Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




16 d’agost 2022

Cal pensar més

Si cerquem en el diccionari de l’IEC el mot ‘pensar’, trobem que el defineix com “exercir la facultat de concebre, de jutjar, d’inferir”. Dit d’una altra manera, ‘pensar’ vol dir practicar la raó per a resoldre un problema. Si volem aplicar aquesta definició als polítics catalans, podríem arribar a la conclusió que la major part d’ells ‘pensen’ poc.

Tot això ve a tomb de la polèmica en què s’ha vist embolicat el cantautor català Lluis Llach per una piulada on deia simplement “fa pensar”, acompanyant una imatge d’un home en banyador al costat d’una dona tapada amb el vel islàmic. El mateix Llach, en una entrevista diu: “Pensar és una cosa que hauríem de fer tots, contínuament. Ningú, ni de dretes ni d’esquerres, hauria de renunciar a pensar sobre qualsevol cosa”. En aquesta mateixa entrevista el cantautor es lamenta dels atacs que ha rebut, especialment per part d’Esquerra Republicana i del seu líder, Oriol Junqueras, dient: “Em trobo que Junqueras ha fet un gir, i ara ells [Esquerra Republicana] van en direcció contrària al que defensàvem tots plegats fa cinc anys.” Els dos comentaris més insultants a Llach  fets a Twitter han estat de dues persones musulmanes; l’alcalde de Castelló de Farfanya , d’ERC i l’activista Mohamed Said Badaoui, amenaçat d’expulsió i a qui han donat suport bona part de l’ajuntament de Reus. Aquest darrer que, per cert, es va negar a donar la mà a una periodista perquè era una dona, va acusar Llach de ser pràcticament de VOX. Ningú de cap partit polític ha sortit a defensar Llach de l’insult de Said Badaoui.

El que impressiona més en aquest tema, és aquesta mena de campanya de desprestigi que s’ha engegat contra Lluís Llach, acusant-lo de racista. No es pot ”pensar” o reflexionar sobre un tema abans de llençar acusacions? Sembla que tothom ha d’encaixar correctament, dins uns clixés que promouen els partits, i qualsevol moviment dubitatiu fa saltar a damunt nostre tot el gruix d’estereotips custodiats pels guardians de l’ortodòxia. Sembla que darrerament hi ha una tendència a encaixonar a un sector del moviment independentista dins de qualificatius relacionats amb el racisme. Per què es fa això? Per què dins del mateix independentisme es fa aquesta feina bruta? Això també ens ha de fer pensar.

Com succeeix en tota campanya orquestrada, els atacs a Lluís Llach no tenen res a veure amb la seva intervenció a les xarxes socials, ni a la imatge compartida, sinó que l’hem de veure en el context de confrontació dins l’independentisme, molt relacionada amb la destitució de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, i atiada pel no massa aclarit incident protagonitzat el mateix dia per la diputada d’ERC, Najat Driouech, que va acusar alguns dels manifestants que donaven suport a Borràs d’haver proferit expressions racistes. Llach ha estat, sense cap mena de dubte, una de les persones que més ha fet per l’entesa de les cultures, l’ erradicació de la discriminació, la igualtat, la llibertat (personal i nacional) i els valors democràtics, com escriu l’editor de la revista ‘La República’, Joan Puig, en l’article que podeu llegir tot seguit.

“Fa pensar”

Fa uns dies, aquesta senzilla frase escrita per en Lluís Llach acompanyant la foto d’un home a la platja en banyador al costat d’una dona tapada de dalt a baix i amb el vel va provocar un esclat d’histèria a les xarxes socials, fins al punt que alguns energúmens el van titllar de racista. Fins i tot en Mohamed Saïd Badaoui, perseguit per la policia espanyola i amb un expedient d’expulsió pendent, li diu públicament al cantautor de Verges que es faci de Vox. Sembla que a en Badaoui això de pensar no ho té clar, especialment veient com maltracta la condició femenina en el seu Twitter.

“Fa pensar” és també el que provoca en Lluís Llach en la seva darrera entrevista, concedida a Vilaweb arran de tota aquesta controvèrsia, i qui ho negui s’equivoca de totes totes. Els partits independentistes i la societat civil, i sobretot els seus líders, tenen l’obligació de pensar en les conseqüències de les seves accions, i farien bé de llegir en positiu el que diu en Llach: la discrepància ben entesa ens permet avançar i a la política catalana li cal pensar, reflexionar i explicar com és que cinc anys després del que va significar el referèndum de l’1-O, la més gran victòria popular, seguim en una guerra civil que ens està matant i que genera una forta decepció.

Només des d’un “Fa pensar” honest dels líders polítics que ens van portar a un dels moments més transcendentals de la història d’aquest país se’ns permetrà avançar en una unitat d’acció guanyadora. Tot el contrari no és sinó una derrota independentista per decepció i omissió, exactament allò tan obvi que Lerroux i Aznar van dir cada un en el seu temps: les nostres disputes seran la victòria d’Espanya.

Per això tornem a insistir per tal que els líders, tant els polítics com els de la societat civil, facin un veritable esforç per recuperar les trobades i tancar un acord per guanyar la independència. Cal fer-ho abans que el PP no torni a instal·lar-se en el poder i amb mediadors internacionals que certifiquin fins a on és possible la unitat d’acció i expliquin clarament i obertament qui té voluntat real de fer-ho possible i qui no. Sense una sacsejada en els lideratges independentistes no arribarem a bon port, que la tempesta espanyola ens destrossarà. Ho comprovem cada dia, amb un incessant devessall d’accions legals, judicials, policials de tota mena i sense cap bona notícia en aquests darrers cinc anys.

El “Fa pensar” d’en Lluís Llach també va per pensar a guanyar i no pas pensar a perdre.

Joan Puig

Periodista

Editorial publicada en el setmanari   La República   el diumenge 14 d’agost de 2022