El Barça campió de Lliga

Un país de Cristianos o de Pedros?

Havent convingut des de fa temps que tots plegats ja ens afaitem (o ens depilem), deixem-nos de viure al planeta Teletubis i diguem-ho clar: el futbol és política, és poder i són diners. Tenint clar això, observar el futbol ajuda a entendre la política i observar el Barça de Guardiola serveix per entendre el que li falta a la (nostra) política. I li diré més, el Parlament és el Reial Madrid, una unió d’egos que van a la seva, sense cap projecte conjunt i sempre pendents de com surten a les fotos. I sí, hi ha senyories que admeten paral·lelismes metafòrics amb Cristiano i amb Guti... ei, per actitud, no per look (per sort).

Abans-d’ahir vam escoltar quatre declaracions fetes en un context futbolístic però que radiografien al mil·límetre la realitat de la Catalunya de la desafecció i assenyalen el camí com si fossin llums de neó en forma de fletxa. Pep Guardiola a la roda de premsa: “Algun cop ens hem sentit menystinguts. (...) Fa temps que escoltem coses que no calen. Nosaltres hem fet feina de formiga, de no respondre. Ja sabem que ells tenen altaveus molt potents” i “Van dir que tot ho guanyàvem pels àrbitres i això és injust, a pesar que ha estat un estímul per a nosaltres. L’any passat era el canguelo i aquest any ha estat el mateix i l’any vinent tornarà”. Puyol a la celebració (per cert, patètica) del títol: “Ens han atacat de totes bandes, però no han pogut amb nosaltres”. I Xavi al mateix (trist) acte: “Ens han volgut frenar de totes les maneres possibles, però no ho han aconseguit. Com diu el president: que n’aprenguin!”.

Traducció política: anem a la nostra. Amb un projecte sòlid, defensat conjuntament per gent preparada, humil i pencaire a la qual hem de donar oportunitats en funció del seu talent i no del seu nom, ells que facin i diguin el que vulguin. Deixem de ser el país dels Cristianos i convertim-nos en el país dels Pedros.

Iu Forn

Periodista i escriptor

Article publicat al diari AVUI el dimarts 18 de maig del 2010.