L’adéu a les armes d’ETA

Una bona sotragada política

El final definitiu i sense condicions de l’activitat armada d’ETA, una extraordinària i molt esperada bona notícia, suposa un canvi dramàtic en el marc interpretatiu de la política espanyola. Per dir-ho d’alguna manera, si Vázquez Moltalbán havia ironitzat amb allò de “contra Franco vivíem millor”, en aquest cas es comprovarà que també hi ha hagut sectors que “amb ETA tenien més bons arguments” per a seguir exacerbant el seu sentiment nacionalista espanyol. Els enemics, reals o imaginaris, sempre han estat d’una gran utilitat política.

Així, l’alleujament real que representarà per a moltes persones la fi de les amenaces d’ETA, es converteix per a d’altres en un gran motiu de preocupació a l’hora de mantenir un cert argumentari polític que, per extensió, no tan sols afectava els bascos, sinó a qualsevol moviment cap a la independència. Allò que “en absència d’armes, es podia parlar de tot”, ara es converteix en una llosa per als qui ho havien sostingut. I, per tant, el primer que faran és mirar d’allargar com sigui el marc anterior, bé sigui restant credibilitat a la declaració, bé sigui afegint noves condicions –d’altra banda, implícites en el cessament de la violència armada ara decretada- com la dissolució formal o la devolució de les armes.

En el pla retòric, el dels discursos, una de les paraules que el mateix dijous ja grinyolava, era el de seguir tractant ETA com una “banda”, que havia estat el terme despectiu per no dir-ne una “organització” o un “moviment”. Ara, quan ha arribat el moment de fer la pau, les paraules a emprar seran decisives. I ni uns podran seguir sent una “banda” que els assimili als delinqüents comuns, ni per l’altra part es podrà seguir tractant l’Estat espanyol i les seves institucions en els termes que ho feia ETA. I és ben significatiu, per començar, que la mateixa ETA hagi fet el pas –inimaginable a Catalunya- de declarar el seu cessament definitiu d’activitat en llengua espanyola! Probablement, molts espanyols no s’adonaran de la transcendència del fet, però és un “detall” inequívoc de fins a on es tracta d’un acte de rendició.

Un altre aspecte del canvi de marc que representa que ETA hagi plegat és que el projecte polític independentista basc s’allibera del llast que tant l’espanyolitzava per l’abast dels crims de l’organització armada. Vull dir que ETA era una realitat objectivament espanyola. Ara, l’independentisme basc es podrà concentrar el seu interès a convèncer la societat basca per aconseguir el seu propòsit, si s’escau, democràticament. ETA haurà d’acabar de fer les paus amb Espanya, però Bildu es podrà dedicar a fer, sobretot, política basca.

Finalment, el canvi de marc que representa la desaparició d’ETA també afectarà unes certes formes d’expressió política, molt minoritàries a Catalunya, però que recorrien a la mística de la violència etarra. Ahir moria, amb ETA, una certa retòrica, una certa simbologia, uns crits i unes pintades que ja no tindran cap cobertura èpica i que, si no desapareixen del tot, com a mínim hauran de fer l’esforç de reinventar-se i, en aquest esforç, encara quedar més debilitats.

Ho mirem com ho mirem, un gran dia, el 20 d’octubre de 2011!

Salvador Cardús

Degà de la Facultat de Polítiques a la UAB

Article publicat a NacióDigital.cat el divendres 21 d’octubre del 2011-10-21