En una entrevista amb Júlia Otero a TV-3, la cupaire Anna Gabriel va ser contundent, no vol xantatges al voltant dels pressupostos, de fet, ha explicat que un cop els pressupostos entrin al Parlament, serà el moment d'escoltar els sectors socials que també tenen les seves pròpies reclamacions. Superat el període d'esmenes, ha dit que la CUP decidirà sobre els números consolidats, essent conscients que estaran "en el focus" mediàtic que, dit de passada, ja els hi agrada prou. Això és el que s'esperava abans que els tombessin: que els pressupostos poguessin arribar a tramitar-se i discutir-se al Parlament. De fet fou una de les "promeses" de la CUP. Ara toca doncs negociar. Evidentment no seran els pressupostos que voldrà la CUP, com tampoc seran els que voldria el PDECat... però això és precisament negociar. El professor Agustí Colomines assegura, en un article que podeu llegir tot seguit, que els pressupostos del 2017 s’aprovaran sense cap mena de dubte. Confiem-hi, però amb aquesta CUP mai se sap...
Els pressupostos de 2017 seran aprovats
Catalunya tindrà pressupost. Després que la negociació hagi estat més llarga del que es preveia, la presidència de la Generalitat s'ha assegurat que els comptes s'aprovin amb les gesticulacions habituals a dreta i esquerra. El que és estrany ha estat, en tot cas, que les negociacions les hagin protagonitzat els responsables polítics més que els econòmics de la Generalitat. Però és que el president Puigdemont té perfectament lligada aquesta negociació, el que comparteix amb el seu partit, el PDECAT, sense les fissures que prediuen els malastrucs habituals i els immorals de la dreta que viuen del conte i de les seves antigues corrupteles.
A més a més, tothom sap que sense pressupost, la legislatura s'acaba a finals de gener i no quedaria cap altra que convocar eleccions. "Si no hi han pressupostos, no hi haurà referèndum" - va sentenciar fa poc el president Puigdemont. ¿Qui vol assumir el cost d'acabar amb una legislatura que es posà en marxa sense cap altre objectiu que convocar el referèndum? Ningú! Fins i tot la sempre imprevisible CUP no pot carregar amb la responsabilitat de tallar pel dret amb Junts pel Sí i facilitar el desencant independentista. Què més voldria l'esquerra unionista! Domènech i Coscubiela estan intentant seduir-los per terra, mar i aire amb l'ham de la Revolució espanyola.
La fabulació sobre les suposades concessions de Junts pel Sí a la CUP en l'elaboració del pressupost és una exageració del conservadorisme català, que està desesperat perquè porta anys sense donar peu amb bola, i el que li preocupa és recuperar l'elefant metafòric de Lakoff, obsessió que comparteix, però per raons oposades, amb els esquerrans de Podem i la seva confluència catalana. El més rellevant no és el que un sigui en realitat, sinó com els teus adversaris aconsegueixen activar estructures mentals inconscients perquè siguis vist pels altres com ells volen, normalment en negatiu.
El que ha d'evitar de totes totes el PDECAT és, precisament, que se'ls identifiqui amb aquests conservadors que somien amb un Estat feble i amb impostos baixos. Aquest món és el de Trump i no representa ni té res en comú amb Marta Pascal i el seu grup. Després del que s'ha vist aquests últims anys, defensar que hi hagi més progressivitat fiscal i que es gravin les grans fortunes no hauria de ser considerat de cap manera patrimoni de l'esquerra, com tampoc ho és combatre una altra possible bombolla immobiliària amb mesures per afavorir el lloguer davant l'endeutament exagerat de les famílies joves per comprar un pis, que és el que vol evitar, sigui dit de passada, les mesures que està preparant sobre això la consellera Meritxell Borràs. Qualsevol liberal amb una mica de sentit comú defensa això i molt més sense muntar cap escàndol.
El que és substancial dels comptes que es presenten per a la seva aprovació no és que contemplin la pujada d'uns quants impostos menors, que s'eliminin deduccions i ajudes segons el nivell de la renda, que es gravi la compravenda d'immobles de més d'un milió d'euros o que aquestes mesures s'acompanyin amb la derogació de la ja innecessària Llei d'Estabilitat Pressupostària que va implantar el conseller Andreu Mas-Colell obligat per les circumstàncies i la conjuntura econòmica.
El que és verdaderament important és que són uns pressupostos que protegeixen les classes mitjanes perquè, dins del que és possible, augmenten la despesa social i graven les rendes més altes per poder pal·liar el dèficit fiscal que arrossega la Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 registraran un augment de 1.050 milions d'euros respecte als comptes del 2015 (prorrogats en l'actualitat) en els departaments d'Ensenyament, Salut, Treball, Afers Socials i Famílies, el primer a mans del PDECAT i els dos últims d'ERC. Però això és igual, perquè el partidisme aquí no té importància. L'objectiu d'aquesta mesura és revertir les retallades realitzades durant el període de crisi. Esmenar els dèficits no hauria de comportar caure en els mateixos errors d'altres èpoques. La recaiguda podria ser mortal.
A la XXI Trobada d'Economia de S'Agaró, el vicepresident de la Generalitat va afirmar que, si es manté el ritme actual de creixement, el producte interior brut (PIB) de Catalunya arribarà als 230.000 milions d'euros a finals del 2018. Es tracta d'un salt de 30.000 milions en dos anys, després de romandre ancorats al voltant dels 200.000 milions durant els anys de crisi. Si es confirma, aquesta seria una molt bona notícia, encara que no pal·liaria les bosses de pobresa existents a Catalunya, cosa que hauria de preocupar per igual als dos socis de Junts pel Sí, ERC i PDECAT.
Catalunya tindrà pressupost per al 2017. I si els independentistes no aconsegueixen aprovar-los, llavors mereixeran la reprovació dels que els han donat suport any rere any malgrat la seva incompetència i de les grans putades que els dirigents independentistes no ha pogut evitar que tots veiéssim que es feien. L'independentisme moderat, pragmàtic i liberal, ha de combatre amb ungles i dents als derrotistes de l'esquerra i els conservadors de la dreta, aliats circumstancials per enfonsar conjuntament al Govern que està compromès amb els electors fins que se celebri el referèndum.
Agustí Colomines
Professor d'història contemporània a la UB
Article publicat al diari Economia Digital el divendres 25 de novembre del 2016
(Traducció del castellà feta per la secretaria de l’UCS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada