La tercera via
Mentre Espanya agonitza i perd crèdit internacional a glopades, n’hi ha que pentinen sardines perquè els gats ja no es deixen. Com ara l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde Jordi Hereu ha decidit jugar-se tota la credibilitat –la poca que li’n quedava– a una carta. La carta Diagonal. És curiós que siguin els socialistes catalans els que més sovint proclamen la necessitat de deixar de costat aquelles qüestions que “no interessen la gent”. Ho diuen i alhora Hereu convoca una consulta ciutadana que no deu interessar-lo ni a ell. I no només la convoca, sinó que hi aposta prestigi i futur.
En la reconversió forçosa de la principal via urbana de Barcelona els soferts contribuents tenen tres opcions: rambla, bulevard o vés a saber què. No s’ha fet res més semblant en tota la democràcia a l’antic “tercio” familiar. Blanc, negre o res. La possibilitat que més espanta les actuals autoritats municipals és que els barcelonins, senzillament, se’n fotin. És a dir, que ni tan sols acudeixin a urnes. Seria colossal que l’Ajuntament de Barcelona no arribés a convocar ni la mitjana que ha acudit a votar en les consultes sobiranistes que s’han escampat per tot Catalunya. Amb tota la força de la institució, amb milions d’euros de pressupost malgastats en propaganda i amb tot de cara perquè quan es vota allò que el poder determina tot són alegries i festetes. Vist el panorama i vistos també els esforços, aquesta opció és la vàlida. Ni bulevard ni rambla. Ni tercera via. Abstenció.
I contundència en les pròximes eleccions municipals. Aquesta serà l’única garantia que el futur govern consistorial no perdi el món de vista i es dediqui a distraure i marejar el personal mentre plouen crisis, insolvents polítics i taurons financers.
Vicent Sanchis i Llàcer
Periodista i professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona
Article publicat al Butlletí núm.170 de la FCO el dimarts 11 de maig de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada