Les eleccions americanes vistes per un català

Lliçons d’Amèrica

Si del viatge electoral de l'any 1997 a Anglaterra per veure les primeres eleccions d'en Blair en vàrem treure unes lliçons que foren útils, crec que també en podem treure algunes de la campanya USA 2008. Hem vist una dura batalla política que ha aguditzat estratègies. Més enllà d'això, ha estat una campanya interessant, però, perquè s'han sabut llegir els signes dels temps, temps de crisi, de desconfiança cap a l'establishment i cap al sistema. Què hem vist i què es pot traslladar a Catalunya?

1a. Lliçó.- És una maledicció eludible. En un temps en el que la frase "Tots els polítics són iguals" és una veritat popularment admesa, Obama ha demostrat que és possible restablir la confiança entre el polític i el seu electorat. Una altra relació polític-poble és possible. En el míting, l'empatia Obama-gent és total.
2a. Lliçó.- El futur guanya sobre el passat. John McCain és un gran polític que ha fet una campanya amb moments memorables. McCain per edat, però també per missatge, era el candidat del passat. Obama era el candidat que mirava cap al futur, que utilitzava les noves tecnologies, que en parlava (ha defensat el programari lliure), que mobilitzava als joves...
3a. Lliçó.- L'electorat vol polítics competents i preparats. Sí, un és negre pot identificar-se més amb un candidat negre i les dones, potser, es poden sentit més identificades amb una candidata femenina. En temps de crisi l'electorat sobretot vol, però, polítics capaços i competents. Sara Palin, finalment percebuda com una persona no prou preparada pel càrrec, ha estat el més greu error de la campanya de McCain. Enfront, Joe Biden ha demostrat competència i coneixement. Ha estat un dels grans encerts de la campanya d'Obama que, amb la seva elecció, ha demostrat que sap trobar la millor gent.
4a. Lliçó.- Perd l’establishment. No guanya l'alternativa al sistema. Guanya el crític dins del sistema. Quan la crisi es fa evident, no guanya l'establishment. No guanya l'hereu que ha crescut dins del sistema. Quan Bush ha fracassat no pot guanyar McCain, de la mateixa manera que quan fa aigües Chirac no pot guanyar Villepin. La gent tampoc arrisquen, però, a trencar amb el sistema, votant un candidat massa alternatiu, que també és percebut com un risc. Qui guanya és el crític dins del sistema, es digui Obama o Sarkozy.
5a. Lliçó - Guanyen els lluitadors. Guanyen els batalladors, els que no defalleixen mai. I és que semblen només preparats per governar els que ja han passat per moltes proves. La biografia de l'Obama és una superació continua de dificultats. Davant de tot el país va passar, però, l'examen de les més dures primàries des de fa molt temps. Sarkozy, lluitant contra l'establishment representat per Chirac, de nou, torna a ser un exemple.
6a. Lliçó.- Guanya la seriositat. Obama ha guanyat sense fer cap concessió al populisme. Ha parlat al poble com es parla a un adult, conscient, i sense demagògia. Ha parlat, però, de política en majúscules. Mai ha caigut en l'error de fer politiqueig i de parlar de la política que interessa als polítics. Parla a la gent d'impostos, de polítiques socials, d'educació, etc...
7a. Lliçó.- Guanya l'elegància. En aquesta campanya ha guanyat l'elegància formal i també la dialèctica. Durant la campanya s'ha discutit a fons i hi ha hagut molta guerra bruta. Sempre hi ha hagut, però, un gran respecte mutu entre els dos candidats. Sempre s'han tractat de "senador" i més aviat hi ha hagut frases de reconeixement de l'un a l'altre.
8a. Lliçó.- La importància dels missatges. La campanya d'Obama s'ha basat en tres missatges molt bàsics, fins podríem dir que elementals: “Canvi”, "Yes, we can" i "Amèrica és un sol poble". Sobre aquestes tres idees s'ha organitzat tot un discurs.

- “Canvi”. S'ha insistit en la idea del "canvi" perquè hi havia la percepció, que mai s'ha deixat d'incentivar, que l'Era Bush havia estat un desastre. S'ha procurat, doncs, d'associar McCain a Bush.
- "Yes, we can". En psicologia política s'ha dit sempre que el líder carismàtic és el que és percebut pels seus seguidors com a capaç d'assolir fites impossibles. En un moment que l'economia fa que la vida de molts nord-americans sigui molt costa amunt que un líder els digui "Yes, we can", amb convicció, és quelcom que reforça l'autoconfiança i anima a treure totes les forces.
- "Amèrica una sola nació". Dit per un negre té molta força. Obama trenca esquemes grupals per anar a buscar el suport de tots.

Carles Llorens
Secretari de Relacions Internacionals

Article publicat al Butlletí "Parlem-ne" de la Sectorial de Gent Gran de CDC el Gener de 2009