Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




29 de setembre 2017

El risc d’Espanya


Avui és dia de reflexió, per tant (teòricament) no es pot fer propaganda electoral. No en volem pas fer, en canvi sí, reflexionarem. Millor dit farem reflexionar a la gent de Catalunya i també a la resta de l’estat i ho farem parlant de com serà el risc d’Espanya sense Catalunya des del punt de vista econòmic. L’anomenada ‘prima de risc’ és la remuneració addicional que s'ha d'oferir a un inversor per tal d'induir-lo o premiar-lo perquè inverteixi en un projecte arriscat, en lloc de restar en una inversió segura. Les oscil·lacions de les primes de risc han protagonitzat les notícies econòmiques de les últimes setmanes per les seves repercussions en els parquets europeus. Els seus efectes són tan complexos com la seva definició. La prima de risc d'un país, Espanya per exemple, pot variar si augmenta el risc d'impagament del país per desconfiança en la seva economia, els inversors demanaran més interessos per comprar deute públic. La darrera setmana la prima de risc espanyola ha crescut gairebé un 30 % (de 96 a 123). Molts analistes ho atribueixen a l’increment de l’independentisme a Catalunya. La raó seria que no està clar que Madrid garanteixi el pagament de tot el deute públic en cas que Catalunya voti SÍ el diumenge vinent. Els mercats adoren acollir-se a l’argument de la incertesa per guanyar més diners i assegurar-se la docilitat del món d’acord amb els seus interessos. Pregunta per a Rajoy: ¿limitar-se a invocar la llei calmarà els mercats? Es clar que Madrid podria contestar: si els catalans s’oblidessin de votar, s’acabaria la inestabilitat. Suposo que els que s’han rebel·lat contra el sotmetiment de la democràcia als mercats protestarien. I per a nosaltres, què és més incert: votar o continuar amb l’ statu quo? Llegiu tot seguit un article on s’enumeren només unes quantes (poques però importants) de les possibles causes d’incertesa que afecten els mercats financers i a la prima de risc.

Així seria Espanya sense Catalunya

Molt s'ha parlat de com seria una Catalunya sense Espanya: que si seria una illa fora d'Europa, que si hi hauria fugida de capitals i inversió, que si la seva economia s'enfonsaria per les despeses que hauria d'afrontar per dotar-se d'estructures nacionals, que si hauria hiperinflació per haver de crear una moneda pròpia ... no obstant això, no s'ha tractat massa com seria una Espanya sense Catalunya.

A grans trets, perdria 7,5 milions d'habitants (i contribuents) i uns 212.000 milions d'euros de PIB, per no parlar de les importacions, de la connexió mediterrània amb França o dels recursos naturals i hídrics que desapareixerien -des de la desembocadura l'Ebre fins a bona part del Pirineu.

De fet, la meitat de la frontera amb França desapareixeria. Sense la Jonquera, la millor connexió terrestre amb la resta d'Europa passaria a ser la d'Hendaia, per Irún, ja que la resta de traçats del són carreteres secundàries o, directament, vies de muntanya. Andorra deixaria de ser accessible directament des d'Espanya. I és clar, també s'anirien centenars de quilòmetres de costa amb el seu enorme potencial turístic, tot el patrimoni cultural -des de la Sagrada Família fins Dalí- i fins infraestructures estratègiques.

Entre elles destaquen potser tres. La primera, l'aeroport del Prat, el segon del país gairebé empatat amb el de Barajas: el passat mes d'agost 4,9 milions de passatgers van passar per les seves pistes en gairebé 31.500 operacions. És, a més, el tercer en transport de mercaderies, amb un 40% del volum del de Barajas i una mica per darrere del de Saragossa. Al costat del Prat desapareixerien del control patri els aeroports de Girona (16º en passatgers, 19è en operacions i 26º a mercaderies), el de Reus (18º en passatgers, 21º en operacions, 45º en mercaderies) o el de Sabadell (44º en passatgers , 17è en operacions, 44º en mercaderies)

La segona gran infraestructura que desapareixeria seria la portuària. El port de Barcelona és el segon port en tràfic, amb 5,9 milions de tones al juliol, i també en passatgers, amb més de mig milió. També és important el de Tarragona, sisè en trànsit, encara que a penes rellevant en passatgers.

Importants zones industrials deixarien de ser espanyoles, com la factoria de Seat a Martorell o la de Nissan a la Zona Franca. Al costat de les dues factories, part del teixit industrial català té a veure amb els components, també del sector automòbil.

Potser un dels impactes més significatius, però, seria el de la pèrdua de centrals nuclears. Desapareixerien 2 ─una d'elles amb dos reactors, i una altra amb un d'actiu i un inactiu─, les d'Ascó i les de Vandellòs, totes elles a Tarragona. La potència elèctrica acumulada que generen s'eleva a 3.146,85 megawatts. Suposa gairebé un 40% del total de les centrals nuclears espanyoles.

Moltes altres infraestructures passarien a deixar d'estar sota control del Govern, des dels centenars de quilòmetres d'autopista i autovia fins a les caríssimes connexions d'Alta Velocitat ferroviària que uneixen les quatre capitals catalanes, a més d'arribar fins a Figueres i d'aquí a França.

Telefònica veuria afectades dues importants infraestructures, com són els cables submarins: dos surten de Catalunya, un 309 quilòmetres que uneix Gavà amb la localitat balear de Ses Covetes, i un altre de 760 quilòmetres que uneix Barcelona amb la localitat italiana de Savona.

Tot això és segur. El que seria una incògnita és veure com variaria la balança comercial en una situació de possible aïllament respecte a una Europa amb tractat de lliure comerç. Fa dos anys, Espanya era la principal destinatària de les exportacions catalanes. Què necessitaria comprar Espanya sense Catalunya i a qui podria vendre en el seu lloc és un misteri. Com, en realitat, gairebé tot el referent al futur immediat. Tocarà esperar, com a mínim, fins al 2 d'octubre.

Borja Ventura
Periodista

Article publicat al digital elEconomista.es el dijous 28 de setembre del 2017

Traducció de l’original castellà feta per la secretaria de l’UCS.