Independència “de facto”
Catalunya està molt a prop del que tècnicament es coneix com "independència de facto". Aquesta circumstància es produirà si el Tribunal Constitucional inhabilita Carme Forcadell i el Parlament no fa cas de la sentència i li permet continuar presidint el Parlament
L'escriptor Albert Sánchez Piñol va respondre amb contundència les declaracions de diversos polítics de Junts pel Sí, que reclamaven mobilitzacions populars contundents en el cas que el Tribunal Constitucional espanyol inhabilités la presidenta del Parlament de Catalunya. Piñol diu que si això passa qui té la responsabilitat de respondre ja no és la ciutadania, sinó els diputats que van ser elegits el 27-S. I que no cal fer mobilitzacions, sinó quelcom molt més senzill i important: complir les resolucions del Parlament que retiren la legitimitat al TC espanyol i mantenir a Carme Forcadell a la presidència de la Cambra catalana.
Estic completament d'acord amb Sánchez Piñol. Si el Constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell, en aquest mateix moment entrarem en el punt de no retorn del procés d'independència. I, per tant, la posició que adopti el Parlament serà decisiva: marcarà la diferència entre anar per la creació de la república o renunciar.
Si el TC inhabilita Carme Forcadell i el Parlament no fa cas de la sentència i li permet continuar presidint les sessions, estarem ja en el que tècnicament es coneix per "independència de facto". I el més important és que no hi ha cap justificació per arribar a aquesta instància suprema perquè les declaracions aprovades pel Parlament de Catalunya són ben clares. Només cal voluntat política. Decisió.
És evident que les conseqüències d'una resolució com aquesta seran transcendentals, definitives. L'Estat espanyol entrarà en una espiral d'enfrontament que no pot servir per a una altra cosa que no sigui per accelerar els terminis del procés d'independència. És possible fins i tot que el PP i Ciutadans abandonin el Parlament català, perquè el considerarien a partir de llavors un Parlament il·legal. Això va passar gairebé en tots els processos d'independència i no ha de fer por. A Espanya així són les coses, només li quedarà l'opció de conformar-se i acceptar la realitat o la del cop d'Estat per dissoldre l'autonomia de Catalunya, i això és ben obvi que portaria a la proclamació immediata de la independència.
Ningú dubta que en aquestes circumstàncies la mobilització dels ciutadans seria extraordinària, en defensa de les institucions. I no és aquesta, per tant, ni la qüestió ni la pregunta. La pregunta és si els nostres diputats estaran disposats a assumir la seva responsabilitat històrica o no.
Carlos R. Capdevila
Periodista i dirigent de la comunitat catalana a l’Argentina
Publicat al digital agenciaincat.la el dijous 25 d’agost del 2016
(Traduït del castellà per la Secretaria de la Unió Catalanista de Sabadell)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada