Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




01 de novembre 2008

L'Impost de Successions a Catalunya


Com evitar ser espoliat per l’Administració Pública


Després de la publicació de les balances fiscals, ningú pot ignorar que l’Estat Espanyol espolia brutalment Catalunya i roba desmesuradament als seus habitants, tan si es consideren catalans com espanyols. Quan sentiu la paraula solidaritat, no us deixeu enredar, estan parlant de robatori. El “Ministerio de Hacienda” arreplega tants diners com pot i el Tripartit procura superar-la amb escreix, no fos cas que al final de mes no els hi arribés la nòmina.

Feta aquesta breu introducció, anirem directament al gra, anirem a allò que interessa al ciutadà.

Si la vostra fortuna és important, domicilieu-vos a Navarra, Madrid, País Basc, La Rioja, etc. En aquestes regions, quan es rep una herència o es fa una transmissió, no es paga l’Impost de Successions, que és un veritable espoli pels catalans. Moltes persones tenen de vendre’s les propietats heretades per poder pagar aquest impost, totalment injust.

Millor no fer Vitalicis, Assegurances de vida o Plans de pensions. Tot allò que cada any us desgrava i estalvieu, ho tindreu de pagar de cop quan us jubileu i descobrireu l’engany quan ja no hi sereu a temps. Si el titular es mor abans d’hora, els que pagaran seran els hereus. Si sou els dissortats hereus, us trobareu que per retirar els diners dipositats, l’entitat bancària de torn, us demanarà el testament i el tindreu de portar a l’oficina Liquidadora de la Generalitat de Catalunya, on tindreu de pagar l’Impost de Successions, corresponent als capitals dipositats al Banc. Amb el certificat que us estendran, podreu retirar els diners del Banc o Caixa. Però a més l’oficina Liquidadora, examinarà amb lupa el testament i us faran pagar per tots els Béns que hi estiguin detallats.

Si viviu a Catalunya, en el Testament no especifiqueu cap propietat, compta corrent, accions, fons d’inversió, dipòsits, etc., feu hereus universals als vostres fills o als vostre hereus. Tot allò que estigui escrit en el testament en tindran de pagar l’Impost de Successions, quan heretin, si és que ho poden pagar. Les especificacions i el repartiment poden figurar en una Memòria Testamentària, Codicil, Testament Hologràfic (Testament escrit a mà i signat) complementari i en data posterior al Testament Notarial, fent constar que no invalida al fet davant del Notari. Sempre a part del Testament i de forma que l’Administració no ho pugui saber. Tot el que digui el Testament us ho faran pagar. Per tan, en els Testaments no hi té de figurar cap Bé, ja que passats 5 (4,5) anys, ha prescrit l’obligació tributària i no es té de pagar res.

La recomanació, és que en el Testament davant del Notari, només hi consti el nom dels hereus. Els Bens i la forma de repartir-ho, (sempre que calgui), es tenen d’especificar en el document privat. A Hisenda i a les Entitats bancàries, només s’ensenya el Testament mai el document privat ni tan sols en teniu de parlar amb ningú. Que passa si algun dels hereus mor abans dels 5 anys? Doncs res si continueu callant. El que si ha de figurar en el testament Notarial, son les concessions administratives (panteons, nínxols, etc).

Quan hereteu, no inscriviu les propietats en el Registre de la Propietat, ja que no hi ha cap llei que obligui a fer-ho. Pagueu els impostos en nom del difunt. No feu res, les propietats son vostres, doncs ho podeu demostrar amb el testament sempre que vulgueu, àdhuc en un Jutjat, l’Ajuntament o l’Administració. Una propietat acreditada en un testament o en un document de compra i venda, és suficient per garantir-ne el ple domini i a la vegada és impossible embargar-la si encara continua inscrita en nom d’un avantpassat mort. El Registre de la Propietat només serveix per acreditar una propietat en front de tercers i davant d’altres documents, que només una persona viva o els hereus poden acreditant-ho, modificar. Si la compreu a un estrany, si que teniu d’inscriure-la al Registre, doncs si no ho féssiu, la podríeu perdre.

Hisenda només sap allò que vosaltres l’hi dieu. Directament o a través dels Bancs, Caixes, Gestors, Seguretat Social, Borsa, Registre de la Propietat, etc. Com menys coses sàpiga l’Administració Pública de vosaltres, menys tindreu de pagar i més feliços viureu.

L’Estat Espanyol ens asfixia premeditadament, ens drena els recursos econòmics que generem els catalans amb el nostre treball i estalvi, per mantenir-nos sota el seu domini. Aquesta requisa econòmica, obliga al Govern de la Generalitat i als Ajuntaments de Catalunya, a endeutar-se i augmentar els impostos i taxes per tal de fer front a les despeses socials i d’infraestructures que a la resta d’Espanya disposen i que paguem els catalans, tan els naturals del país, com els forasters o immigrants que hi han vingut a viure.


Quant l’Estat et roba, moralment no estàs obligat a pagar impostos.

Secretariat de la Unió Catalanista de Sabadell



3 comentaris:

Jesus ha dit...

Contra aquesta espoliació del catalans: www.NOsuccessions.org

montse ha dit...

UN DE TANS EXEMPLES.

Fa uns dies vaig escoltar per la ràdio un advocat que responia a les preguntes dels oients sobre els impostos patrimonials. Sabia que a Catalunya es pagaven uns impostos altíssims per les transmissions patrimonials, però el que no sabia era que hi havia una diferència tan gran respecte d’altres comunitats. Per exemple, per una herència de 100.000 euros, a Catalunya es paguen 9.000 euros, i a Madrid, només 67. ¿Com pot ser?

Lluis ha dit...

En aquest cas, amb l'Impost de Successions a Catalunya es el tripartit i la Generalitat els qui espolian brutalment Catalunya i roban desmesuradament als seus habitants,no el “Ministerio de Hacienda” quedi clar.