DECÀLEG d’actuació individual
I. Comprar només diaris i revistes en català. Qualsevol subscripció a diaris, revistes, clubs o associacions es faran solament si són catalans, i només si els seus butlletins de informació al soci o adherit son editats integrament en català. Tots els llibres que es comprin seran sempre en català, donant preferència als escriptors catalans, abans d’una traducció d’un escriptor estranger al català. Davant de la necessitat de llegir un llibre en espanyol, en llogarà de la biblioteca pública.
II. Per anar al cinema o al teatre, triar sempre per l’ordre següent:
a) Pel·lícules de directors catalans parlades en català
b) Pel·lícules estrangeres doblades al català.
c) Pel·lícules estrangeres no doblades i subtitulades en català.
d) Pel·lícules estrangeres doblades al espanyol, només si son molt bones i tenen un interès especial.
e) Les pel·lícules de directors espanyols en versió espanyola es procurarà veure-les només per televisió, i si son molt bones.
f) Si es tracta de funcions de teatre, assistir només a obres fetes en català.
III. Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impresos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat. Quan es rebin E-mails en castellà, no re enviar-los sense abans traduir-los al català (porta una mica de feina, però és molt important per tal d’anar eliminant el castellà de la xarxa).
IV. Connectar només cadenes i programes de televisió en català. Canviar d’emissora en el cas de programes en espanyol emeses per emissores catalanes. Això també s’aplicarà al cas d’emissores de ràdio. Molt menys connectar emissores, com alguna que pertany a l’església catòlica, que sistemàticament insulten tot el que és català. Ni per la morbositat de sentir els seus disbarats.
V. Sortir sense excuses, i que de manera notòria es vegi el nostre enuig, dels restaurants i bars on després de demanar la carta en català, resulti que no en disposen o que en català no ens entenen. Marxar sense comprar de qualsevol botiga de Catalunya que no ens entenguin en català.
VI. Per comprar productes alimentaris es triarà sempre els produïts en territori català, i si són envasats, es donarà preferència a aquells que etiquetin en català. No es compraran productes d’aquelles marques que facin publicitat en espanyol a mitjans catalans (televisió, ràdio, diaris i revistes).
VII. Donar prioritat absoluta al català en converses, reunions, debats, etc. Quan ens vulguin vendre quelcom per telèfon, contestar sempre en català i dir al nostre interlocutor que no enteneu el castellà.
VIII. Parlar en català a les persones que s’adrecin a nosaltres. Als immigrants, sobretot als de parla castellana, parlar-los sempre en català, a poc a poc si fa poc temps que han arribat al nostre país, però mai pel fet que son d’altres països, renunciar a parlar-los en la nostra llengua. Si fossin turistes estrangers i no ens entenguessin, els parlarem en anglès o francès. Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
IX. Exigir de totes les administracions públiques que se’ns atengui en català, especialment als jutjats, policies i funcionaris. També en d’altres serveis públics, com les companyies de telecomunicacions, energia elèctrica, gas, aigua, etc., demanar de ésser atesos sempre en català.
X. No hem de renunciar a exhibir els nostres símbols allà on ens convingui. Que a totes les eixides i terrats, onegi la bandera nacional. A endegar una campanya per col·locar l’escut de Catalunya en ceràmica, a la façana de les cases. D’afermar les nostres senyes d’identitat. Hem de comprometre en aquesta tasca tota la gent que coneixem, amb decisió i sense claudicacions vergonyants. Hem d’aconseguir la catalanització dels noms. Que el cognom català sigui el que triïn els pares.
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
II. Per anar al cinema o al teatre, triar sempre per l’ordre següent:
a) Pel·lícules de directors catalans parlades en català
b) Pel·lícules estrangeres doblades al català.
c) Pel·lícules estrangeres no doblades i subtitulades en català.
d) Pel·lícules estrangeres doblades al espanyol, només si son molt bones i tenen un interès especial.
e) Les pel·lícules de directors espanyols en versió espanyola es procurarà veure-les només per televisió, i si son molt bones.
f) Si es tracta de funcions de teatre, assistir només a obres fetes en català.
III. Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impresos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat. Quan es rebin E-mails en castellà, no re enviar-los sense abans traduir-los al català (porta una mica de feina, però és molt important per tal d’anar eliminant el castellà de la xarxa).
IV. Connectar només cadenes i programes de televisió en català. Canviar d’emissora en el cas de programes en espanyol emeses per emissores catalanes. Això també s’aplicarà al cas d’emissores de ràdio. Molt menys connectar emissores, com alguna que pertany a l’església catòlica, que sistemàticament insulten tot el que és català. Ni per la morbositat de sentir els seus disbarats.
V. Sortir sense excuses, i que de manera notòria es vegi el nostre enuig, dels restaurants i bars on després de demanar la carta en català, resulti que no en disposen o que en català no ens entenen. Marxar sense comprar de qualsevol botiga de Catalunya que no ens entenguin en català.
VI. Per comprar productes alimentaris es triarà sempre els produïts en territori català, i si són envasats, es donarà preferència a aquells que etiquetin en català. No es compraran productes d’aquelles marques que facin publicitat en espanyol a mitjans catalans (televisió, ràdio, diaris i revistes).
VII. Donar prioritat absoluta al català en converses, reunions, debats, etc. Quan ens vulguin vendre quelcom per telèfon, contestar sempre en català i dir al nostre interlocutor que no enteneu el castellà.
VIII. Parlar en català a les persones que s’adrecin a nosaltres. Als immigrants, sobretot als de parla castellana, parlar-los sempre en català, a poc a poc si fa poc temps que han arribat al nostre país, però mai pel fet que son d’altres països, renunciar a parlar-los en la nostra llengua. Si fossin turistes estrangers i no ens entenguessin, els parlarem en anglès o francès. Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
IX. Exigir de totes les administracions públiques que se’ns atengui en català, especialment als jutjats, policies i funcionaris. També en d’altres serveis públics, com les companyies de telecomunicacions, energia elèctrica, gas, aigua, etc., demanar de ésser atesos sempre en català.
X. No hem de renunciar a exhibir els nostres símbols allà on ens convingui. Que a totes les eixides i terrats, onegi la bandera nacional. A endegar una campanya per col·locar l’escut de Catalunya en ceràmica, a la façana de les cases. D’afermar les nostres senyes d’identitat. Hem de comprometre en aquesta tasca tota la gent que coneixem, amb decisió i sense claudicacions vergonyants. Hem d’aconseguir la catalanització dels noms. Que el cognom català sigui el que triïn els pares.
Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada