Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




30 d’abril 2015

24M: Unes eleccions municipals especials

Benvolguts conciutadans:

El proper 24 de maig hi han eleccions municipals. A tots els pobles i ciutats de Catalunya. Els sabadellencs hem de decidir entre la continuïtat, del "bustisme", o sigui, dels hereus del Bustos a l’alcaldia, amb el seu infaust estil, o una renovació efectiva de l’Ajuntament, que ajudi a recuperar la vitalitat perduda durant aquests anys de desori.

És trist constatar que Sabadell és una ciutat esguerrada. La mediocritat o el sectarisme dels diferents Governs Municipals, ens han portat a la pèrdua de personalitat i pes específic en el conjunt de Catalunya i d’Europa. Sabadell ha malbaratat tot el seu potencial industrial, mercantil i cultural. La nostra Ciutat no es mereix ni es pot permetre continuar sent governada per gent incompetent o cobdiciosa. Que han utilitzat el populisme, la retòrica i la demagògia per desorientar, enganyar i manipular a la població. Hem d’acabar d’una vegada per totes, amb aquesta història que fa massa temps que dura.

Necessitem un nou govern municipal capaç de retornar la il·lusió i la confiança perdudes. De no caure ens els errors del passat i corregir-los. De desvetllar la ciutat de la seva letargia. D’ajudar a recuperar aquell dinamisme tan característic de la societat civil sabadellenca. Gresol d’artistes i d’emprenedors. El nou equip de Govern Municipal, ha de reunir experiència política, capacitat de gestió, honestedat personal i catalanitat manifesta. Ha de saber governar correctament la ciutat, respectar les normes democràtiques i col·laborar amb la Generalitat en el Full de Ruta cap a la Independència.

Però aquestes eleccions són molt especials. De llurs resultats en depèn el futur de Catalunya com a Nació. Si la majoria dels nous Ajuntaments són favorables a la independència, el procés s’enfortirà i no tindrà aturador. Tan per Catalunya, com pels demés països del món i llurs governs, excepte l’espanyol, serà un veritable referèndum. Serà l’avançada de les eleccions plebiscitàries del 27S. La naturalesa, la interpretació i les conseqüències d’aquestes eleccions, no depèn de la perniciosa i obsoleta Constitució Espanyola o del govern Rajoy, sinó de la voluntat dels catalans, encapçalats pel President Mas i pel Govern de la Generalitat.

Encara que ho dissimulin, els unionistes estan espantats. La seva reacció visceral d’insultar, amenaçar i mentir per aturar la secessió, n’és una prova evident. La guerra bruta contra Catalunya del govern del PP i els seus sicaris unionistes ens ha fet mal. Però s’ha estavellat contra la realitat viva de Catalunya i per contra ha fomentat el sentiment separatista.

Davant la inutilitat, la corrupció i la inevitable descomposició del PP, junt amb la davallada del PSOE, el bipartidisme ha quedat ferit de mort. Per això, els poders fàctics espanyols han decidit la seva substitució. Amb la col·laboració dels mitjans televisius del grup Lara, han fabricat Ciutadans, Podemos i la Colau, creats per mantenir l'statu quo i com a dic de contenció per impedir la independència de Catalunya.

S’ha demostrat abastament, que continuar dins la gàbia de l’estat espanyol ens aboca irremissiblement a la desaparició com a poble i a la ruïna econòmica. Espanya no canviarà, el federalisme és un engany i l’entesa és impossible. El veritable canvi, l’autèntica revolució democràtica i social, rau en la independència de Catalunya. Que els catalans siguem lliures per decidir el nostre futur i les nostres Lleis.

Si estimeu realment el País on viviu, heu de votar partits catalanistes i persuadir a molta altra gent que ho facin. Aquesta és la proposta que us fa la Unió Catalanista de Sabadell. També és molt important, convèncer els indecisos, encoratjar els porucs i combatre la ignorància.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us presentem el vídeo:

“Los Garcia, Catalunya y el futuro de todos”

Només cal que seguiu el següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=aedfuT5ffs8&feature=youtu.be
(Heu de prémer CTRL + Clic)

Unió Catalanista de Sabadell

28 d’abril de 2015

28 d’abril 2015

L’amargura del president

Artur Mas va ser entrevistat ahir a la televisió del Grup Godó pel lacai del compte i va dir que està “decebut i cansat” amb la politiqueria, potser referint-se al canvi d’opinió d’ICV o també a que ERC no hagi acceptat la llista única. El president de la Generalitat assegura que les eleccions del 27 de setembre seran el dia de la gran veritat, “perquè el procés quedi vist per sentència” va afirmar. Caldria doncs que això ERC ho entengués i cal que vegin, d’una vegada per totes, que l'enemic en el procés cap a l'Estat independent és l'Estat espanyol i no pas Convergència ni tampoc Unió, ni tampoc les CUP. Que es preocupi Junqueras per l'actitud d'ICV, del PSC i ja no diguem del PP, de C's Podemos, i de la fada Colau. Com molt be diu Vicent Sanchis en un article que podeu llegir al nostre Blog , Esquerra no pot utilitzar la sanitat com a ariet d’atac i arma de desgast contra Mas, com ho fan Iniciativa o el PSC. El periodista constata també que "malgrat la necessitat i les declaracions gestuals, malgrat els nous acords, les desconfiances entre Convergència i Esquerra persisteixen". Si us plau no amargueu més el President, ell és l’únic que pot assolir la República Catalana.

L’amargura del president

Aquesta setmana passada el president de la Generalitat ha estat notícia per unes declaracions en què insinuava la possibilitat de fer-se enrere i no convocar les pròximes eleccions el 27 de setembre. L’endemà diferents dirigents de Convergència Democràtica matisaven l’afirmació i dos dies després el mateix Artur Mas vinculava l’hipotètic canvi a la possibilitat Mariano Rajoy triï ell també el mes de setembre per a les eleccions al Parlament espanyol.

Tot això, els esforços dels uns i l’aclariment de l’altre, semblaven el que eren: l’intent maldestre de rectificar una decisió equivocada. Perquè si Artur Mas modifica la data electoral sense pactar-ho amb Esquerra Republicana, podria ser ell qui en patís les conseqüències. Aquesta decisió despistaria i molestaria encara més l’electorat sobiranista que pot acabar votant el líder de Convergència Democràtica.

El que sembla haver quedat clar en tot l’episodi és que Artur Mas volia que quedés ben clar el seu malestar. En les darreres setmanes Esquerra Republicana ha deixat en minoria Convergència i Unió al Parlament en algunes votacions no importants però sí significatives. Els republicans han marcat una línia roja que exclou la política del conseller Boi Ruiz dels acords globals amb el govern. Els dirigents d’Esquerra han decidit utilitzar la sanitat com a ariet d’atac i arma de desgast contra Mas. Com ho fan Iniciativa o el PSC.

Però en el cas d’Esquerra la maniobra no s’entén. Els republicans han pactat amb el govern de CiU els dos darrers pressupostos. Si els disgusten i els incomoden les restriccions en sanitat, podien haver proposat retallades en uns altres fronts per evitar-les. D’on no n’hi ha no en raja. Els ingressos de la Generalitat són els que són. Clarament deficitaris. Els ajustaments afecten tots els departaments. I en el cas del de Salut, el govern d’Artur Mas els evita tant com pot perquè sap que són l’escletxa per on pot entrar la demagògia a raig.

El malestar d’Artur Mas té aquesta explicació. Quan va referir-se a la possibilitat de canviar la data electoral només l’estava constatant. Però es va equivocar en la fórmula per fer-lo evident. Més enllà de l’amenaça, el problema fondo és un altre. Malgrat la necessitat i les declaracions gestuals, malgrat els nous acords, les desconfiances entre Convergència i Esquerra persisteixen. La pugna per l’hegemonia del procés sobiranista no s’ha calmat. I el mateix procés continua ressentint-se’n.

Vicent Sanchis
Periodista.

Article publicat al diari digital elSingular.cat el dilluns 27 d’abril del 2015

21 d’abril 2015

Primer pressupost de la República Catalana


El Cercle Català de Negocis rellança l’estudi del Primer Pressupost de la Catalunya Estat amb dades actualitzades. La Generalitat passarà d’ingressar 36.132 M€ a 69.206 M€ una vegada recapti i gestioni íntegrament els impostos generats a Catalunya. Si voleu conèixer l'explicació i el detall d'aquest pressupost, podeu fer-ho en el nostre Blog.


Primer pressupost de Catalunya Estat

El Cercle Català de Negocis ha actualitzat les dades de l’Estudi “Primer Pressupost de la Generalitat de la Catalunya Estat” que va presentar l’any 2012 i ara rellança amb les xifres corresponents a data d’avui. D’aquest se’n conclou: La Generalitat passarà de tenir uns ingressos de 36.132 M€ a 69.206 M€ una vegada recapti tots els impostos generats pels agents econòmics a Catalunya, veure taula I (*).

