Allò que el vent del TC s’endugué.

La sentència del Tribunal Constitucional no ens hauria d’estranyar gens ni mica. Les especulacions eren vanes i la confiança estúpida. La desnaturalització de l’Estatut, la tenien prevista el PSOE i el PP. L’Estat espanyol ha imposat la seva lògica centralista. El resultat, és una traïció al poble de Catalunya, a la democràcia i a la raó. Els catalans no podem acceptar un text que no hem votat i que ens perjudica greument en tots els aspectes, especialment en l’econòmic. Tampoc podem consentir que ens proscriguin els nostres signes d’identitat i menystinguin la nostra història. Hem d’utilitzar sempre i proclamar amb orgull i convicció, que la llengua de Catalunya és el català i que l’espanyol és un idioma imposat per la força.

El més esperpèntic d’aquest vodevil, han estat els discursos ditiràmbics de les portantveus tan del PSOE com del PP, respecte a la retallada i la manipulació que ha perpetrat el tribunal. Diuen amb tot el cinisme i un indissimulat somriure de satisfacció, que l’Estatut mutilat que ens han endinyat, és impecable, constitucional i beneficiós. El més xocant de la jornada, és quan afirmaven solemnement, que la sentència, els hi havia donat la raó. De la qual cosa es dedueix, que tothom hi guanya menys els catalans. Es veu que a la sagrada unitat d’Espanya l’hi hem d’afegir, la unitat de destí dels partits nacionalistes espanyols. Ni esquerres ni dretes, espanyols a matar.

El vendaval que han desfermat, té tots els aires de convertir-se en un huracà devastador. Engendrat pel rebuig de l’Estat Espanyol a acceptar la realitat plurinacional i la diversitat cultural del seu territori. Alimentat per la contumàcia en mantenir el dogma de la indissoluble unitat d’Espanya. I sobretot afavorit per l’afany de mantenir l’espoli econòmic de Catalunya. Aquesta ventada pot ser tan forta, que acabi enduent-se la Constitució, l’Estat i el Tribunal que ho ha engegat tot a parir. Sense donar-se’n compte, han obert la caixa de Pandora.

Com és normal, els patriotes catalans, denuncien indignats, l’estafa, la burla i la befa del tribunal de la inquisició constitucional, caducat i desprestigiat fins al moll de l’os, però amb un poder desmesurat, més franquista que democràtic. Mentre el Govern Zapatero naufraga i s’ofega en la seva pròpia incompetència i fatxenderia, l’Estat de les Autonomies fracassa clamorosament. De retruc, Espanya se’n va al carall. No costa gaire diagnosticar i no ens equivoquem, que l’Estat espanyol té mala peça al teler.

Contra una sentència inacceptable i un tribunal execrable, la Generalitat, els partits i els catalans, l’han d’ignorar i fer cas omís d’aquesta imposició arbitrària, tal com han fet els ajuntaments del Port de la Selva i de Vilafranca del Penedès. No l’hem d’acatar, no la podem acceptar, ni l’hem de complir. La nostra desobediència ha d’arribar tan de lluny com puguem, tan com siguem capaços. Hem d’exigir el dret a decidir, per sobre d’una constitució colonialista i d’arrels falangistes. Només la força i la violència ens poden impedir d’exhibir els nostres símbols nacionals, parlar sempre en català, cantar els nostres himnes, proclamar que som una Nació, preparar la independència i lluitar per aconseguir un Estat propi. Si el nostre govern tingués la voluntat política suficient, aplicaria l’Estatut tal com el vam votar, tot ignorant una sentència ignominiosa i inacceptable. Aquesta actitud també ens aplanaria el camí cap a la independència, aplegant noves voluntats i adhesions al projecte sobiranista. Dels desenganyats, dels indecisos i dels nous vinguts.

Treure’ns del damunt el jou de l’Estat Espanyol, només serà possible si els catalans estem units en la defensa dels nostres interessos. Seria desastrós que el moviment catalanista es fracturés entre els que defensen l’Estatut i els que el rebutgen per inservible. Com més autonomia, poder polític i econòmic aconseguim, més possibilitats tindrem d’aconseguir la independència. Lluitar per un autogovern més fort, no està renyit amb la lluita per a la independència, ans al contrari, les dues es complementen i s’enforteixen. Cal saber aprofitar l’autonomia, per avançar cap a la plena sobirania.

Fan nosa aquells que en nom de la independència, menystenen les manifestacions a favor de l’Estatut. Aquests forassenyats es situen objectivament, en el mateix bàndol de l’anticatalanisme visceral, que lidera el PP. Aquestes accions que trenquen la unitat, per molta xerrameca radical que exhibeixen, a part de l’afany de protagonisme, només serveixen per donar ales a la quinta columna unionista. Anem doncs a la manifestació de protesta pel dissabte del 10 de juliol que Òmnium cultural convoca contra la sentència del TC i per la independència.

Llorenç Canyadell i Xapel·lí

President de la Unió Catalanista de Sabadell