Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 20-D. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 20-D. Mostrar tots els missatges

15 de desembre 2015

Ara, Democràcia i Llibertat i Lourdes Ciuró

“Ens és necessari tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid que tornin l’endemà de la independència”. Aquesta afirmació l'ha fet des del Canadà el sabadellenc Agustí Bordas i Cuscó que és Conseller Principal de Polítiques del Govern Federal Canadenc i que ha escrit un article al Diari de Sabadell amb el títol “Ara, Democràcia i Llibertat i Lourdes Ciuró” i que podeu llegir complert en el nostre Blog, on exposa les seves impressions arran de les eleccions del proper diumenge 20-D i la presència de diputats catalans a Madrid. El sabadellenc desplaçat al Canadà arriba a la conclusió que cal tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid i especialment ens calen dones amb preparació acadèmica i professional com la Lourdes Ciuró, la candidata de Democràcia i Llibertat de Sabadell al Congrés dels Diputats.

Ara, Democràcia i Llibertat i Lourdes Ciuró

Trencant tòpics, el 9 de novembre de 2014, Sabadell esdevingué, en termes absoluts, la 2a ciutat de Catalunya amb més vots pel Sí-Sí en el procés de participació ciutadana organitzat per voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana i impulsat, políticament, pel President Artur Mas. El 27 de setembre d’enguany, malgrat l’apocalíptica campanya mediàtica de l’unionisme, 50.000 sabadellencs votaren per la independència –un 4% més que l’any abans– establint un nou llindar històric per a l’independentisme al cor del Vallès Occidental.

Actualment, el President de la Generalitat continua imputat per la querella repressiva presentada per la Fiscalia General de l’Estat contra l’impulsor d’una consulta absolutament democràtica. Hom hauria de mostrar-se incrèdul quan s’afirma que ja han passat quatre dècades d’ençà del traspàs del Dictador.

Durant els darrers dos anys, els mitjans de comunicació espanyols han insistit a cantar les absoltes pel sobiranisme i, malgrat les endèmiques desavinences internes dins el catalanisme i els obstacles polítics, econòmics i judicials plantejats per l’administració central de l’Estat espanyol, l’independentisme s’ha enfortit, esdevenint un element estructural i hegemònic en l’escenari polític a Catalunya.

Molts catalans veiem les eleccions del 20 de desembre (20D) amb desgrat. Hom podria afirmar que ens és una jornada profundament antipàtica; el progressiu allunyament de la ciutadania catalana respecte a les institucions centrals espanyoles ha fet difícil justificar la presència de parlamentaris catalans en ens hostils al catalanisme.

En el passat, he plantejat la necessitat de no atorgar legitimitat mitjançant el vot a unes institucions que, donat el petit pes demogràfic català sobre el conjunt de l’Estat espanyol –un migrat 16%– acaben imposant, com una implacable piconadora, polítiques públiques, sentències, i mesures administratives obertament contràries a la voluntat majoritària dels catalans. Afirmen, sense embuts, voler espanyolitzar-nos les criatures.

La coherència del meu rebuig a la presència catalanista a Madrid quedà en entredit l’abril de 2014, quan 299 membres del Congrés dels Diputats –incloent, lamentablement, una majoria de parlamentaris catalans– rebutjaren la proposició del Parlament de Catalunya per celebrar un referèndum d’independència pactat, seguint el model d’excel•lència democràtica acordat entre els Governs del Regne Unit i Escòcia.

Com fou possible que els parlamentaris catalans del PSC i PP poguessin votar en contra d’un referèndum demanat per un 80% de la població catalana? En nom de qui distorsionaren la voluntat democràtica d’una amplíssima majoria de ciutadans catalans?

La resposta a aquesta pregunta roman vigent: de no votar candidatures catalanistes, PSC-PSOE, PP, Ciudadanos i Podemos s’erigiran en portaveus dels catalans davant els mitjans de comunicació del món sencer. Malgrat la dificultat de mobilitzar els votants sobiranistes i la quasi invisibilitat dels partits catalanistes en els mitjans d’àmbit estatal, les cancelleries també analitzaran els resultats del 20D com un termòmetre de l’independentisme.
Els emprenedors i treballadors sabadellencs, ja siguin assalariats, responsables d’una empresa o comerç familiar, autònoms, o bé ja jubilats, han patit i continuen patint els perjudicis de formar part d’un Estat amb un projecte aliè als seus legítims interessos.

Malgrat la quantitat ingent de recursos fiscals generats al Vallès i la resta de Catalunya, el govern de la Generalitat –premeditadament asfixiat per Cristóbal Montoro– no pot emprar els impostos dels catalans per mantenir el funcionament òptim dels serveis públics. No és just que Catalunya, un dels països més pròspers de l’Europa meridional gràcies a l’economia de mercat, continuï sent objecte d’un drenatge fiscal sense parangó enlloc del continent.

Mentre la Comissió Europea denuncia el malbaratament en línies de tren d’alta velocitat i autopistes “en àrees de poc trànsit”, el Corredor Ferroviari Mediterrani continua essent negligit. A hores d’ara, ja hem perdut el compte de les promeses trencades per Fomento i ADIF. De fet, aquest 2015, Catalunya se situa en la tercera posició per la cua respecte a la inversió de l’Estat en infraestructures. De la queixa justificada en diuen victimisme.

Malgrat aquestes evidències, Duran i Lleida –líder d’un partit ja extraparlamentari a Catalunya– s’ha ofert per establir una coalició amb el Partido Popular. Ho han llegit bé; després dels atacs a l’autogovern català i de tèrbols episodis com l’actuació de les clavegueres de l’Estat contra Xavier Trias, o bé el sabotatge de l’operació antigihadista dels Mossos d’Esquadra, UDC pretén associar-se amb Jorge Fernández Díaz. Lamentable.

El procés d’independència, única alternativa real al disfuncional Estat espanyol, exigeix rigor, ordre i seguretat jurídica. Democràcia i Llibertat, que agrupa des de sensibilitats de centre-esquerra fins als socialcristians catalanistes, és una opció seriosa i europeista. Ens és necessari tenir parlamentaris catalanistes i qualificats a Madrid que tornin l’endemà de la independència.

Ens calen dones amb preparació acadèmica i professional com la Lourdes Ciuró, una advocada sabadellenca capaç de combinar el compromís amb la llibertat de Catalunya i la compassió, per exemple, amb l’Associació de Víctimes de la Talidomida. Entre altres mèrits, la Lourdes ja va deixar una petjada personal com a membre del comitè de redacció del programa electoral que portà Ramon Tremosa al Parlament Europeu.

Per tots aquests motius, faig públic el meu suport a Lourdes Ciuró dins la candidatura de Democràcia i Llibertat i demano la mobilització de l’electorat catalanista del Vallès Occident.

Agustí Bordas i Cuscó
Conseller Principal de Polítiques del Govern Federal Canadenc.

Article publicat al Diari de Sabadell el dimarts 15 de desembre del 2015


08 de desembre 2015

Dignitat, diàleg i decisió

Sabadell tindrà el 20D una diputada al Parlament espanyol que defensarà les mancances que la Administració central manté des de fa anys amb la ciutat, per exemple l’adaptació de l’estació de la Renfe del centre (falten escales mecàniques, ascensors, etc), la cessió a la ciutat del edificis de correus de la Via Massaguè o de l’antiga caserna de la guàrdia civil de la Gran Via, etc. etc. Tots el sabadellencs hem d’aprofitar aquesta oportunitat i per tant donar suport a la seva candidatura. El plantejaments de la Lourdes Ciuró de cara a aquestes eleccions podeu llegir-los en el seu article titulat “Dignitat, diàleg i decisió” que publiquem en el nostre Blog.

Dignitat, diàleg i decisió

El 20 de desembre tenim eleccions generals per escollir els representants al Congrés dels diputats i al Senat espanyol, i algú es podria preguntar: per què un altre cop?. Per què tantes eleccions? Fins i tot algú pot arribar a la conclusió que no s’ho val, que hauríem de desconnectar ja d’Espanya. Moltes d’aquestes opinions són comprensibles. La situació actual, el bloqueig en la investidura a la Presidència de la Generalitat i la manca d’acord entre els sectors sobiranistes pot produir en moltes persones desànim, inquietud i fins hi tot enuig.

És normal! Però no ens podem permetre defallir. És ara quan hem de demostrar que la determinació és clara. El que tenim entre mans s’ho val i no és altra cosa que la viabilitat i la consolidació del nostre estat del benestar tal i com ens el mereixem pels recursos que generem, així com la nostra manera de ser i fer com a catalans. Tant dels nascuts a Catalunya, com dels vinguts d’altres contrades i entre els que ens uneix la voluntat d’una terra d’oportunitats pròspera, oberta al món i de valors profunds i sòlids.

Ningú va dir que seria fàcil, i no ho és certament. Els projectes històrics, com ho és assolir la llibertat d’un país, no és qualsevol cosa. És una gran gesta que a no tots els pobles del món se’ls presenta com se’ns ha presentat ara a nosaltres, i només s’aconsegueix amb voluntat ferma, insistència i persistint . Fent pinya i sumant. Aglutinant majories i aglutinant fortaleses. Sense deixar ningú pel camí ans al contrari, fent que el tren a la llibertat sumi quantes més voluntats i adhesions millor.

A Democràcia i Llibertat defensem amb contundència i serenor, el camí que hem començat per què ja no té aturador i cal que el dia 20 de desembre aquest sigui també el missatge que llancem a les institucions espanyoles i a les cancelleries europees.

El 20 de desembre tornen a ser unes eleccions importants on hem de tornar a fer sentir la nostra veu alta i clara votant. Hem d’anar a votar. Com hi vàrem anar el 9N i com hi vàrem anar el 27S. Tothom. Tota la força del ‘Sí’ ha de tornar a sortir a votar i fer-ho per aquells que ho farem possible. Com hem fet possible el 9N que ha empentat la majoria de la ciutadania de Catalunya, i com hem fet possible, que el 27S es llegís en clau plebiscitària. Hem de votar ara amb el cor pel país, però amb el cap per escollir la força que dóna garantia i solvència al procés en favor del nostre progrés col·lectiu. No és hora d’improvisacions, és hora d’estratègia. No és hora d’enfrontaments, és hora de mà de seda. No és hora de revolucions radicals i tronades. És hora de fer la independència des de la seguretat que donem els que fem les coses ben fetes.

A Madrid hi tenim molt a dir i és a la mà de tots nosaltres com a votants, que la majoria rotunda dels 47 diputats que sortirem escollits a Catalunya anem a defensar els nostres interessos col·lectius com a poble i el nostre projecte de país que és el que va sortir de les urnes el dia 27S.

Democràcia i Llibertat, la confluència de Convergència, Demòcrates i Reagrupament, volem ser aquesta veu a Madrid. Una veu ferma i sòlida. Sense estridències però amb convicció. Amb il·lusió, però sense ser il·lusos. Fent les coses ben fetes i amb imaginació, com ja hem provat que vam saber fer el 9N. Sense perdre la seriositat que hem de donar a Europa si volem guanyar-nos la complicitat internacional.

Amb aquesta predisposició faig pinya amb els altres candidats de Democràcia i Llibertat al Congrés. Amb un compromís ferm amb Catalunya i la seva gent. Amb un compromís amb els meus conciutadans de Sabadell, per què a tots ens uneix la voluntat de viure millor, en un país millor i això ara passa per ser un nou Estat d’Europa.

Siguem conscients que el nostre poder és immens. Tenim el poder del vot. El poder de la democràcia. Canalitzem-lo doncs a les urnes el dia 20 de desembre i diguem clar que volem ser un nou, pròsper i modern Estat d’Europa per dignitat, reivindicant el diàleg i amb tota la decisió. Vota doncs, Democràcia i Llibertat.

Lourdes Ciuró i Buldó
Diputada al Congrés de CDC
Candidata de Democràcia i Llibertat

Article publicat al digital iSabadell.cat el dilluns 7 de desembre del 2015