A aquesta xifra encara s’hi hauran d’afegir els ingressos provinents de la concessió i l’explotació dels béns públics de Catalunya, com ports, aeroports, ferrocarrils, autopistes, loteries, xarxes elèctriques, espai radioelèctric i tota mena de concessions administratives, de les quals, actualment l’Estat espanyol n’és l’únic titular i beneficiari.

El traspàs de les concessions públiques aportaran uns 12.000 M€ addicionals a les arques de la Generalitat, cosa que situarà els seus ingressos en més de 81.000 M€. Tanmateix, la successió en la titularitat de les concessions públiques no es podrà fer efectiva fins a la proclamació efectiva de la independència. En canvi, la resta d’ingressos (69.206 M€) dependran exclusivament de la recaptació íntegre dels impostos per l’Agència Tributària Catalana.

Les principals fonts d’ingressos seran les cotitzacions a la Seguretat Social (22.734 M€); les retencions d’IRPF que passaran dels 7.678 M€ actuals als 14.846 M€ i les concessions per a l’explotació de béns públics (12.000 M€).

Així mateix, una de les majors partides d’ingressos de l’Estat català, serà la recaptació de l’IVA. Actualment, la Generalitat obté 5.219 M€ en transferències de l’Estat espanyol per aquest concepte fruit de diversos pactes fiscals. Però amb la independència aquesta partida passarà a ser de 9.800 M€. Una altra font d’ingressos a destacar és l’Impost de Societats, del qual avui la Generalitat no ingressa res. La seva recaptació suposarà uns ingressos de 3.400 M€ addicionals. Altres ingressos com les taxes i els impostos especials també experimentaran un avenç significatiu de quasi 2.900 M€.

Tanmateix, la partida de transferències corrents i de capital provinents del sector públic espanyol es veuran reduïdes en 5.348 M€. Finalment, Catalunya no podrà disposar de les transferències de l’Estat espanyol, però des del CCN volem constatar que tampoc li’n faran falta.

Amb la recaptació de tots els impostos i sense dèficit fiscal, el govern català podrà assumir per sí sol totes les despeses associades a la seva administració i als serveis socials propis de l’Estat del benestar. Però, a més d’eradicar el dèficit fiscal, tindrà l’oportunitat de redefinir la prioritat d’altres partides de despesa de l’Estat espanyol, no incloses en algunes metodologies de càlcul del dèficit fiscal català, com per exemple les despeses de defensa. Pensem, per exemple, que actualment l’Estat espanyol recapta a Catalunya uns 3.300 M€ que destina a les forces armades i que amb la independència podrem derivar al menys, parcialment, a altres serveis de l’Estat.

Així, les principals despeses que haurà d’assumir l’Estat català segons la taula II (*), són les transferències de la Seguretat Social per cobrir les pensions (uns 22.400 M€). Aquestes despeses es cobreixen amb les cotitzacions dels empresaris, autònoms i treballadors, uns 22.734 M€. Per tant, Catalunya podria crear el seu propi fons de reserva de la Seguretat Social, per poder cobrir qualsevol desajust, ja que durant dècades ha sigut la gran aportadora al fons de reserva de la Seguretat Social espanyola. En total, amb la independència es passarà d’ingressar 7.696 M€ en impostos directes a més de 41.300 M€, i de 8.703 M€ en impostos indirectes a 15.935 M€.

Paral·lelament, el Servei d’Estudis del CCN ha realitzat una previsió d’ingressos i una proposta de despeses i inversions públiques que inclou un augment en totes les partides pressupostàries.

Al marge de les competències que la Generalitat hauria d’assumir (ocupació i Seguretat Social), en termes absoluts les partides amb major augment de la inversió serien: salut (545 M€), ensenyament (449 M€), ordenació del territori (243 M€), promoció econòmica (577 M€) i benestar social (398 M€). En termes relatius els majors increments els experimentarien: agricultura, ramaderia i pesca (344%); habitatge social (149%); promoció cultural (105%); interior (47,6%); recerca i innovació (46,8%), promoció econòmica i empresarial (45%) i medi ambient i ordenació del territori (30%). També augmentarien les despeses relacionades amb la creació d’estructures d’Estat, com: projecció econòmica i afers exteriors, justícia i seguretat.

A més, des del CCN preveiem la possibilitat de crear un fons de contingències dotat amb 1.250 M€ anuals i unes aportacions al fons de reserva de la Seguretat Social de 1.500 M€ anuals. Finalment, caldria considerar la suspensió en les aportacions de Catalunya a la UE (uns 1.400 M€ anuals); ja que mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya és l’Estat espanyol qui els hauria de continuar pagant.

Amb les dades a la mà, es demostra que una Catalunya independent no només és econòmicament viable, si no que és l’única via que permet garantir els serveis públics, les polítiques socials i redreçar part de la inversió en aquelles àrees que generin valor afegit.

(*) Si voleu veure les taules i conèixer amb detall el pressupost aneu a:


Font: Estudi Cercle Català de Negocis del 9 de març del 2015.


15 d’abril 2015

Senyors de l’ABC: Franco ja és mort

Arran de la darrera operació dels Mossos d’Esquadra contra una cèl·lula gihadista, el ministre espanyol d’Interior va tornar a insistir en la complicitat de l’independentisme català amb el fonamentalisme islamista. Jorge Fernández Díaz ho va atribuir a la “imprudència”. És a dir, els sobiranistes catalans, senzillament, són idiotes. Juguen amb foc i no saben que les flames cremen. Si voleu conèixer el punt de vista de la Fundació Nous Catalans arran d’aquest tema, llegiu l’article que ha escrit el seu sotsdirector en Èric Bertran, que podeu trobar en el nostre Blog i en el que tramet una carta oberta al responsables del diari ABC, assegurant-los que Franco, encara que moltes vegades no ho sembli, ja fa molts any que és mort,.

Senyors de l’ABC: Franco ja és mort

Espanya està jugant amb foc i de manera molt perillosa. Diversos països en comencen a estar ja fins als nassos de la impunitat en que un ministre o els mitjans de comunicació afins al Govern barregen islamisme radical amb la religió musulmana. Si segons el ministre de l’interior no ens podem apropar a la comunitat musulmana perquè hi ha gihadistes, avui la portada del ABC acusa a professors de religió musulmana avalats pel Ministeri d’Afers Religiosos de la Casa Reial del Marroc de ser islàmics així com si això fos perillós o dolent.

Potser des de la Fundació Nous Catalans haurem d’elaborar un dossier amb les portades, comentaris i talls de veu d’alguns ministres i enviar-ho als diversos consolats de països musulmans que hi ha Barcelona. Mal els hi pesi la capital catalana és la tercera del món amb més consolats. Em consta que alguns ja ho han vist i es posen les mans al cap. S’ha de ser molt curt de mires i tenir molt mala fe per publicar portades com les que avui publica l’ABC.

Potser el que no entenen és que nosaltres treballem per un país laic, i en un país laic les institucions respecten totes les religions. I el Parlament de Catalunya rep a tots aquells qui el visiten siguin de la religió que siguin.

Senyors de l’ABC, sí, vam rebre al Parlament una delegació de 50 professors de religió musulmana que van venir a Catalunya a reforçar les pregàries durant el Ramadà de l’any 2012. I sí, quan van arribar vam fer-lis una visita per un Parlament, el nostre, que encara que no us agradi té més història que el vostre. I sí, els vam explicar que ens el veu tancar durant molts anys, i també que l’actual, Artur Mas, és el 129è President de la Generalitat. Ho vam explicar perquè és veritat, i ells van quedar encantats de descobrir que estaven al Parla­ment d’una nació mil·lenària i van quedar molt contents de veure que els catalans els vam rebre amb tots els honors portin jilaba o túnica.

I sí, també els vam explicar, ja al 2012, que volíem votar. Alguns dirigents catalans musulmans ho van fer. I saben una altra cosa? Que els hi vam explicar que votarem. Encara que vostès no vulguin, els vam explicar que votaríem sí o sí i que aquest país seria independent si així ho volia una majoria de ciutadans. I saben que? Què són musulmans i porten jilaba, però ho van entendre perfecte. I és que el món no es separa entre els qui porten o no jilaba, ni tant sols entre confessions religioses… El món es separa entre demòcrates i no-demòcrates. Diguin vostès a quin apartat estant però, per si els va pas­sar per alt a la seva redac­ció, deixi’m que els recordi una notícia en un titular: Franco ja és mort.

Èric Bertran
Sotsdirector de la Fundació Nous Catalans

Article publicat al digital Indirecte.cat el dimarts 14 d’abril del 2015