En comptes de concentrar una bateria de desqualificacions i insults contra l’actual president de la Generalitat, els sectors polítics i mediàtics de l’Estat espanyol més recalcitrants a les aspiracions catalanes haurien de prendre nota de la força social que ha aconseguit el sobiranisme. Llegiu més avall, l’editorial publicat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol parlant d’aquesta campanya mediàtica de l’Espanya més antidemòcrata.
Editorial
No és una novetat, en les relacions entre Catalunya i Espanya, l’intent de reduir el problema al comportament d’una sola persona, es digui Jordi Pujol o Artur Mas. Els fets, però, han demostrat que aquesta és una manera barroera d’intentar enganyar-se sobre les dimensions reals del conflicte. És evident que, en qualsevol mena de procés que busqui trencar un estatus quo, l’existència d’un lideratge fort esdevé una condició indispensable. Per fortuna, el nostre país compta, en aquests moments, amb aquest lideratge. Ara bé, també en qualsevol procés que intenta un canvi o una ruptura, cal una massa social que l’empenyi i cal, també, el compromís d’allò que els experts en diuen els líders d’opinió. La interrelació entre aquests tres elements –el lideratge polític, el lideratge social i el conjunt de la població– és allò que acaba determinant la fortalesa d’un moviment col•lectiu. Des d’aquest punt de vista, el que hauria de preocupar de debò els grups polítics i mediàtics que no estan disposats a acceptar un canvi de l’actual estatus de Catalunya és la força transversal del sobiranisme –i l’augment constant dels homes i dones de Catalunya que veuen inviable, en aquests moments, un encaix amb Espanya.
Menys ofuscats que la majoria de la premsa espanyola editada a Madrid, bona part dels mitjans de comunicació internacional sí que s’han adonat que la força del sobiranisme català resideix, en una mesura important, en el compromís dels líders d’opinió. Alguns dels economistes catalans de més prestigi, alguns dels escriptors catalans de més prestigi, alguns dels periodistes catalans de més prestigi, alguns dels cantants catalans de més prestigi i alguns dels esportistes catalans de més prestigi s’han mostrat bel·ligerantment partidaris de la ruptura amb Espanya. Aquest és un fet absolutament inimaginable a França, la Gran Bretanya o qualsevol altre estat de la Unió Europea i, fora de l’àmbit espanyol, provoca curiositat i respecte.
D’ençà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, l’independentisme no ha fet més que guanyar adeptes. Des del punt de vista espanyol, aquesta dada haurà de pesar per sempre sobre les espatlles del Partit Popular –perquè ha estat el partit que ha governat Espanya durant aquest període– i, en especial, dels seus dirigents. En aquest sentit, potser ja va essent hora d’advertir que en aquest cas, en el de les relacions entre Catalunya i Espanya, el PP ha demostrat tenir ben poc sentit d’estat. Ha preferit buscar rèdits electorals en un anticatalanisme que ha practicat fins a la constitució de meses petitòries de firmes contra l’Estatut a intentar una política d’entesa i conciliació. Que aquest no sigui l’únic camp on el PP ha actuat d’aquesta manera no treu gravetat a la qüestió. En aquest context, no hauria d’estranyar-nos que el PP tornés a embolicar-se amb la bandera de la unitat d’Espanya –una unitat visigòtica, per entendre’ns– per intentar superar les males expectatives amb què afronta els imminents comicis europeus.
Tot fa pensar, doncs, que l’escalada de despropòsits verbals dels dirigents del PP contra Catalunya continuarà durant les properes setmanes. I tot fa pensar també que l’endemà de les eleccions europees el desencontre entre les dues parts haurà augmentat sensiblement. Afortunadament, des de Catalunya podem oposar un lideratge clar i una societat on el sobiranisme avança en bona mesura per la implicació de les figures populars del país en les quals bona part dels ciutadans s’emmirallen.
Editorial
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Publicat al Butlletí núm 374 del CEJP del dimecres 19 de març del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada