El divendres passat 13 de novembre els trets van interrompre el brogit nocturn de París. Estat Islàmic sacsejava, amb set atemptats simultanis, el tarannà serè i les nits despreocupades de la capital francesa. En Manel Pagès, president de la nostra entitat Unió Catalanista de Sabadell, ha volgut deixar passar un dies per fer una reflexió serena i profunda sobre els fets que, a parer seu, han pogut estar a l’origen dels atacs parisencs. L’article que podeu llegir al nostre Bloc, analitza la cimera de les Açores on es varen reunir Bush, Blair, Aznar i Durão Barroso, i considera que aquell esdeveniment fou l’inici de l’escalada dels atacs dels jihadistes que, des d’aquelles dates fins avui, han multiplicat el número d’atemptats amb un esfereïdor resultat de milers de víctimes mortals.
Els quatre criminals de l'Apocalipsis
Els quatre genets es van reunir a les Açores i sense preveure ni tan sols imaginar-ne les conseqüències, van obrir la Caixa de Pandora.
El quatre criminals per satisfer les seves apetències i en la obnubilació que l'envaïment provoca, van invocar el monstre de la guerra. I la bèstia els hi va concedir la gràcia de poder satisfer la seva cobejança inconfessable. Van aconseguir els seus espuris propòsits per tal d’alimentar la seva cobdícia insaciable. Incapaços de preveure les terribles seqüeles de les seves maquinacions, van materialitzar els seus designis envaint i destruint tot el que van considerar oportú. Van engegar la dinàmica diabòlica de la guerra i la bèstia es va revoltar furiosa contra tots nosaltres. Sense pietat, ni aturador, el terror s’ha escampat absolutament descontrolat, per tot el planeta.
Amb la irresponsabilitat que la impunitat atorga als arrogants, ajuntat amb l'atreviment dels ignorants, el quartet de les Açores va exhibir impúdicament als ulls de la humanitat sencera, la seva aliança ignominiosa. Tots quatre es van retratar, cofois i satisfets d'haver aconseguit els seus propòsits. Ignorant que havien sembrat la llavor de l'odi i la venjança per tota la terra. Amb aquesta estúpida escena, certificaven la seva responsabilitat directe amb tots els actes vandàlics i criminals que la seva insensatesa va desfermar.
Per justificar la seva aventura militar, van utilitzar sense complexos ni vergonya la mentida i l'engany. Van inventar i propagar la informació de que a l’Iraq existien grans arsenals d’armes de destrucció massiva. Sense cap mena de prova i amb molta imaginació, els serveis secrets americans van certificar la seva existència i el gran perill que significaven per la humanitat. Tot era fals. Tampoc van fer cap cas dels informes que denunciaven la inexistència dels artefactes destructius i les conseqüències que aquest error originaria. L’Albert Camus ja ens va deixar dit que “Anomenar malament les coses afegeix més dolor a les desgràcies”.
Tot plegat per amagar les seves veritables intencions. La invasió del país i l’apropiació de les seves riqueses. Van ignorar les grans manifestacions fetes arreu del món en contra de la guerra. També van menystenir les veus assenyades que els advertien de la injustícia que anaven a cometre i el sofriment que generaria la seva irresponsabilitat. Van actuar barroerament en nom d'una democràcia de conveniència. Van prescindir de tot i de tothom i no van tenir cap mirament per la població afectada.
Despertada la bèstia, aquesta ha seguit imparable el seu camí de destrucció i maldat. No s’han salvat ni la gent ni la cultura. Els més afectats i coneguts, Síria, Afganistan, Líbia, Egipte, Iemen i molts d’altres. També Europa. No ens enganyem, la sang dels innocents no apaivagarà la fera. Al contrari l’esperonarà. No oblidem que la guerra és germana bessona del terrorisme.
La primera condició per acabar amb tanta desgràcia i sofriment, és conèixer les causes i els culpables. Els quatre genets de les Açores són força coneguts. Bush, Blair, Aznar i Barroso.
Una segona condició és deixar d’alimentar la bèstia. Si no eliminem les fonts de subministrament tan espiritual com material el mal continuarà viu i fent la seva feina.
Una tercera condició és deixar de fer l’hipòcrita i enganyar. En comptes de defensar els propis interessos econòmics, militars, ideològics i estratègics, s’ha de lluitar atacant al veritable enemic. I no anar en contra dels que s’enfronten a l’Estat Islàmic.
Una vegada les condicions anteriors s’hagin complert, estarem en condicions d’acabar amb la guerra i el terror. Però sempre han de ser els interessats amb la seva pròpia política militar, social, econòmica i religiosa els que ho han de gestionar. I tenint present la història recent dels països on es va destapar la Caixa de Pandora no cometre una vegada més l’error de voler imposar la democràcia occidental com un remei universal. Els talismans no existeixen. Cada País ha d’estructurar-se d’acord amb els seus valors específics i la seva cultura. El que per nosaltres és una solució, per altres pot ser una desgràcia.
No sé si és possible contenir l'avenç del mal o acabar amb els conflictes i el terrorisme. El que veig difícil de moment, és tornar a ficar dins la Caixa de Pandora tot el mal escampat. Espero que tard o d’hora s’aconseguirà. I la bèstia restarà adormida a l'espera que un altre insensat, un Franco, un Hitler o un Napoleó la desperti.
Unió Catalanista de Sabadell
Manel Pagès i Panadès
President
Sabadell, 18 de novembre del 2015
