Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




19 d’octubre 2012

Els catalans ja no tenim por

El cinisme espanyol, el nostre pa de cada dia

La Gran Manifestació popular, reivindicant un Estat nacional per Catalunya, del passat onze de setembre d’enguany, ha posat contra les cordes a l’Estat espanyol. Es va posar de manifest una realitat que Espanya volia ignorar i silenciar. Una Espanya que sempre ha menyspreat tot allò que ha ignorat. Que ha viscut de l’espoli i del treball aliè. Abans d’Amèrica i ara de Catalunya. Però els catalans han dit prou i s’ha acabat.

La necessitat i la voluntat manifestada dels ciutadans de Catalunya de bastir un Estat propi, ha descol·locat als governants espanyols. Els ha agafat com es diu vulgarment, amb els pixats al ventre. Els polítics espanyols, tan del PP com del PSOE, davant la nova realitat política i social de Catalunya han reaccionat de la pitjor manera possible. Substitueixen la falta d’arguments, amb insults i amenaces. Utilitzen la por, l’engany i la mentida per mantenir uns privilegis amb data de caducitat.

El cinisme que caracteritza els tertulians, comentaristes, periodistes i polítics espanyols quan parlen de Catalunya, no té aturador, ni límits, ni parangó. Es únic en el context del món civilitzat. Els mitjans de comunicació, especialment els madrilenys, destil•len una mala bava còsmica i ens mostra la cara més estúpida de la naturalesa humana. És el nostre pa negre de cada dia, insuportable i presentat per la nova falange ¡deslliureu-nos-en senyor a la propera legislatura, i de qualsevol altra mal! Amén.

En aquest context inimaginable i dins la seva mentalitat obtusa, la caverna mediàtica, a part dels insults, mentides i mala educació, ha encetat una nova guerra bruta, consistent en negar la realitat i les evidències. És la política de l’estruç portada al límit del suïcidi. Aquests que neguen que l’Estat espanyol, practica un espoli sistemàtic contra la riquesa de Catalunya i de els seus habitants, són els mateixos que neguen l’holocaust o les matances dels nazis. Per aquests fanàtics de la indissoluble unitat d’Espanya, no existeix cap maltractament, cap robatori, ni cap imposició lingüística. És l’Alícia (Sanchez Camacho) del País de les Meravelles franquistes, jugant a qui la diu més grossa.

En poc més de quinze dies, la història del nostre País, ha avançat més que en trenta anys. Han canviat moltes coses i més que en canviaran. Els catalans tenim la il·lusió i la certesa d’un futur millor. Els espanyolistes estan desconcertats i frustrats al no poder utilitzar la força de les armes, els seu argument preferit. L’orgull espanyol i el seu destí diví, estan devaluats al nivell de les escombraries i controlats per la Unió Europea.

A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, tenim l’oportunitat històrica d’assegurar el procés d’emancipació. Aquesta responsabilitat recau en nosaltres. Hem de convèncer als nostres conciutadans indecisos, porucs o desinformats, de la necessitat d’anar a votar d’una forma majoritària i que els partits que volen que Catalunya sigui un nou Estat de la Unió Europea, obtinguin una majoria aclaparadora.

Ha arribat l’hora de bandejar les mesquineses i fer pinya al costat del President Mas, que ha demostrat a bastament, capacitat, coratge, seny i lideratge per avançar pel camí de la independència i aconseguir l’Estat Català. La plenitud de la Nació Catalana.
16 d’octubre del 2012
Manel Pagès i Panadès
President de l’Associació Sabadell Memorial