiten que la realitat els doni la raó. En tenen prou amb la fe.

I així, tocada per aquesta nova fe -que deu ser una fe enorme en si mateixa-, Forcades no està per beneite­ries i mentre aixeca la bandera contra la vacunació -i contra la raó mèdica- també es permet excomunicar polítics i líders de la religió ciutadana. És el que té la il·luminació, que permet a l'il·luminat convertir-se en martell d'heretges. Ha dit, per exemple, respecte al procés català que "la independència ha de fer-se sense Convergència", i s'ha quedat tan fresca. És a dir, la senyora que va aconseguir reunir un grupet de 575 persones per al seu esplendorós "procés constituent" es permet menystenir centenars de milers de votants, milers de militants i ídem amb milers de regidors i alcaldes, a més de ser el partit que governa el ­país. Extraordinari! La veritat és que aquesta senyora es deu estimar molt perquè, si no fos el cas, es moriria de sentit del ridícul.

Fent-li costat, l'ínclit Arcadi Oliveres no s'ha quedat curt assegurant que l'important no és la independència, ni la sobirania, ni la resta de ximpleries nacionals, sinó la qüestió social. Bé, aleshores, com li ha recordat Antoni Bassas, què farà quan no pugui firmar un decret contra la pobresa energètica perquè no tenim sobirania? I així sumant, com a patètic gerundi. Encara que tampoc aquí no hi ha sorpresa, perquè algunes de les idees que defensen com a revolucionàries són tan retrògrades que espanten. És el que té el populisme, que sol patir la síndrome del cranc. Perquè permeteu que digui una cosa tan poc populista: sense les classes mitjanes, sense els empresaris, sense els autònoms, sense la gent que fa moure l'economia, quin punyetes de país plantegen? I per a aquest espectre ciutadà, les monges Forcades i els Arcadis tenen poc discurs i molt menyspreu. És el mateix menyspreu que dirigeixen cap als milers de ciutadans que voten CDC, als quals decideixen expulsar del paradís. I per descomptat, expulsar Mas, convertit en esca de tots els mals. En fi, res de nou sota la capa del cel perquè sempre ha estat propi dels il·luminats practicar el sectarisme.

Pilar Rahola

Escriptora

Article publicat a LA VANGUARDIA el dimecres 17 de juny del 2015