El cara a cara Mas-Montilla

Cara a cara prohibit

Les anomenades juntes electorals, aquestes reunions de jutges que vigilen les campanyes dels partits, s'han fet per no permetre. No permetre publicar enquestes, no permetre que es faci propaganda per anar a votar, no permetre dir res en la jornada de reflexió, no permetre que els partits sense representació parlamentària surtin una mica o surtin molt, no permetre debats cara a cara entre candidats com el que tots esperàvem dimarts al vespre. Naturalment, les juntes electorals executen el que diu una llei feta i aprovada pels mateixos partits i que té com a missió coartar llibertats i actituds que en altres èpoques de l'any són perfectament vigents, llibertats i actituds que quan s'entra en període electoral, quan s'entra en l'anomenada festa de la democràcia, tenen permís per fer festa. Després els jutges perfilen i completen la llei amb els reglaments que ells mateixos s'empesquen (per què un cara a cara s'ha d'avisar cinc dies abans?) i acaba passant que tot està prohibit. A Espanya, i a Catalunya de propina, prohibir és un exercici practicat des de fa molts segles. Prohibir agrada molt, tant a la dreta com a l'esquerra. La dreta prohibeix el que posa en perill el gaudi dels seus privilegis, l'esquerra prohibeix les coses que fan gaudir els que no tenen privilegis.

Els partits que no són els de Montilla i Mas van presentar recurs a la Junta Electoral Central, que com el seu nom indica rau a Madrid, i davant la Provincial, que, com el nom indica, és a Catalunya. Que el PP o Ciutadans recorrin a aquests organismes s'entén perfectament. Que ho faci o ho hagi de fer ERC, el del referèndum per la independència i la divisió territorial per vegueries, ja és més pintoresc. Joan Puigcercós, el seu líder, va dir: “Aquest cara a cara significa marginar el 40% dels votants de Catalunya”. Sí, però també significa donar satisfacció al 60%. La democràcia i les seves juntes electorals només entenen de majories quan interessa.

Manuel Cuyàs i Gibert

Periodista i escriptor

Article publicat al diari AVUI el dijous 25 de novembre de 2010

Sense cara a cara

Finalment, ahir no hi va haver debat cara a cara entre els candidats Artur Mas i José Montilla. Després de dues jornades de frenesí, amb recursos anant i venint de Barcelona a Madrid i viceversa, la Junta Electoral va desautoritzar de manera definitiva la celebració del debat. La sensació que va quedar a l'aire va ser la d'esperpent i ridícul. I també la d'una oportunitat perduda d'acostar la política als ciutadans, que falta que fa, amb un cara a cara entre els dos únics candidats que poden aspirar a la presidència de la Generalitat.

Qui ha estat el responsable de tot el despropòsit? En primer lloc, cal assenyalar als partits petits, ERC, el PP, ICV i Ciutadans, que van presentar recurs contra la celebració del cara a cara. Al·legaven raons d'equitat i d'igualtat d'oportunitats entre tots els candidats. Però la realitat és que els petits ja van estar prou afavorits en el debat a sis de diumenge i en les entrevistes monogràfiques a TV3. En aquestes ocasions, Albert Rivera (3 diputats el 2006) ha tingut exactament el mateix temps que Artur Mas (48 diputats). És equitatiu, això? En el càlcul dels petits ha faltat grandesa i generositat, i ha sobrat mesquinesa i partidisme.

Però també hi ha un altre responsable de tot plegat: l'encarcarament del sistema de partits i dels mecanismes de control dels espais electorals i els mitjans de comunicació públics de Catalunya. Els polítics tenen tanta ànsia de controlar i tanta desconfiança cap a la pluralitat que acaben escanyant els espais de debat. Això és el que ha passat aquests dies. De cop i volta, Artur Mas i José Montilla han descobert que volien debatre, però s'han trobat que el sistema electoral-comunicatiu que ells mateixos havien alimentat els ho ha impedit.

Una de les feines que tindrà Artur Mas com a president, si és elegit, serà mirar de desfer tot aquest embolic. Caldrà treure cotilles i obrir finestres, fomentar el debat i la reflexió. Tant de bo que, d'aquí a quatre anys, a les eleccions del 2014, hi pugui haver un cara a cara sense problemes. Si no és així, s'estarà contribuint encara més (com ara amb la decisió de la Junta Electoral) a la desafecció i l'abstenció.

Editorial de la Fundació Catalunya Oberta

Publicat al Butlletí num. 306 del dijous 25 de novembre de 2010