Museu Tèxtil i demagògia
Si algú hi està en contra, que ho digui clarament. El que no és admissible, és voler desacreditar amb mitges veritats i demagògia barata, un projecte que gaudeix del suport majoritari, tan polític com social, de la Ciutat de Sabadell. Dir que en comptes del Museu hauríem de preocupar-nos de l’atur, és pura demagògia. Les preocupacions o el treball dels ciutadans no poden eliminar l’atur. Els qui s’haurien de preocupar de la greu crisi econòmica, generadora de l’atur, son el Govern de la Generalitat i sobretot el Govern Espanyol que són els que tenen el poder i les competències per fer-ho. És alarmant la incapacitat que demostren per poder eradicar aquest terrible flagell.
El nom de Sabadell, apareix per primera vegada el 1.050. Al 1400 es basteixen els primers molins drapers al Ripoll i al 1559 es funda el Gremi de Paraires. Al 1800 amb l’aigua del Ripoll i al 1900, amb la construcció dels vapors, Sabadell deixa de ser pagesa i artesana i entra en l’Era Industrial. Sabadell neix i s’engrandeix amb la indústria tèxtil i es converteix en una Ciutat moderna i en un centre Industrial capdavanter. Esdevé el primer centre llaner d’Espanya i es un referent internacional, anomenada la Manchester catalana. Aquests és el nostre patrimoni més preuat. El que tenim de recordar i conservar.
L’Arxiu Històric no té res a veure amb un Museu. Voler canviar-lo de lloc en plena crisi, és llençar diners en va. El Museu de Paleontologia, té entitat pròpia internacionalment reconeguda. Els altres Museus, devaluats amb plafons didàctics i amb una pretesa modernitat que fa riure, són d’interès local i ja estan bé allà on són. En canvi disposar d’un Museu Llaner especialitzat, seria d’interès per a tots els estudiosos d’arreu del món i un reclam turístic de primer ordre. Potser això si que ajudaria a pal•liar l’atur. Pontificar que les instal·lacions, màquines i mostraris, no tenen cap importància o que son casolans o que no aporta cap valor afegit, amb arguments falsos i tendenciosos, més que una irresponsabilitat, és una estupidesa. Cal dir que la majoria dels Museus Industrials i Tecnològics de Catalunya i sobretot d’Europa, no son cartells i textos trets d’Internet, sinó instruments i fàbriques que funcionen. Només cal viatjar i anar a visitar-los. En quan al Vapor Pissit, té la suficient capacitat per poder bastir una part important del futur Museu Tèxtil llaner. Amés és l’edifici de configuració industrial més important i antic que es conserva a Sabadell. Construït l’any 1842 és el més significatiu. Mereixedor d’exposar-hi amb dignitat, la història tèxtil específica de Sabadell en les seves vessants tècniques, socials i econòmiques.
El Museu Tèxtil a cal Pissit no hipoteca res. La selfactina tampoc. Encara menys un hipotètic i desconegut Projecte Museístic, que no sabem on s’ubicarà. Però presentat amb arguments tan estrafolaris com que “tindrà cara i ulls” , que no serà narcisista ni provincià i d’altres llocs comuns que no paga la pena reproduir. El que no es pot acceptar, és contraposar una entelèquia, a un Museu Tèxtil avalat per la majoria dels sabadellencs. El que si ha hipotecat el futur Museu Tèxtil, ha estat la incúria municipal que ha permès que gran quantitat de maquinària, molta d’ella única, hagi desaparegut i d’altre s’hagi deteriorat. En comptes de promoure aquest Museu, els diferents Ajuntaments o no han fet res tot i el mandat dels Plens o han generat impediments o simplement l’han boicotejat. Només ens queda un dubte. ¿L’article que va sortir en el Diari de Sabadell, denigrant el Museu Tèxtil nonat, estava inspirat per alguna Autoritat Municipal que vol continuar amb el mateix joc d’aprovar públicament un projecte, per després impedir-ho a la pràctica o era una opinió individual, fruit de l’animadversió contra la industria tèxtil, tan de moda aquests últims anys?
Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial.
Article publicat al Diari de Sabadell del divendres dia 26 de febrer de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada