Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




03 de desembre 2020

La sedició no existeix a Europa

L’executiu de Pedro Sánchez diu que vol aprovar la reforma del delicte de sedició abans d’acabar l’any, segons ha declarat el ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo. Un cop superi tots els tràmits parlamentaris la reforma del delicte de sedició es podrà aplicar als presos polítics, si inclou una modificació a la baixa de les penes. El ministre ha reconegut obertament que aquesta reforma l’han proposada arran de la condemna contra els presos polítics independentistes. Aquesta afirmació evidencia encara més el caràcter polític del delicte pel qual s’ha condemnat els presos de l’1-O, pel qual es persegueix els exiliats i pel qual el Tribunal Suprem espanyol demana al Parlament Europeu l’aixecament de la immunitat com a eurodiputats del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.

Un dels múltiples arguments que s’ha utilitzat en la defensa dels eurodiputats catalans, ha estat el fet que el delicte de sedició pel qual se’ls vol jutjar no té correspondència en els ordenaments jurídics de la resta de membres de la Unió Europea, o si més no, que en els codis penals on hi ha delictes que s’hi poden assemblar, les penes són sensiblement més baixes. És un argument que el Parlament Europeu no pot deixar de banda i que, si ho fes, seria molt difícil d’explicar, ja que la sedició és un delicte arcaic, que no existeix en la gran majoria d’estats de la Unió Europea. Això és precisament el que va dir d’una manera elegant el fiscal general de la Cort de Cassació de França, François Molins, al fiscal del Suprem Javier Zaragoza quan parlaven de la sedició i de la rebel·lió: “A França no és possible d’acceptar una extradició per un delicte polític.”

En un principi l’executiu espanyol era partidari de l’eliminació total de la sedició del codi penal, cosa que l’hauria homologat amb els de la resta d’Europa. Ara la proposta és que es modifiqui, perquè segons el ministre Campo, aquest delicte ‘grinyola’. Atenció a aquests ‘grinyols’, puix que podria ser que fossin una altra cosa. La reforma del delicte de sedició és un argument que es va inventar el portaveu d’En Comú Podem, Jaume Asens, per entabanar als diputats d’ERC i tenir-los lligats i controlats. El PSOE ja li va fer rebaixar el plantejament, però ERC segueix darrere de totes les pastanagues que els van ensenyant el PSOE i Podem (com l’indult, l’amnistia, el tercer grau…).

Es comenta que potser no decidiran res fins passades les eleccions catalanes, per no interferir en la campanya. Arribats a aquest punt hem de prendre consciència del que representen aquests endarreriments, ja que  mentre el “Gobierno” i el tribunal espanyol s’ho miren, s’ho pensen, s’ho remiren, discuteixen, estudien, s’ho tornen a mirar, els presos i presses polítiques resten a la presó, alguns sense poder-ne sortir ni pel tercer grau que mereixen. Tot plegat sense comptar que, a part dels nou independentistes que podrien beneficiar-se una hora o altra d’aquests indults, resten encara d’altres exiliats fora de Catalunya i més de 2.800 catalans pendents d’imputació o judici.

De més haurem d’anar molt amb compte que els legisladors, en reformar la sedició, no ens ‘colin’ un gol en pròpia porta, augmentant les penes per altres delictes, com pot ser la desobediència. Això ho explica molt clar en Xevi Xirgo en el seu article titulat “Quina por, ministre”, on es pregunta quin preu pagarem per aquesta reforma i que podeu llegir més avall. Si voleu ampliar i conèixer un altre punt de vista sobre el mateix tema, podeu fer-ho llegint l’article d’en Josep Casulleras Nualart titulat “Els perills de la reforma de la sedició: allò que amaga el PSOE i la mà de Marchena” i que trobareu en el següent enllaç:

https://www.vilaweb.cat/noticies/reforma-sedicio-jaume-asens-psoe-tribunal-suprem/

Quina por, ministre!

Quina por, ministre Campo, sentir ahir les seves declaracions sobre aquesta famosa reforma del Codi Penal que fa tant de temps que Jaume Asens predica. Quina por que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, digui que la reforma no estarà abans de final d’any sinó que potser s’endarrerirà per poder “ajustar” les penes dels delictes de rebel·lió i sedició. I quina por sobretot sentir-lo ahir dient que, és clar, aquesta reforma del Codi Penal que permetrà rebaixar les penes pels delictes de rebel·lió i sedició (el que haurien de fer amb la sedició és suprimir-la del tot!) comportarà endurir les penes per desobediència al TC.

A veure si ens sortirà més car el remei que la malaltia, després que tothom sembli tan content perquè la reforma permetrà en un futur proper que els presos polítics surtin de la presó gràcies a la rebaixa de la pena que s’aplicarà als seus suposats delictes. No voldria ser barroer ni maleducat, i no voldria que se’m mal interpretés, però em pregunto quin preu en pagarem, d’aquest enduriment del delicte de desobediència. No s’oblidin que molts dels investigats per l’1-O ho són per un delicte de desobediència i que a partir d’ara, diu el ministre, la pena serà més dura. Serà només la desobediència al TC? Els talls de carretera o les protestes més pujades de to que fins fa res s’entenien com a llibertat d’expressió seran, ministre, aquesta desobediència que cal penar encara més si el TC les atribueix a segons qui? Si hi ha un nou 1-O la presó duríssima serà per desobediència al TC, doncs? És aquesta, la reforma?

Ahir a Campo se li va entendre tot. “El nou text s’adequarà als codis penals europeus, com l’alemany o el francès; ara hem vist la realitat i som conscients que cal fer una revisió”, va dir. Vaja, que després de les plantofades de les justícies belga, alemanya i escocesa no els queda més remei que reformar la sedició per no passar més vergonya. No se’n va amagar, Campo, d’admetre que això afavorirà els presos polítics i, eventualment, els exiliats. Que amable. Diguin-me, però, malpensat. I preguntin-se quin preu en pagarem, d’aquesta reforma que escoltant el bloc de la investidura sembla que hàgim d’aplaudir.

Xevi Xirgo

Periodista

Article publicat al diari  ELPUNT/AVUI  el dimarts 1 de desembre del 2020

Cap comentari: