Titular a tots els diaris d’ahir: “Montoro es fixa l'objectiu d'abaixar el deute públic espanyol”. Llavors llegim que, en aquest sentit, el ministre es proposa que el dèficit passi del 4,6% del PIB registrat durant el 2016 al 3,1%. Això representarà haver de fer uns ajustaments (retallades) de 16.000 milions d’euros. Aquest anunci de retallades del govern espanyol ens ha de fer rumiar als catalans, doncs els primers de rebre serem com sempre nosaltres. L’economista Jordi Mas, ha publicat un article on, en poques i clares ratlles, explica les causes que han portat Espanya gairebé a la fallida, buidant la caixa de les pensions i amb un deute de 1,1 bilions (amb b) i el 100% del PIB i l’articulista ens fa la següent pregunta: ¿Amb aquest panorama, encara hi ha catalans que volen quedar-se dins d’Espanya i no abraçar la independència per poder fugir d'aquest forat on ens han col·locat els espanyols, tot i pagar més que ningú i percebre menys que ningú, tenint a la nostra butxaca els 16.000 milions que es queden cada any? Podeu llegir tot seguit aquest interessant article.
El futur a Espanya... potser que marxem
Dies enrere, en el decurs del passat mes de desembre, l'Estat espanyol era incapaç d'aturar una pregunta d'un periodista francès sobre quina era l'opinió de l'executiu sobre l'informe de l'FMI publicat aquest darrer desembre sobre la situació econòmica d'Espanya i els copagaments, i retallades, demanats en Sanitat i Educació.
La poca vergonya dels governants espanyols és tan gran, que la resposta va ser que no sabien el perquè l'FMI demanava aquests copagaments i retallades... Tot i que coneixien que l'FMI ja ho havia indicat en el seu informe sobre Espanya del mes de juny de 2015.
La situació és molt clara, Espanya té un important dèficit públic, és a dir, gasta més del que ingressa cada any, uns imports (uns 54.000 milions d'euros a l'any actualment) que passen a engreixar el deute espanyol que ja supera els 1,1 bilions (amb b) i el 100% sobre el PIB.
Aquesta pretesa ignorància sobre el contingut dels informes de l'FMI, s'agreugen amb el maquillatge dels comptes que examinen aquests organismes. De fet, l'Estat espanyol ha fet que les empreses avancin el pagament de l'impost de societats durant aquest any 2016, per tal de que la fotografia del dèficit públic surti el millor possible... Amagant que aquests imports no es cobraran l'any 2017 i s'haurà de sumar a les retallades previstes per aquest any.
A això li hem de sumar que aquest any 2017 s'acabarà la guardiola de les pensions, fet al que han volgut donar poca importància dient que emetrien més deute... Deute que no poden incrementar ja que Espanya és al límit.
Cap a finals d'aquest any es preveu que els tipus d'interès comencin a pujar, i més durant 2018, i tothom sap el que passa quan pugen els tipus, les quotes son més feixugues de pagar i el mateix li passa a Espanya que és al límit... És a dir, hi haurà un risc important de rescat.
Per això començarem a sentir allò de: "La UE i l'FMI són tan dolents que obliguen a Espanya a retallar una barbaritat de milers de milions d'euros". Per amagar la incompetència i la inoperància dels que gestionen l'Estat espanyol, perquè la responsabilitat no és dels que han deixat els diners, sinó d'aquells que gasten més del que tenen (Espanya).
I aquestes retallades ja es van decidir i ja s'han incomplert un cop (ja no deixaran que passi una altra vegada), durant el 2015 amb allò que anomenen "Pacto de Estabilidad", i que ningú explica el seu interior ja que les retallades obligades y previstes són més importants que les que hem pogut veure fins ara.
Per això l'FMI ja fa dos anys que avisa: Espanya pujarà els impostos, en crearà de nous, s'acabarà la Sanitat i l'Educació Pública gratuïta, es perdran cobertures socials... Perquè no té més opció.
I jo em pregunto: Amb aquest panorama, on ens miren d'enganyar constantment, encara hi ha qui vol seguir a Espanya i no abraçar la independència que ens permetria fugir d'aquest forat on ens han col·locat als catalans, tot i pagar més que ningú i percebre menys que ningú, tenint els 16.000 milions que "es queden"?
Potser que marxem, oi?
Jordi Mas i Font
Biòleg i economista
Article publicat al digital NacióBaixMontseny el dimecres 11 de gener del 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada