És curiós que més de 40 anys desprès de la mort del dictador sorgeixi el mateix dilema que es va produir durant la primera transició, on es va viure intensament el debat sobre la millor manera d'arribar a la democràcia: a través d'una reforma de les lleis o per mitjà d'una ruptura absoluta amb el règim franquista. A la mort de Franco, l’oposició democràtica clamava sense ambigüitats per la ‘ruptura democràtica’, és a dir, pel trencament net i pacífic amb la dictadura i l’autoritarisme. Tanmateix, el règim va saber maniobrar de manera que aquella ruptura no va arribar mai i, en canvi, es va obrir pas una reforma pilotada des de la cúpula militar i les forces polítiques i econòmiques lligades encara al règim. L’Espanya postfranquista, va viure d’aquesta renda mítica dels anys vuitanta fins que a partir del 2010 l’esclat simultani de l’independentisme català i del moviment dels indignats del 15M va rebentar la bombolla i va desfer el miratge. Però sobretot va ser l’extraordinària mobilització de l’independentisme que va catalitzar la caiguda definitiva de la màscara, arran del crits del policies bramant “a por ellos” i sobretot amb el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre. El règim va reaccionar de la única manera que coneix: tan sols amb la repressió, les porres i tancant qualsevol porta al diàleg.
En el context que ens trobem ara reclamar, com ho fa el president Torra, la ruptura democràtica, amb el ressò històric d’allò que hauria pogut ser i no fou, és un gran encert polític. Però dissortadament fins ara l’independentisme ha estat incapaç d’aprofitar el moment dolç que va representar l’1-O i els esdeveniments posteriors. Els dubtes i les incoherències no li han deixat prendre decisions que permetrien rematar la construcció de la República independent començada el primer d’octubre de 2017. Per altra banda, les divisions i els enfrontaments dins mateix del projecte sobiranista, fan molt difícil trobar un camí per desencallar l’atzucac en que es troba immers.
Per això convé, de tant en tant, refrescar la memòria d’aquells que encara no veuen els avantatges que tindria pel Catalunya una ruptura amb l’Estat espanyol i per fer-ho és interessant la lectura de l’article titulat ‘Per què molts catalans volem marxar d’Espanya’, que podeu trobar més avall i on l’autor, Manel Mas, amb pocs i senzills exemples respon a aquesta pregunta: Quins beneficis obtenim els ciutadans de Catalunya formant part de l’Estat espanyol?. A les preguntes que deixa a l’aire l’articulista, encara podríem afegir-hi la sensació que volen crear des de Madrid sobre la inseguretat que suposadament es viu a Catalunya i sobre tot a Barcelona. Per què s’esforcen a desacreditar la nostra policia? La resposta es pot trobar si escoltem les declaracions dels dirigents del PP que insisteix en la necessitat d’enviar un altre cop reforços policials a Catalunya i, amb aquesta excusa, tenir-los ja instal·lats aquí per quan arribi la sentència del judici al presos polítics catalans. Llegiu l’article d’en Manel Mas tot seguit.
Per què molts catalans volem marxar d’Espanya
Aquesta pregunta la fan molts ciutadans espanyols, estranyats alguns i emprenyats la gran majoria. Només una minoria, generalment culta i ben informada ho entenen però, com ja queda dit, es tracta d’una minoria.
Vull destacar que tinc família a Andalusia, la meva esposa, també tinc família a València, la meva mare, i jo, a la dècada dels 70, vaig residir un any i mig a Madrid on conservo bones amistats. He tingut ocasió de parlar amb tots ells i exposar-los els motius i la resposta ha estat similar: De tot el que ens parles no en teníem ni idea. Els noticiaris de televisió i la premsa nacional (?) no sols no en parlem sinó que us posen a parir.
Catalunya és la comunitat que més aporta a l’estat. El 16% de la població genera el 20% del PIB, aporta el 24% dels impostos i el 30% de les seves exportacions. Són xifres prou importants per a tenir-les en compte el govern de Madrid. Perquè faig aquest esment? Doncs perquè el govern central, ja sigui el PP com el PSOE ens tracten com una colònia.
El maltractament contra Catalunya es va iniciar el 1714 després de la guerra de secessió i la promulgació del decret de Nova Planta, no faré ara un relat històric prou conegut però del tot ignorat a Espanya. Situats al segle XX la dictadura de Primo de Rivera el va iniciar, la CEDA, durant la república el va continuar i tothom sap com va ser amb el franquisme un cop acabada la guerra civil. Mort del dictador vàrem confiar en la transició i la democràcia.
Molt aviat i, especialment, després del 23-F, l’estat va començar l’incompliment sistemàtic de l’estatut i va aplicar la LOAPA. Catalunya va donar suport a diferents governs amb el fi d’una bona governabilitat a nivell estatal. Aquest fet no ha tingut el reconeixement que es mereix per part espanyola. Es va aprovar un segon estatut que va ser retallat pel TC, cosa del tot inconstitucional, ja que Catalunya no té l’estatut aprovat pel poble en referèndum tal com especifica la Constitució.
Responen a la pregunta del títol són molts els motius, en citaré només uns quants.
- Fa 50 anys que paguem peatges d’autopista. A Catalunya no s’han fet autovies gratuïtes.
- Algú pot explicar-me perquè no es compleixen els pressupostos? Com és que a la mitjana de l’estat s’arriba al 75% d’execució i a Catalunya només s’executa el 64%? Si tots som iguals, perquè a Madrid s’executa el 114%? Iguals, de què?
- Perquè cada any l’aeroport del Prat té vagues i a Madrid no? Perquè hi ha problemes de l’AVE només a Barcelona? A 6 anys que estem esperant l’estació de la Sagrera i ens diuen que l’obra està al 40%. S’acabarà abans la Sagrada Família?
- Tant el Port com l’Aeroport de Barcelona són els que més beneficis reporten a l’estat, en el cas del Prat els beneficis són 12 cops els obtinguts per Barajas. El port Barceloní és amb els seus beneficis, el que suporta la majoria de ports d’Espanya.
- La patronal Foment del Treball, en un recent informe, ha dit que a Catalunya li manquen 28.000 milions d’euros destinats a infraestructures diverses que l’estat no ha fet, entre les quals el corredor del Mediterrani, quart cinturó…
- El ferrocarril, en especial rodalies, és un desastre. L’estat no ha complert el compromís que estava pactat i pressupostat.
El més curiós és que totes aquestes mancances perjudiquen a tots els ciutadans, tant si és tracta d’independentistes com unionistes però, els partits espanyols, amb representació a Catalunya no protesten, igual van fer (callant la boca) quan el Constitucional va anul·lar un total de 25 lleis del Parlament adreçades a millorar la vida dels ciutadans a Catalunya.
Desisteixo d’enumerar l’aspecte polític i judicial de l’actual situació, igual que la campanya de l’odi respecte a Catalunya però, és evident que també és un motiu més per afegir a les ganes per obtenir la independència.
Encara voldria afegir uns altres motius prou importants que demostraran, sens dubte, que Espanya no estima Catalunya i l’únic que vol és que no marxi i seguir esprement-la al màxim, ja que, financerament, l’estat es troba pràcticament en fallida. No ha estat amb la negociació ni el pacte la fórmula emprada per l’estat per a resoldre el contenciós amb Catalunya. Les mentides i el xantatge han estat els seus arguments. Recordem el muntatge que es va fer per desacreditar Xavier Trias, aleshores alcalde de Barcelona, inventant una història falsa d’un compte milionari, fora del país, de 13 milions d’Euros. Qui va participar en l’operació? Doncs des d’un ministeri fins a la premsa i alguns canals de televisió. L’escàndol va perjudicar Trias que, si bé per poc, va perdre l’alcaldia en aquelles eleccions. I els autors què? El titular del jutjat penal número 20 de Madrid, Ignacio U. González, ha absolt Eduardo Inda y Esteban Urreizteta, per un presumpte delicte greu de calúmnies després de publicar en El Mundo una informació falsa d’un compte de Xavier Trias a Suïssa.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Ens tracta Espanya en igualtat de condicions com a la resta del territori? Igual que Madrid, per exemple? Tant si ens sentim catalans, espanyols o les dues coses, no creuen que se’ns maltracta pitjor que a una colònia? No és lògic que molts catalans desitgem marxar d’Espanya? Existeixen motius més que sobrats per desitjar la independència o no? Els contraris a ella estan satisfets amb l’actual situació, tot i el perjudici que els representa a ells i les seves famílies? No queden clares la manipulació i el xantatge a què ens sotmet l’estat deliberadament? En algun moment ha ofert Espanya una solució per resoldre aquest contenciós? Quins són, realment, els avantatges de pertànyer a Espanya?
Manel Mas
Periodista
Article publicat al digital CatalunyaLliure.cat el 4 d’agost del 2019-08-24
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada