1515 a 1515, l’empat aritmètic a l’assemblea cupaire de Sabadell, és una pressa de pèl a Catalunya, als patriotes independentistes que van estar pendents de 3030 vots que podien decidir tirar endavant el procés polític de la llibertat de Catalunya. Fer d’Artur Mas el dimoni, ha fet forat en la ment dels cupaires, que quant els preguntes per què..., no saben respondre amb claredat argumental i entren en uns jardins utòpics, que no saben ni defensar, en quant els hi fas quatre preguntes concretes sobre que es el que de veritat proposen pel futur de Catalunya i el seu benestar. Transcrivim tot seguit uns fragments del davantal de Mònica Terribas del dilluns 28 de desembre al programa “El matí de Catalunya Ràdio” on la periodista ho verbalitza clarament: “Allargarem l'agonia fins al 2 de gener esperant que es reuneixi el consell polític de la CUP? O Junts pel Sí prendrà alguna decisió abans? Quan ha arribat el moment de mullar-se, els deu diputats de la CUP no només no han volgut opinar públicament sobre la proposta de JxSí, ni defensar-la ni criticar-la, sinó que han tornat la pilota a l'assemblea com si el 27-S no s'haguessin triat cervells, sinó cossos i braços. Però, ironies del destí, què els ha dit, aquest empat de l'assemblea? Doncs que, per dolorós que sigui, els van triar per prendre decisions. I en canvi, ahir els vam veure davant d'un micròfon explicant el que ja sabíem, sense respondre ni tan sols a les preguntes legítimes que es feien ahir a la nit milers de persones. Això sí, la majoria del país, escrupolós, democràtic i respectuós, ho assumeix, i espera. I mentrestant, esbatussades i diversió a l''olla de Twitter', que estalvia hores de psiquiatre col·lectiu i estimula els Minoristes i el 'Polònia'.” L’argument de que la CUP finalment ha de fer “política”, el desenvolupa el periodista i professor a la Universitat Catalana d'Estiu en Gustau Navarro i Barba en el seu article i que podeu llegir en el nostre Bloc.
Per la CUP ha arribat el temps fer política
L’Assemblea de la CUP ha acabat amb un resultat sorprenent, matemàticament possible, però estadísticament altament improbable, no entraré ara en el joc dels qualificatius del resultat, no em sembla políticament transcendent, perquè independentment de si guanyava una opció o un altre per una diferència mínima, un, dos, tres vots, el resultat polític era el mateix, la CUP estava i està dividida al 50 per cent.
Personalment no em trobo dins el marc dels defensors dels moviments assemblearis, de la mateixa manera tampoc en sóc radicalment contrari, simplement en conec les seves limitacions, i sense cap temor a equivocar-me puc afirmar que no hi ha res més manipulable que una assemblea en mans de gent experta i preparada políticament. De fet el joc de les tres votacions amb quatre propostes està pensat per evitar la divisió d’una organització, quan saps positivament que està dividida, i segons el redactat de les preguntes pots jugar amb un subtil conductisme.
L’assemblea però ha votat unànimement que l’únic interlocutor de la CUP és Junts pel Sí, ho diuen les dues propostes, el fantasma de Podemos/Colau haurà de ser enterrat, les dues propostes votades no deixen espai a altres aliances, cap dels diputats i cap membre del consell polític de la CUP no té ara cap mandat per continuar a jugar amb l’ambigüitat del referèndum impossible de Podemos/Colau. El document enviat a les bases del partit abans de l’assemblea on deia “Davant els resultats del 20 de desembre es visualitza una oportunitat de bastir un front d’esquerra transformadora –CUP + En Comú Podem– per esdevenir la força majoritària en unes noves eleccions al mes de març” hauria d’arxivar-se definitivament després del vot de diumenge.
La diputada Anna Gabriel, dona intel·ligent i formada, hauria de deixar d’auto enganyar-se, no té més una organització compacta darrere les seves posicions, ara el seu pes és molt clar, la meitat exacta de la CUP, després de l’Assemblea declarar que la pilota ara està a la teulada de Junts pel Sí i “Ara tenen la possibilitat de generar una nova proposta” mostra una limitada capacitat de lectura política, per què una organització dividida al 50 per cent té moltes possibilitats de fractura interna, a menys que la seva direcció tingui molta lucidesa política.
Ara la CUP haurà de fer definitivament política, caldrà veure si és una organització basada en el centralisme democràtic o en la llibertat de les diferents tendències organitzades que arriben a una síntesi si és possible i en cas de mancança de posició unitària preval la necessitat d’expressar també públicament amb el vot la diversitat de pensament dins una mateixa organització, una organització democràtica actua d’aquesta manera en els temes que no són fundacionals i porten a qüestions d‘estricta tàctica política com el tema que ens ocupa.
El diputat Antonio Baños ha declarat que el resultat “no significa escissió, sinó debat”, ens alegrem perquè ningú amb sentit patriòtic vol la ruptura de la CUP, perquè si realment estem per enfrontar-nos a l’estat espanyol, tots seran necessaris. Per poder fer-ho la CUP continua tenint la pilota al seu camp, i cal que la pluralitat de la CUP quedi reflectida en un vot que permeti constituir el nou govern de transició, que trenqui amb la monarquia borbònica i ens porti vers la república catalana.
Gustau Navarro i Barba
Antropòleg i historiador
Article publicat al Blog Geopolitica.cat el dilluns 28 de desembre del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada