En quin punt ens trobem del procés sobiranista? Quins camins pot prendre el procés des d’ara?
Per respondre aquestes preguntes, el membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, va tractar d’explicar l’altre dia a TV3, en un original diagrama de flux, el procés sobiranista a partir de l’estat en que es troba en aquests moments i fins els proper mes de setembre, data màxima fixada pel Govern Puigdemont per celebrar el “referèndum o referendum"
El diagrama de flux és el que es pot veure tot seguit. Del seu anàlisi podem arribar a tenir algunes respostes que ens ajudin a entendre com pot desenvolupar-se, a partir d’avui, el procés sobiranista. Fem aquest estudi a continuació, amb la conclusió final que en podem treure.
A partir del punt inicial (fletxa negre de l’esquerra) trobem dos possibles escenaris: A) Referèndum pactat, o B) Referèndum no pactat. Si anem pel camí A), això ens portaria a la via escocesa o canadenca, es a dir que es pugui celebrar el referèndum d’acord amb l’Estat espanyol. Amb una victòria del SÍ es passaria a la proclamació de la independència, no immediata (els escocesos van calcular que podrien passar divuit mesos fins a la proclamació), doncs s’haurien de negociar amb l’estat espanyol des de transferències, fins al percentatge de deute assumible, el traspàs de serveis, infraestructures, etc. i també les obligades negociacions amb l’UE. A partir de la proclamació, o potser abans, s’haurien de convocar unes eleccions constituents, que serien les encarregades d’elaborar la Constitució del nou Estat Català.
Si el resultat fos NO, llavors el govern hauria fracassat en el seu projecte i es veuria obligat a convocar unes noves eleccions que serien, per descomptat, autonòmiques on podrien obtenir majoria absoluta qualificada els partits que es presentessin amb un programa netament independentista que possibilitaria la proclamació unilateral de la independència. En cas que no s’obtingués aquesta majoria el procés sobiranista hauria acabat.
Si se’ns obliga a anar pel camí B) Referèndum no pactat, el Govern te dues alternatives, primera no convocar el referèndum, per por, desavinences internes o per qualsevol altre motivació. Si és així convocaria eleccions autonòmiques que, en realitat, és el que vol i demana l’oposició. La segona alternativa és que, sense cap mena de por, proclama la independència “a la brava”, cosa que avui per avui seria poc legítim davant l’opinió internacional, donat el percentatge escrutat fins ara de l’opció independentista, que no va arribar al 50% en les eleccions del 27S.
Si anem per l’altre camí en que, malgrat no pactar el referèndum, el Govern el convoca, que no vol dir celebrar-lo, es a dir publica el decret de convocatòria, signat pel President o bé, com es diu darrerament, signat de maner col·legiada per tot el Govern. Pràcticament el mateix dia o a la mateixa hora, s’aprova una llei ─de transitorietat─ que doni cobertura legal a la convocatòria, llei proclamada pel Parlament de Catalunya que trenca amb la legalitat espanyola i provoca l’anomenat “xoc de trens”, on el govern espanyol, mitjançant el Tribunal Constitucional, suspèn i anul·la la convocatòria i el Govern de la Generalitat, fent cas omís d’aquestes suspensions, continua amb l’organització del referèndum, amb tot preparat, el cens, les urnes, els locals etc.
En aquest punt s’arriba a un enfrontament institucional de primera magnitud, que fins ara no s’ha donat, en el que el Govern central pot impedir fàcticament la celebració del referèndum, aplicant total o parcialment l’article 155 de la Constitució, la Llei de seguretat nacional, precintant els col·legis electorals, retirant les urnes amb la forces de l’ordre, etc. etc. En aquest supòsit la Generalitat tindria dos camins alternatius, o bé acceptar-ho i convocar eleccions autonòmiques, o anar a la proclamació unilateral de la independència. Això implicaria fer una campanya internacional molt potent per explicar al món tots els impediments que l’estat espanyol ha posat a la celebració del referèndum pactat i també al no pactat, situació que la legitimaria de cara als altres països.
En el cas que el Govern espanyol no ho impedeixi (com va passar el 9N), i el resultat fos favorable a la independència amb un percentatge de més del 50% i amb una alta participació, això seria la carta de presentació homologable davant de l’autoritat internacional per legalitzar el procés.
Arribats al final de l’anàlisi podem deduir que a la proclamació de la independència si pot arribar per cinc camins diferents (cinc fletxes que hi apunten), mentre que per no arribar-hi i haver de convocar eleccions autonòmiques només si pot arribar per dos camins, amb lo qual l’avantatge és clar.
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada