Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




28 de gener 2009

Les eleccions americanes vistes per un català


Lliçons d
’Amèrica

Si del viatge electoral de l'any 1997 a Anglaterra per veure les primeres eleccions d'en Blair en vàrem treure unes lliçons que foren útils, crec que també en podem treure algunes de la campanya USA 2008. Hem vist una dura batalla política que ha aguditzat estratègies. Més enllà d'això, ha estat una campanya interessant, però, perquè s'han sabut llegir els signes dels temps, temps de crisi, de desconfiança cap a l'establishment i cap al sistema. Què hem vist i què es pot traslladar a Catalunya?

1a. Lliçó.- És una maledicció eludible. En un temps en el que la frase "Tots els polítics són iguals" és una veritat popularment admesa, Obama ha demostrat que és possible restablir la confiança entre el polític i el seu electorat. Una altra relació polític-poble és possible. En el míting, l'empatia Obama-gent és total.
2a. Lliçó.- El futur guanya sobre el passat. John McCain és un gran polític que ha fet una campanya amb moments memorables. McCain per edat, però també per missatge, era el candidat del passat. Obama era el candidat que mirava cap al futur, que utilitzava les noves tecnologies, que en parlava (ha defensat el programari lliure), que mobilitzava als joves...
3a. Lliçó.- L'electorat vol polítics competents i preparats. Sí, un és negre pot identificar-se més amb un candidat negre i les dones, potser, es poden sentit més identificades amb una candidata femenina. En temps de crisi l'electorat sobretot vol, però, polítics capaços i competents. Sara Palin, finalment percebuda com una persona no prou preparada pel càrrec, ha estat el més greu error de la campanya de McCain. Enfront, Joe Biden ha demostrat competència i coneixement. Ha estat un dels grans encerts de la campanya d'Obama que, amb la seva elecció, ha demostrat que sap trobar la millor gent.
4a. Lliçó.- Perd l’establishment. No guanya l'alternativa al sistema. Guanya el crític dins del sistema. Quan la crisi es fa evident, no guanya l'establishment. No guanya l'hereu que ha crescut dins del sistema. Quan Bush ha fracassat no pot guanyar McCain, de la mateixa manera que quan fa aigües Chirac no pot guanyar Villepin. La gent tampoc arrisquen, però, a trencar amb el sistema, votant un candidat massa alternatiu, que també és percebut com un risc. Qui guanya és el crític dins del sistema, es digui Obama o Sarkozy.
5a. Lliçó - Guanyen els lluitadors. Guanyen els batalladors, els que no defalleixen mai. I és que semblen només preparats per governar els que ja han passat per moltes proves. La biografia de l'Obama és una superació continua de dificultats. Davant de tot el país va passar, però, l'examen de les més dures primàries des de fa molt temps. Sarkozy, lluitant contra l'establishment representat per Chirac, de nou, torna a ser un exemple.
6a. Lliçó.- Guanya la seriositat. Obama ha guanyat sense fer cap concessió al populisme. Ha parlat al poble com es parla a un adult, conscient, i sense demagògia. Ha parlat, però, de política en majúscules. Mai ha caigut en l'error de fer politiqueig i de parlar de la política que interessa als polítics. Parla a la gent d'impostos, de polítiques socials, d'educació, etc...
7a. Lliçó.- Guanya l'elegància. En aquesta campanya ha guanyat l'elegància formal i també la dialèctica. Durant la campanya s'ha discutit a fons i hi ha hagut molta guerra bruta. Sempre hi ha hagut, però, un gran respecte mutu entre els dos candidats. Sempre s'han tractat de "senador" i més aviat hi ha hagut frases de reconeixement de l'un a l'altre.
8a. Lliçó.- La importància dels missatges. La campanya d'Obama s'ha basat en tres missatges molt bàsics, fins podríem dir que elementals: “Canvi”, "Yes, we can" i "Amèrica és un sol poble". Sobre aquestes tres idees s'ha organitzat tot un discurs.

- “Canvi”. S'ha insistit en la idea del "canvi" perquè hi havia la percepció, que mai s'ha deixat d'incentivar, que l'Era Bush havia estat un desastre. S'ha procurat, doncs, d'associar McCain a Bush.
- "Yes, we can". En psicologia política s'ha dit sempre que el líder carismàtic és el que és percebut pels seus seguidors com a capaç d'assolir fites impossibles. En un moment que l'economia fa que la vida de molts nord-americans sigui molt costa amunt que un líder els digui "Yes, we can", amb convicció, és quelcom que reforça l'autoconfiança i anima a treure totes les forces.
- "Amèrica una sola nació". Dit per un negre té molta força. Obama trenca esquemes grupals per anar a buscar el suport de tots.

Carles Llorens
Secretari de Relacions Internacionals

Article publicat al Butlletí "Parlem-ne" de la Sectorial de Gent Gran de CDC el Gener de 2009

09 de gener 2009

A voltes amb el finançament


No hi haurà un bon finançament per a Catalunya perquè seria un mal finançament per a Andalusia i Extremadura


L’estratègia que el govern de l’Estat està seguint amb el finançament autonòmic podria ser la mateixa en essència que previsiblement farà servir el Tribunal Constitucional per resoldre els recursos d’inconstitucionalitat contra el nou Estatut. Maniobres de distracció i jocs d’“interpretació” que cansen una opinió pública, la catalana, fastiguejada amb tantes voltes. Es tracta de marejar, no pas la perdiu ─com diuen allà─, sinó l’au pidolaire.

Després d’un “enorme esforç”, Pedro Solbes ha presentat una proposta carregada de subtileses i ambigüitats. Inclou aquesta nova fórmula dos conceptes estranys que poden distorsionar-ne el resultat final quan l’apliqui a voluntat qui la controla, que és el govern central. Solbes ha anunciat i preveu dos “fons” que han de reequilibrar el sistema. L’un de “competitivitat”, “per a les comunitats que facin més esforç fiscal”, i l’altre, de “cooperació”, per a aquelles que tinguin “menys riquesa relativa”. Com que el ministre d’Economia no ha volgut concretar de cap manera les quantitats que se’n derivaran quan arribi el gran moment de portar-los a la pràctica, l’enigma es manté. És a dir, amb aquesta segona proposta tampoc no hi ha cap garantia d’aconseguir corregir la balança fiscal ni tampoc allò de veure complert allò que el nou Estatut denomina “principi d’ordinalitat”.

És a dir, ningú garanteix encara ara que Catalunya, després d’aportar els seus impostos a l’Estat, no perdrà llocs al rànquing del PIB. Els representants del govern de Catalunya han rebutjat “per insuficient” aquesta nova proposta i han demanat el compliment “literal” de l’Estatut. És obvi que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero no pensa fer-ho. Com també és obvi que el president espanyol busca una solució que acontenti més o menys a tothom –a alguns més menys que als altres- quan s’obre un pendent d’eleccions que n’encadenarà una rere una altra fins que arribin les generals.

Els representants de la Generalitat n’haurien de prendre nota. No n’obtindran satisfacció. No hi haurà un bon finançament per a Catalunya perquè seria un mal finançament per a Andalusia i Extremadura, que no acceptarien ni tan sols donar la raó aparent “als catalans” amb un nou model que continués beneficiant-los a ells en el fons. És una qüestió electoral. És una qüestió mental. És una qüestió nacional. Ara només cal esperar quant de temps més aguantarà el govern de José Montilla, que té dues pressions ben efectives en contra: la precarietat agudíssima financera que pateix després que la població de Catalunya s’hagi disparat en els darrers anys i el seu equilibri amb el PSOE. Si molt hipotèticament aquest equilibri es trenqués, ja se sap qui en trauria la pitjor part.

