Relaxem -nos a l’agost

Sobiranes vacances

Com faríem les vacances si tinguéssim la independència? Sap greu desenganyar-vos, però em temo que tindríem els mateixos dies de festa que tenim ara; i si fem cas d'allò de la laboriositat catalana, potser encara menys. Però hi guanyaríem en molts i destacats descobriments.

Crec que nosaltres viatjaríem més a gust per Espanya, sense cap atac de fetge en veure les grans autovies i el trens ràpids i els aeroports de primera que s'hi fan. Ens semblaria molt correcte que es gastessin els seus quartos en allò que triessin. I Madrid ens faria cara de gran ciutat, animada i potser fins i tot atractiva, no pas aquesta fila de gran atracadora que ens fa ara. Descobriríem que bonic que és passejar sense ser víctimes de res.

Els espanyols vindrien a estiuejar a la República Catalana, i en marxarien ben contents. En lloc de rondinar pels rètols i les converses que no entenen, s'esforçarien un pèl. Trobarien que Lleida s'assembla mooolt a Lérida, molt més que no pas Köln a Colònia, i n'estarien del tot encantats. Descobririen que el català, parant bé l'orella, es pot seguir amb facilitat, i se sentirien ben cultes.

Admirarien els nostres parcs naturals, els paisatges, les platges i els monuments cuidats amb els impostos del país (els quals com sempre serien excessius però es quedarien a casa). Ja no dirien coi, aquests catalans quins avars i quins explotadors d'obrers hispans. Dirien oh, aquests catalans, que pencaires i que llestos i quin amor propi. Amb un poc de sort, alguns espanyols fins i tot aprendrien a respectar-nos, i es lamentarien d'haver-nos perdut per haver tibat massa la corda. I descobririen que bonic que és passejar per plaer, oblidant el conqueridor que porten dins el cos.

Però també hi perdríem. Ja no tindríem les botigues de souvenirs farcides fins dalt de toros, balladors cordovesos i castanyoles. I és possible que un dia tràgic, Déu no ho vulgui, acabéssim perdent també aquells barrets d'ala ampla i boletes, typical Spanish (no sé ben bé per quins set sous, suposo que és perquè són inventats, es venen a preu d'estafa i fan fer el ridícul a qualsevol que els porta). Ja ho deia aquell; no hi ha camins fàcils a la llibertat.

Alfred Bosch
Periodista

Article publicat al diari AVUI el diumenge 16 d’agost del 2009.