La desafecció política

El vot ocult

Les últimes enquestes publicades en aquesta campanya electoral coincideixen en línies generals en l'assignació d'escons als partits, però sobretot estan d'acord en la baixa participació prevista per al 28 de novembre. A cada bugada es perd un llençol, i sembla ben bé que a cada setmana que passa disminueixi el nombre de persones que estan disposades a anar a votar. Sembla que la campanya electoral no està tenint, de moment, un efecte mobilitzador entre els electors.

El referèndum de l'estatut va posar en evidència que quan les coses comencen malament és molt difícil redreçar-les. Ara fa quatre anys, després de les últimes eleccions al Parlament i de la reedició del pacte d'esquerres, Artur Mas va pronosticar una desmobilització de l'electorat com a conseqüència –va dir– que per segona vegada el partit que havia guanyat les eleccions es quedava fora del govern. Vistes avui les seves declaracions semblen premonitòries però, és aquest el motiu principal del desinterès que manifesten els votants?

El fenomen de la desafecció política no és exclusiu de casa nostra. El conjunt de les democràcies occidentals debat sobre noves formes de participació dels ciutadans per implicar-los en la vida pública. S'ha instal·lat la sensació, parcialment certa, que les decisions importants es prenen fora de l'àmbit de la política, i que aquesta actua sense tenir en compte l'opinió de la gent. Però sigui molt o sigui poc el pes dels governs i els governants en les grans decisions, aquests són els únics que amb més i menys encert defensen l'interès comú per sobre dels interessos particulars. En aquesta societat de poders i contrapoders és molt important que algú faci aquest paper. Després el farà bé o malament, i això també incidirà en l'entusiasme o el desànim dels que li han fet confiança.

Les enquestes també diuen que aquí s'ha fet força malament i la gran majoria dels catalans creuen que el tripartit ha estat una mala experiència i que cal girar full. És probable que sigui entre els votants de les tres formacions que han governat on hi hagi la part més important d'electors que hagi decidit ja no anar a votar o que tinguin grans temptacions de quedar-se a casa. En tot cas, el que és una evidència és que són als que més els costa dir que repetiran el vot.

Molta gent pensa que el miraran malament si diu que vota això o allò altre, i cada vegada més hi ha gent que se sent qüestionada pel sol fet de dir que vota. Participar en el sistema està mal vist pels més extremistes, però en molts altres ambients passes per il·lús o per babau si no et fas el desmenjat. Es porta molt presumir d'una actitud abstencionista conscient, i s'accepta com una prova de veritable compromís anar a votar en blanc. Però si dius que votes un determinat partit polític, ni que sigui un vot crític, t'exposes a ser acusat de col·laboracionista i a haver de donar explicacions personals per tot allò que han fet des del dia mateix de la seva fundació.

Tot allò que no triem, ens ho donaran fet. En tot el que no decidim, decidiran per nosaltres. Segurament molta gent és conscient de les seves responsabilitats i previsiblement les exerciran sense excusar-se en els defectes dels altres. Més gent de la que diuen les enquestes anirà finalment a votar.

Rafael de Ribot

Periodista. Director del El Singular Digital

Article publicat al diari AVUI el dimecres 17 de novembre del 2010