Montilla: l'encarregat que vigila el tros ?

El convergent que estima Montilla

Passejava a prop de Catalunya Ràdio i vaig trobar-me amb un il·lustre ciutadà, durant anys polític convergent amb càrrec. Amb aquest bon home, que ara ja no té el protagonisme d’abans, vam comentar breuement el panorama del moment i, de cop i volta, em clava: “Però en Montilla no ho fa tan malament, és correcte i no fa coses estranyes, té una manera de fer tranquil·la...”. Diria mentida si digués que em va sorprendre molt aquesta expressió, perquè ja em conec la fauna del país. Vaig saber, poc després, que el convergent en qüestió ha estat cridat a integrar una comissió de savis creada pel Govern de la Generalitat, la qual cosa explicaria les seves paraules. La vanitat és motor de la bèstia. Però tot plegat és encara més trist: estic segur que la criatura pensa, de debò, que Montilla aprova l’examen. I no és l’únic, malgrat les evidències. De propagandistes de les virtuts de Montilla n’hi ha més dels que sembla.

El mateix empresari que fa un moment t’ha comentat que el president Montilla és un personatge que no té conversa, i que pot passar-se tot un sopar sense dir res de substancial, t’acaba assegurant que “aquest home, al capdavall, va fent”. En què quedem, senyor empresari? Aquesta mena de judicis tan desfigurats i tan absurds sobre l’actual president de la Generalitat assenyalen –en la meva modesta opinió- tres coses: a) Hem perdut la capacitat d’avaluar la realitat i preferim moure’ns entre ombres i tocant el flabiol; b) la nostra classe dirigent és poruga i està massa acostumada a rebre el favor dels de dalt en comptes de provocar canvis amb audàcia; c) la propaganda del PSC sobre les fantàstiques virtuts del seu líder ha acabat fent forat entre alguns cercles. Així les coses, l’aparell socialista (amb l’ajut de ximples com el convergent anònim que esmento) aspira a sedimentar el següent argument: el tripartit ha tingut problemes per culpa d’ICV i d’ERC, però Montilla ha salvat els trastos i cal que obtingui una segona oportunitat.

Ja es veu a venir l’ensarronada del carrer Nicaragua. El que fa riure és que col·laborin en aquesta operació persones que saben les quatre regles i que, a més, són víctimes objectives de les polítiques del PSC i del tripartit. El prestigi del Montilla president és un dels mites més colossals de la nostra vida pública. La veritat és que Madrid se’l rifa cada dia (vegeu el recent canvi de ministres) i que els seus socis no li permeten tocar cap peça del Govern. Això és un president o és un encarregat que vigila el tros? Val a dir que Montilla, en canvi, és un perfecte timoner del seu partit, però qui sap fer cabassos no ha de saber fer cistells, necessàriament. Com a president, Montilla és gris, escàs, prim i buit. A més de ser un dirigent lligat de peus i mans pel PSOE i la Moncloa.

“No ho fa tant malament”, diuen els carallots. El fet cert és que Montilla no fa res, no pren cap decisió important, no malda per dominar la realitat, no fa cap esforç per assolir èxits en la defensa dels interessos de Catalunya. Res de res. Només deixa passar el temps i calla. Com si el silenci acredités la seva inacció.

Francesc-Marc Álvaro
Periodista i assagista.
Professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL)

Article publicat al diari digital elSingulardigital.cat, el dilluns 13 d’abril de 2009