La taula és a l’UCI

Sembla que l’estiu i la calor estova les moltes o poques neurones que els hi poden quedar als nostres polítics. El president Pere Aragonès ha manifestat recentment que la taula de negociació amb l’estat espanyol podrà mantenir-se, encara que hi hagi un canvi de govern, se suposa del PSOE/Podemos a un del PP/Vox. Com ha escrit un articulista en un diari recent podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que Pere Aragonès és una autèntica “llumenera”, ja que una persona que gosa dir que mantindrà la taula de negociació amb el PP i Vox, només perquè som els més dialogants i que no ens aixequem mai de la taula, ha de treure un coeficient brutal en els tests d’intel·ligència. ¿Negociarà Esquerra  amb el partit ultradretà de Vox? ¿On queda allò del cordó sanitari? ¿Només el farà la CUP a tot allò que faci olor de venir de Convergència? ¿ER serà capaç de negociar amb la dreta més casposa d’Europa, que són capaços d’enviar els ‘piolins’ a atonyinar civils indefensos, mentre mantenen el boicot a qualsevol partit que consideren de la “dreta catalana”? ¿A banda de l’estació meteorològica en desús, la no-desjudicialització de la política i el no-blindatge del català, hi ha cap resultat concret de la taula de negociació? Moltes preguntes que s’han de respondre sense embuts, perquè molts catalans ja comencem a estar cansats de no saber on ens porten els polítics que ens governen, quins fulls de ruta tenen previstos i quants canvis de rumb més haurem de veure i suportar.

A l’Esquerra Republicana  de l’Oriol Junqueras i el Pere Aragonès, no li queda més possibilitat de supervivència que la “taula de diàleg” i la submissió a Espanya. En una Catalunya independent no tenen cap possibilitat de reeixir perquè la majoria de catalans sabem el que volem i nosaltres no som uns trepes oportunistes com ells. Esquerra Republicana dóna suport al govern d’Espanya i ells l’ajuden a ser al capdavant de la Generalitat, perseguint tot cap visible de JxC i blocant qualsevol intent de reformar l’statu quo, com han fet amb la Presidenta Borràs. Mentrestant, mantenint la taula de negociació a l’UCI, ens oblidem dels bastons a les rodes que nosaltres mateixos hi posem. Com el que acaben de protagonitzar els directius de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Coflent, fent retirar l’estelada de la sala amb l’excusa que no es poden exhibir banderes que no representin cap Estat, mentre deixaven ben visible l’escocesa. Aberrant! Això mateix o semblant és el que va passar amb els llaços grocs o la inhabilitació del President Torras per part de l'Estat espanyol. Els màxims representants de la cultura del país no poden caure en aquests mimetismes.

Mantenir, encara avui, una taula de diàleg amb el PSOE i pretendre obtenir-ne cap resultat és d'una ingenuïtat majúscula. Com ha escrit en Partal en el seu digital, aquesta taula no és un instrument pensat per a despertar Espanya sinó per a dormir Catalunya. Però encara és pitjor, voler fer una taula de diàleg amb la ultradreta i pretendre aconseguir-ne cap resultat positiu, manifesta una ignorància sideral de com evoluciona avui la política a Espanya. Per això, quan el president, Pere Aragonès, diu que vol reunir-se amb Vox, pareix haver perdut el senderi, però ell fa com els socialistes que dient bestieses pensen mantenir la bossa de votants d’esquerres. Aragonès es posa la bena abans que la ferida, perquè veu que potser haurà d’acabar escenificant un acte de penediment amb el PP, abans que amb la “dreta” catalana i sembla desconèixer que els unionistes, quan miren Catalunya, no són ni d'esquerres ni de dretes, són espanyols. Com escriu la periodista Mª Dolors Bellés, en el seu article “Ells volen devorar-nos” el conflicte d’Espanya amb Catalunya no s’ha acabat. Només s’acabarà quan ells hagin devorat Catalunya o aquesta sigui independent. Si voleu podeu llegir l’article tot seguit.

Ells volen devorar-nos

Catalunya serà independent perquè prèviament hi haurà hagut una negociació amb el govern espanyol”, va dir el president Pere Aragonès, en una entrevista al setmanari El Temps, i va afegir: “Que la independència de Catalunya acabarà sent reconeguda per la comunitat internacional amb una taula de negociació, com ho han estat totes les independències reconegudes.” I Kosova?

L’aplicació del 155, el discurs del 3-O de Felip VI i la repressió persistent apunten el camí contrari al que assenyala el president. No ho va permetre l’Espanya republicana ni tampoc ho ha permès la d’ara, aquesta que s’autoanomena democràtica, però que al capdavant de la qual hi ha el règim del 78; perdó, el règim franquista del 78 no voldria amagar l’autoria, no ho permetrà. Joan Prats (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) ―conegut pel pseudònim Armand Obiols― va definir el conflicte entre Catalunya i l’Estat de manera molt gràfica: “Ells volen devorar-nos i nosaltres no volem ser devorats.” Cal ser molt càndid per no veure això i que aquesta relació continuarà així fins que Catalunya sigui independent. Només així m’explico la fe cega d’alguns en l’Estat. El president Aragonès diu que mantindrà el diàleg o la negociació amb el PP i Vox si obtenen el govern. En realitat el resultat en relació amb l’autodeterminació serà el mateix. Feijóo ja ha respost que cal tipificar en el Codi Penal que aquests referèndums són il·legals.

D’altra banda, ja se’n recorda, el president Aragonès, que encara hi ha pendents de judici testimonis independentistes que es van negar a cap mena d’interrogatori amb els feixistes de Vox? El conflicte no s’ha acabat. I tant que no!, és evident. Només s’acabarà quan ells hagin devorat Catalunya o aquesta sigui independent. Fa cinc anys, però, Catalunya va triar lluitar democràticament per deixar ser reu d’una Espanya que ens està deixant amb la pell i l’os i ens nega els nostres drets nacionals. Va fer un referèndum, vam votar, i va guanyar el sí a la pregunta “voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”. Ara toca culminar el procés. Ho va dir Turull, i hi estic d’acord, perquè deixar les coses a mig fer... Sempre he sentit dir que el que es comença s’acaba.

Mª Dolors Bellés Sabata

Periodista

Article publicat al diari  EL PUNT/AVUI  el diumenge 21 d’agost de 2022