Vicent Sanchis
Periodista i escriptor
Professor a la FCC Blanquerna (URL)

Article publicat al diari digital “elSingulardigital.cat” el dia 5 de gener de 2009.

03 de gener 2009

Ens adherim a la campanya Deumil.cat


De Catalunya a Brussel·les, fent camí cap a la nostra llibertat

Com una taca d’oli s’està estenent una iniciativa que comença a trencar la grisor de l’horitzó de l’actualitat política i social de casa nostra. “Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació de la nació catalana” (Deumil.cat) és una plataforma que està treballant per aconseguir l’èxit d’una fita ben específica: anar el 7 de març a Brussel·les sota el crit “Volem l'Estat propi”, tot reivindicant la independència de la nostra nació.

Deumil.cat és un projecte de caràcter transversal, atès que pretenem anar a Brussel·les com a país, sense el sotmetiment ni en representació de cap sigla política, d’entitat o grup. En canvi, sí cerquem la implicació del teixit associatiu de la nostra societat civil i ens dirigim a les plataformes sobiranistes que ens el darrers temps han protagonitzat les més grans mobilitzacions en resposta a les agressions a les nostres llibertats i reclamen el dret de decidir. Però, per damunt de tot, demanem la mobilització del ciutadà del carrer, que cansat de que no se li escolti, reclama el seu protagonisme i dignitat.

Aquesta no serà una manifestació de tantes. Les reformes estatutàries ens han dut a un cul-de-sac on la manca d’un finançament just evidencia un continu i depredador espoli fiscal. Som a punt, a més, de veure com Catalunya resta sotmesa al dictat d’una sentència del Tribunal Constitucional, on se li retallaran més competències deixant sense efecte, i com un paper mullat, la sobirania popular. Certament, l’encaix a Espanya ha esdevingut una sagnia econòmica i contrari a la democràcia dels catalans, als nostres interessos, al nostre futur.

Manifestant-nos a Brussel·les el proper 7 de març reivindiquem a Europa i al món la inclusió de l’autodeterminació de la nació catalana en la seva agenda. I també, amb la nostra acció, estarem forçant als partits polítics catalans que es posicionin fermament ha favor de la independència i es comprometin a aconseguir-la. També demanem el compromís de tothom, des de tots els àmbits de la nostra societat, a què ajudin a aconseguir el dret dels catalans a
decidir per la nostra pròpia sobirania.

Deumil.cat i la marxa a Brussel·les és una iniciativa nascuda gràcies a les possibilitats de les noves tecnologies (Societat 2.0, facebook, blogs, internet), amb la participació de les xarxes socials, poden esdevenir útils en la difusió, promoció i canalització d’una iniciativa ciutadana. Necessitem de la implicació i participació de tothom en els propers mesos per a fer que la marxa a Brussel·les tingui èxit (entreu al web www.deumil.cat i enregistreu-vos).

S’està creant una xarxa de col·laboradors pel territori i arreu del món que tenen la missió de promocionar la iniciativa i, sobretot, aconseguir emplenar autobusos, trens i avions. Per a fer això possible s’ha dissenyat conjuntament amb un dels més importants tour-operadors de Catalunya un paquet d’ofertes de viatge (autocar, trens i avió) i allotjaments per 1 ó 2
dies a la capital brussel·lesa (al web deumil.cat teniu tota la informació i podeu fer efectiva la reserva i compra del vostre bitllet des del 8 de gener fins el 15 de febrer).

Ha arribat l’hora de fer realitat el nostre somni i posar-nos a caminar plegats. Perquè un dia no gaire llunyà els catalans i catalanes puguem decidir lliurement un futur millor. Vens amb nosaltres a Brussel·les? Junts, farem camí cap a la nostra llibertat.


Si voleu veure el ressò que aquesta campanya va agafant a Brussel·les, entreu al web :
http://forum.toudi.org/viewtopic.php?t=4930&start=0&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=3fe780ef35f7c7766fc517aab5b201c5.

Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell