Dues pedres a les sabates

Els "èxits" del tripartit

El Govern tripartit català s'ha fonamentat en dues qüestions que ha convertit, de forma propagandística, en els seus principals èxits. Un n'és el nou model de finançament, i l'altre n'és l'Estatut.

El finançament ha estat objecte d'una de les majors campanyes publicitàries que es recorda en la història de Catalunya. D'aquesta manera s'ha convertit en èxit un monumental fracàs. Mitjançant aquesta campanya de manipulació, que ha estat un autèntic frau, s'ha intentat donar la imatge que aquest sistema implica grans beneficis.

D'entrada, el primer benefici és que la Generalitat haurà de tornar diners a l'administració espanyola. El sistema es fonamenta en els ingressos tributaris, i si aquests ingressos disminueixen, el sistema entra en números vermells.

Cada any, l'administració espanyola calcula els ingressos tributaris que rebrà i avança a les comunitats autònomes una quantitat en funció d'aquest càlcul. En èpoques de creixement econòmic, com fins ara, aquest càlcul era inferior al que després recaptava l'Estat, i per això havia d'afegir una quantitat al que ja havia avançat.

Tanmateix, en èpoques de crisi, com l'actual, passa exactament el contrari. És a dir, el càlcul partint del qual s'avancen unes quantitats a les comunitats, resulta que és superior al que després es recapta realment. Per tant, les comunitats han de tornar diners.

La ministra d'Economia ja ha anunciat que el deute de les comunitats amb l'administració espanyola, per l'aplicació d'aquest mecanisme, és d'uns 6.000 milions d'euros. No s'ha donat oficialment la xifra que correspon a Catalunya, però podria ser d'uns 750-800 milions d'euros.

Aquest és el primer èxit del tripartit, consistent en negociar un sistema de finançament que, en èpoques de crisi, es torna en contra de les comunitats autònomes, com ha passat ara. Quan ha començat a entrar en vigor, el primer resultat és que Catalunya ha de tornar diners a l'administració espanyola.

El segon èxit és l'Estatut, que va ser votat de forma favorable per una part molt petita del cens electoral. Aquest fet no deslegitima legalment el text, però és evident que li treu molta legitimitat política. De fet, la realitat és que són molt pocs els catalans que van donar el seu suport a aquest text.

Però, a més, aquesta norma, producte d'una considerable retallada de l'Estatut que va aprovar inicialment el Parlament, pot experimentar ara un altra àmplia retallada amb la sentència que ha de pronunciar el Tribunal Constitucional.

Estem davant d'un altre èxit, acompanyat, també en aquest cas, per una altra descomunal campanya de manipulació de l'opinió pública i de falsejament de la realitat per convertir un enorme fracàs en un triomf.

En espera de la sentència del Constitucional, Montilla demana silenci; l'autèntic vicepresident polític de la Generalitat, Antoni Castells, no ho respecta i ja ha qüestionat la sentència demanant fer front a una retallada; Josep Lluís Carod Rovira demana una mobilització; la direcció d'Esquerra Republicana contradiu Carod Rovira i demana calma, i Iniciativa per Catalunya, com sempre, espera a veure qui guanya la pugnar per apuntar-se al cavall guanyador, amb l'esperança que el guanyador sigui Montilla.

Com es veu, la unitat del tripartit és un altre èxit de Montilla, que s'uneix al finançament i a la realitat d'un Estatut retallat, sense suport ni legitimació política i en espera d'una nova retallada. A més, a Montilla, ja no li fan cas ni al seu partit. Aquest és el Govern de Catalunya i aquesta és la situació.

Antonio Galeote
Periodista.
Director del diari digital Diario Ibérico

Article publicat al diari digital e-Noticies el dissabte 29 d’agost del 2009