Perilla l’etiquetatge en català

Nova ganivetada socialista al català

Ho han tornat a fer. Ho han fet sempre i ho continuaran fent perquè no fer-ho seria el mateix que negar-se ells mateixos. Són botiflers i saben que el seu pas per aquesta vida no té cap altra finalitat que escopir dia rere dia sobre Catalunya, els seus drets nacionals i sobre la seva llengua. Se'ls coneix vulgarment com a "socialistes", però el seu nom genèric és PSOE de Catalunya. Es tracta d'un partit que, des de fa més de trenta anys, té per tradició votar al costat del Partit Popular a Madrid en contra del nostre país. Els seus 25 diputats -diputats indignes de dir-se catalans-, més aviat n'hauríem de dir polítics sense escrúpols ni principis que es guanyen la vida escopint sobre el poble que els manté, s'han tornat a abraçar al PP al Congrés espanyol per impedir l'aprovació d'una proposta de CiU que instava el govern espanyol a normalitzar l'ús de la llengua catalana a les institucions de la Unió Europea. Concretament es tractava d'un text que recollia la petició dels diputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (Esquerra), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSOE) que reclamava al govern d'Espanya que "aprofités les reformes normatives que es duran a terme al Tractat de la UE i al Reglament amb motiu de l'adhesió de Croàcia per aconseguir que el català disposi de l'estatus de llengua oficial de les institucions de la Unió".

Doncs no. Hi han votat en contra. Hom dirà: "I què hi fa, aquí al mig, la diputada socialista Maria Badia? No és una contradicció que ella signi un text amb Tremosa, Junqueras i Romeva i que el seu partit el tombi?". Doncs sí, sembla una contradicció. Però que ho sembli no vol dir que ho sigui. Està tot molt ben estudiat. José Mourinho gaudiria follament amb aquest "teatro del bueno". La senyora Badia, òbviament, no podia posar-se en evidència negant-se a subscriure un dret tan elemental com el proposat pels altres tres eurodiputats catalans. La seva imatge i la del seu partit hauria estat espantosa. Per això ho han escenificat d'una altra manera. La senyora Badia para el cop salvant el parany que li han preparat els seus col·legues de Brussel·les i tot seguit el seu partit, fent pinya amb el PP, ho converteix en paper mullat a Madrid. La consigna socialista, per tant, era aquesta: "Per molta ràbia que et faci, estimada Maria Badia, vota el mateix que Tremosa, Junqueras i Romeva, que nosaltres, quan la proposta arribi al Congrés espanyol, ja ens la carregarem". I així ho han fet.

Recordem que la comissària europea d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Androulla Vassiliou, ja va dir el passat 21 de juny que "és l'Estat espanyol qui ha de demanar l'oficialitat del català davant el Consell Europeu". I com que l'Estat espanyol, a través del PSOE i del PP, no sols està en contra de la llengua catalana, sinó que manté l'objectiu secular -per sort, poc reeixit- del seu anorreament, Madrid esdevé el mur en el qual s'estavellen dia rere dia tots els intents de normalització. Un mur construït amb la inestimable col·laboració d'honorables i ben remunerats botiflers. Les coses ens anirien molt millor si tot el temps i tota l'energia que esmercem per intentar esgarrapar drets que són inherents a la independència els dediquéssim a tenir un Estat propi. Si el coll de la camisa t'estreny, per què no te'l descordes en lloc d'estirar-ne tots els fils un per un?

Víctor Alexandre

Periodista i escriptor

Article publicat al diari e-Notícies el dimecres 6 de Juliol de 2011