Les consultes populars

Quan un 12% de participació en una consulta té més legitimitat que un 23%

El dia després de les consultes sobre la independència diaris catalans com El Periódico i La Vanguardia van assegurar que la 'baixa participació' (40%, 30% i 20% respectivament) els treia legitimitat. La consulta de la Diagonal només ha obtingut un 12%, però aquests mitjans l'han legitimada.

És curiós, doncs, que al seu moment La Vanguardia i el El Periódico, diaris barcelonins per excel·lència i els més llegits al nostre país, van assegurar que les consultes sobre la independència no tenien legitimitat en tant que havien tingut una “baixa participació”. Estaríem parlant d'un 23% dels votants fent la mitjana de totes les onades de consultes (13S, 23D, 28F i 25A).

Però, paradoxalment, cap d'aquests dos diaris parlen dels nivells de participació en els titulars i en la reflexió sobre la consulta de La Diagonal. Malgrat que un 12% de participació (l'aconseguida amb la consulta barcelonina, podent votar per Internet i amb casos irregulars de suplantació d'identitat), és molt menys que un 23%, tots els diaris la legitimen i donen com a valida l'Opció C, com l'escollida pels barcelonins.

Els mitjans de comunicació barcelonins, com és natural al capdavall, obren amb les repercussions polítiques i el triomf de la C amb el 80% dels vots. En definitiva, que es destaca més la naturalesa que no pas el volum de la resposta ciutadana. En aquest sentit, Barcelona Decideix, que organitzarà la consulta sobre la independència a la capital ha sol•licitat als mitjans un tracte similar per al referèndum que es realitzarà el 10 d'abril de 2011.

En qualsevol cas, queda clar que les línies editorials dels diaris barcelonins no tracten per igual les consultes sobre la independència que altres tipus de consulta, com la de La Diagonal. Es pot dir, doncs, que hi ha un veto ideològic a l'hora d'oferir un tractament just i plural de les informacions. És motiu de reflexió, doncs, constatar que els dos diaris més importants del país carreguen frontalment contra les consultes sobiranistes.

Article publicat a crònica.cat el dilluns 17 de maig del 2010

Hereu ha de plegar

La reforma de l’Avinguda Diagonal era un dels projectes estrella del govern de la ciutat de Barcelona, juntament amb la també polèmica i poc treballada proposta dels Jocs Olímpics d’Hivern. Hereu, seguint la millor tradició del PSC, va creure que amb la manipulació i la propaganda podria enredar novament els barcelonins, davant d’un model de ciutat totalment esgotat. Així, va pensar en idear una gran farsa democràtica. Una iniciativa que no era una consulta participativa, sinó una falsa maniobra, que ens ha costat 3 milions d’euros, per legitimar els interessos d’una operació urbanística d’esquena a la ciutadania. Una consulta que, a més, ha fet un tràgic favor a la participació democràtica i al vot electrònic. Qui més voldrà emprar aquests instruments a partir d’ara? Un cop més i aquest cop no cal anar a Cuba, el fals progressisme fa un gran mal als millors valors democràtics.

Aquesta vegada però li ha sortit molt i molt malament. Li costarà molt car. L’espectacle ha estat indigne d’una ciutat referent del món. Hereu, fins i tot va enredar a tothom dient que havia votat quan no ho havia fet. "Potser llavors diguem-los que vostè ja ha votat", van proposar-li, davant el que l'alcalde va respondre "val, sí, sí, exacte". "Val, val, perfecte. Doncs ja hi és. Ja està". Altres escàndols durant la setmana de consulta han estat: amagar l'opció C, vots fantasma, punts de votació en seus del PSC i tecnologia penosa. Vaja, una gran vergonya que ens ha fet sortir els colors a molts barcelonins.

El 80% (79,84%) dels barcelonins que hem participat en la consulta ciutadana sobre el futur de la Diagonal hem votat per l'anomenada opció "C", que rebutja la reforma d'aquesta avinguda proposada pel govern municipal. Un resultat que és molt més que el resultat d’una consulta sobre una reforma urbanística. Un resultat que és tot un missatge polític. Els barcelonins han demostrat que no se'ls pot prendre el pèl i sobretot que volen que els polítics els diguin la veritat. El resultat ha tret la careta de l’alcalde. Un polític que enreda no pot continuar en el càrrec. Hereu ha de plegar

Per cert, posats a consultar, perquè no ens consulten si l’AVE ha de passar pel costat de la Sagrada Família o no? Estic segur que la resposta també seria contundent!

Marc Guerrero

Vicepresident dels Liberals Europeus

Article publicat a crònica.cat el dilluns 17 de maig del 2010