Ahir va intervenir en el programa .CAT de TV3 una noia de “Podem” i pel que es va poder veure i escoltar ho va fer amb més pena que glòria. Diu ella que els hem de votar a "ells" perquè així desprès ja miraran com s’ho fan per arreglar-ho tot. Sense idees, sense programa. Preguntada sobre la posició de “Podem” vers el tema independentista, va afirmar (sense tornar-se vermella) que ells defensen la “via escocesa”. Sense comentaris. Els nois i noies de “Podemos” van poder fer una llista per les europees (es fàcil i qualsevol ho pot fer), però ara quan han de buscar gent per fer llistes per les autonòmiques o municipals, només troben gent com aquesta noia, sense cap tipus de discurs més o menys polític, malgrat la seva formació universitària. El periodista Francesc-Marc Álvaro assegura que "Podemos és com el fantasma sota el llit del qual tenen por els nens en la foscor". "El temor prové més de la seva presència intuïda que de les seves intencions, cada dia que passa menys contundents". “Podem” és exactament això: un invent per captar cap a l'espanyolisme els indecisos catalans. L'últim invent del Lara, amb això està tot dit. Llegiu tot seguit, un article de Nació Digital sobre el mateix tema.
L'efecte Podem
Estic convençut del caràcter purament demagògic del partit de Pablo Iglesias. És fruit del moment de crisi econòmica i la "casualitat" que els seus discursos siguin copiats d'un partit alemany del segle passat fa que la gent, ja sigui per situacions desesperades o de descrèdit de la política, s’agafin a qualsevol caramel que se'ls ofereix, a qualsevol il·lusió encara que aquesta no sigui possible.
Classifico en Pablo Iglesias com una persona intel·ligent que ha sabut crear un partit del no-res, amb un missatge –fals– que capta seguidors i això l’ha col·locat dalt de tot de la classificació. Ara toca vigilar el que es diu i el que es fa. Mentre abans interessava aparèixer en tots els programes de televisió, ara s'eviten. Mentre abans interessava ser notícia cada dia, ara s'evita. Mentre abans interessava unir-se amb altres plataformes assembleàries, ara s'evita.
Per què? Molt fàcil, ha basat el seu discurs en un model econòmic impossible (cuidat perquè ho coneixen bé) i, sobretot en un discurs contra la corrupció, fent veure que és un problema d'alguns partits –incorrecte– i no del sistema legal a Espanya, què és el que denuncia la UE. I ara, quan estan en la part alta i ben visibles, ja els han descobert un parell de casos com les seves "donacions" a una fundació pròpia que no és fundació o el cas Errejón amb una beca que ni la treballava... En resum, que és més del mateix però amb un discurs per captar masses.
Sobre Catalunya Podem deia que havíem de decidir el nostre futur... Ara, veient-se al Congrés, el missatge ja no és el mateix: Catalunya ha de seguir a Espanya i respectar la constitució. Un gir de 180 graus. La gent que dóna suport a Podem és gent de tendència assembleària i cansada de la corrupció. Gent que voldrien canviar el país, però Espanya no la canviarà ningú.
Una Catalunya independent sí que és començar de zero, sense les errades i les corrupteles que hem vist a Espanya. Aquí sí que Podem té l'oportunitat de canviar-ho tot. Ells i les seves còpies barates a Barcelona, com Guanyem. Què el problema és que els agrada un partit assembleari? Ja hi ha la CUP. És un Podem català, i molt anterior. Jo no comparteixo la filosofia de la CUP, però està dotada de major realisme que Podem i Guanyem, almenys en un punt: Amb la Independència és possible eliminar la corrupció. Això és ser realista.
Jordi Mas i Font
Biòleg i economista
Article publicat al diari NacióDigital.cat el divendres 12 de desembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada