L’estratègia de la CUP

En primer lloc volem condemnar l'acte de barbàrie comesa ahir a Paris, on gent innocent va perdre la vida a mans de gent sense cervell que perden qualsevol raó que poguessin tenir efectuant accions d'aquest tipus

Dit això, podríem continuar parlant del vot contrari de la CUP a la investidura de Mas que ha fet posar nerviosos a molts independentistes. La CUP s'ha topat de cop i volta amb la clau més important de la història d'aquest país, i lògicament fa valer les seves raons i tot el seu ressentiment fruit de molts anys d'ostracisme polític. Però, malgrat tot, molta gent pensa que la CUP no tirarà per terra ni farà descarrilar aquest moment tan excepcional. També hi ha qui pensa que tot plegat és una estratègia dels cupaires que finalment cediran i votaran a Mas. En Jordi Mas Font, ex-regidor de l’Ajuntament de Vallgorguina, ha escrit unes reflexions arran d’aquesta possible estratègia que son molt interessants i per això les publiquem en el nostre Blog. Val la perna llegir-les.

L’estratègia de la CUP

Avui ens despertem amb titulars espanyols com "El NO de la CUP deixa a Artur Mas, sol i en els Llimbs", "Mas fracassa en el seu intent de dirigir el procés independentista", i un llarg etcètera, celebrant que la CUP votés NO a la investidura de Mas. Qualsevol que llegeixi aquests mitjans i no tingués ni idea de política catalana, pensaria que els ideals de la CUP estan lligats a seguir dins d'Espanya eternament ... Una cosa molt lluny de la realitat.

El NO de la CUP va posar nerviosos la majoria de catalans independentistes (és una cosa que no es pot negar i es veu en les xarxes socials i també en les tertúlies catalanes), i molt alegres a tots els unionistes. Però hi ha una cosa que hem d'aprendre en política i és que hi ha estratègies. Que la CUP vol pactar amb Junts pel SI per seguir el procés d'independència és una cosa innegable ja que la seva prioritat és la independència, a més de reconèixer (no hi ha dubte a més a més), que és la llista més votada i amb gran diferència. El "problema" és Artur Mas.

Dubto que a la CUP no s'adonin que la gran por que té Espanya és que el procés estigui liderat per Artur Mas. Ells, igual que Espanya, són coneixedors que un canvi de lideratge no seria ben rebut per la Comunitat Internacional a qui li agraden poc els canvis. També són conscients dins la CUP, que només tenen l'arma de les polítiques neoliberals i retallades contra Mas. Una cosa que van utilitzar en campanya, igual que altres partits, per intentar captar vot fàcil. Una cosa que són conscients que és falsa ja que les retallades van venir imposades des de Madrid (Si algú en té dubte d'aquest punt que m’ho indiqui i l'hi ho demostro). A més a més són conscients que la gent que va votar Junts pel Sí, va votar un President, Artur Mas, i la independència ....

¿Realment la CUP intentaria que es cometés un frau als votants de Junts pel SI triant algú que ells no han escollit?. A dia d'avui sabem que qui va votar la CUP (300.000) volien la independència i no volien com a President Artur Mas i que tots els que van votar Junts pel Si (1.6 milions) van votar independència i Artur Mas. Canviar el presidenciable de Junts pel Sí seria un frau a aquests 1,6 milions de persones i la CUP sap que ningú de la llista ho permetria (seria un argument molt clar dels espanyolistes dir que s'ha enganyat a 1,6 milions de persones ). Llavors ... Perquè totes aquestes negatives?

A la CUP li agraden les coses ràpides ... Hauria volgut una DUI ara mateix, la qual cosa almenys reconeixen, que no ha tingut el suport necessari per dur-la a terme. I la CUP coneix el full de ruta del CATN, que va ser seguida per Junts pel SI. En aquest full de ruta queda més que clar que els moviments començaran amb la formació del nou govern a Madrid (a partir del 20D), així que fins llavors hi ha temps de sobres.

D'altra banda el límit per investir Artur Mas acaba el 9 de gener. ¿Per què córrer si no hi haurà moviment? Només generaria tranquil·litat en els catalans independentistes i recel en els espanyolistes. El no córrer per donar la garantia que el Procés segueix, respon a una cosa molt senzilla ... La CUP tindrà la campanya publicitària més important de la seva història, cada dia sortirà als mitjans de comunicació i, finalment, serà reconeguda com a patriota, per deixar de banda les seves prioritats pel bé de Catalunya ...

Que no se sentin tan satisfets uns ─els espanyols─ o cantin victòria, ni tan nerviosos la resta ─els independentistes─, que la política, igual que la guerra, té les seves estratègies i els seus "tempos".

Jordi Mas Font

Biòleg i economista

Article publicat a la pàgina Facebook de l’autor el dimecres 11 de novembre del 2015