Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




03 de desembre 2015

La independència empantanegada

Les reiterades negatives de la CUP per votar al President Artur Mas, han impedit la formació del nou Govern. El procés cap a la independència de Catalunya ha quedat bloquejat. Totes les esperances dipositades en la victòria de Junts pel si en les passades eleccions del 27S s'han esvaït. Hem desaprofitat una oportunitat històrica i ens pot sortir molt car. Les conseqüències per Catalunya poden ser tan nefastes que fan del tot necessari analitzar i denunciar sense contemplacions els culpables. És especialment necessari, si no volem caure en el futur en els mateixos errors. En les passades eleccions, una majoria de catalans vam votar a favor d'un Govern que ens conduís cap a la independència i poder constituir un Estat propi. El resultat és un Parlament amb una majoria independentista. Però a l'hora d'escollir el nou President de la Generalitat, la CUP s'ha alineat amb els unionistes del PP, C's, PSC i CSQP. Han votat no a la investidura d'Artur Mas, quan havien assegurat que s'abstindrien. Van proclamar que impulsarien el procés i l'han frenat. Han preferit votar i donar el 5è. lloc del Senat al PP en comptes del candidat de Junts pel Si. Aquests fets tan greus, mereixen ser coneguts per tothom. També ens cal una autocrítica i una reflexió profunda que ens ajudin a superar aquest tràngol. Per un coneixement més exhaustiu del moment polític que vivim podeu llegir en el nostre Blog un escrit del nostre President amb el títol de “La independència empantanegada”, on fa unes reflexions arran del bloqueig del procés que pateix Catalunya.

La independència empanatanegada

Les eleccions del 27S les han guanyat d'una forma clara i indiscutible, les formacions independentistes. Amb diputats, vots i amb una alta participació. En conseqüència les podem qualificat legítimament de plebiscitàries. Així ho ha reconegut la immensa majoria de la premsa internacional. Els mitjans espanyols, la crispada tertúlia madrilenya i la tropa unionista, no han acceptat un fet evident, que els corroeix les entranyes. El seu historial d'enganys i mentides desacrediten les seves informacions. Les soflames del Govern Espanyol, tergiversant la realitat, impedeixen que puguin prendre decisions polítiques intel·ligents. Encara menys donar una resposta encertada al desafiament que la independència de Catalunya els hi ha plantejat.

Legitimat pels resultats democràticament obtinguts el Parlament, en ús de les seves facultats, va aprovar per majoria absoluta la Declaració de Sobirania. És l'inici del procés independentista, també anomenat de desconnexió. De moment però, la única cosa que hem aconseguit, és una reacció virulenta i visceral de l'Estat Espanyol. Com era d'esperar, el Govern del PP ha reaccionat de mala manera. Millor dit de la pitjor manera possible. Amb insults, desqualificacions amenaces, difamacions, mentides i enganys. Amb la col·laboració entusiasta de la premsa espanyola sempre tan bel·licosa i anticatalana. Secundats per la ràdio, la TV i els tertulians de l'embolica que fa fort. Mitjans al servei de l'Espanya indivisible, divina, autoritària i eterna.

El que no sap fer, ni li entra pel cap, aquest govern reaccionari i maldestre és donar una resposta política per aturar o negociar la reivindicació independentista, que és precisament, de naturalesa política. No ens ha d'estranyar. En el diccionari espanyol no existeix la paraula “enraonar”. La gramàtica borbònica la tradueix per imposar. Tampoc s'han atrevit a utilitzar descaradament l'exèrcit o la policia, al estar aquests integrats i supeditats a la UE i la OTAN. Encara menys allò tan castís de bombardejar Barcelona cada 50 anys. Incapaços d'oferir una alternativa democràtica a les reivindicacions catalanes, s'han abocat a una activitat repressiva desenfrenada, que ha començat i que no pararà fins que ells no hagin destruït la Nació Catalana o nosaltres hàgim aconseguit la independència. Una de les agressions més terribles que ens han infringit ha estat escanyar-nos econòmicament. Ens presten els diners que ens han robat prèviament i a sobre els hi hem de tornar amb interessos. Tots els ciutadans de Catalunya sense distinció en patim les conseqüències.

Els resultats del 27S van donar el tret de sortida al tren de la independència. Semblava una marxa imparable. Però de cop i volta el tren ha quedat bloquejat. No precisament pels obstacles de l'Estat Borbònic com seria lògic preveure. Doncs no, ha estat la imbecil•litat dels catalans. Hem aconseguit allò que l'Estat Espanyol amb el seu immens poder i el seu orgull no havia pogut ni somiar.

L'aturada del tren independentista l'ha provocat una nimietat. Simplement l'obcecació d'unes assemblees de grupuscles anomenada CUP. No volen donar el suport parlamentari a la formació que havia guanyat les eleccions. Es vergonyós que 10 diputats pretenguin imposar els seus criteris als que n'han obtingut 62. Encara és més denigrant, quan els seus arguments són absolutament banals, per no dir estúpids. Reciten com un mantra, les mateixes difamacions i mentides que el govern del PP i els partits unionistes escampen per tot arreu. El seu argument estrella per no voler votar el candidat de Junts pel si, és basa en anar repetint que ells sempre han dit que mai ferien president a l'Artur Mas. Per coherència diuen que no cediran de cap manera. Evidentment, és un fals argument. Si hi afegim els seus objectius forassenyats, les seves exigències inacceptables i el seu programa impossible d'aplicar, el resultat és un mur de formigó armat al mig de la via. Han barrat el pas al tren de la llibertat, en nom de la puresa ideològica i de la coherència sectària.

Els agents del CNI infiltrats en aquest guirigall assembleari, no han hagut de moure un dit. Tota la feina els hi han fet els senyors de la CUP. La seva aportació a la independència consisteix en no voler fer President a l'Artur Mas. Negativa un dia si i l'altre també, que els converteix de facto, en la quinta columna espanyolista. Han realitzat amb entusiasme assembleari la feina bruta de sabotejar el trànsit cap a la independència. La seva obstrucció els ha convertit en uns aliats del PP, C's, PSOE, i CSQP. Qui ho havia de dir, sobretot la gent de bona fe que els va votar.

Sense un President elegit i un Govern fort el procés independentista no pot continuar endavant. Falta saber si el tren de la independència s'ha aturat o l'han fet descarrilar. No perdem més el temps fent el joc a una colla de sectaris que pretenen fer passar els seus dogmes discutibles, per sobre la voluntat de la majoria de catalans. No podem estar pendents d'uns irresponsables que molts dels seus vots els han aconseguit enganyant a la gent. La trista realitat és que són un fre a la independència. Lamentablement s'han convertit en els ximples útils del Govern Espanyol.

Vist tot el que ha passat, el més sensat és anar a unes noves eleccions i que sigui tot el poble de Catalunya qui decideixi el seu futur en llibertat. Només d'aquesta manera podrem aclarir la situació i sortir de l'atzucac.

Manel Pagès i Panadès
President

29 de novembre del 2015