El tripartit kamikaze

Spinoza i la data de Montilla

El dimarts al matí vaig rebre una trucada indignada d'un bon amic que troba intolerable que el president Montilla escuri d'una manera tan poc elegant el seu mandat. Vaig intentar tranquil·litzar-lo. "No n'hi ha per tant", vaig dir-li. Ho penso de debò, no cal perdre ni un segon en aquesta qüestió, molt menor. La tàctica defineix l'home. Els nans no poden esdevenir gegants d'un dia per l'altre. Els nans es dediquen a la menudalla. Fidel a la seva closca, el líder del PSC allargarà tot el que pugui la seva trista navegació. Existeixen els miracles? Al local del carrer Nicaragua, deuen refiar que el cas Millet, en plena tardor, proporcioni una mica més de porqueria per provar d'empastifar l'adversari. Què, si no?

Baruch Spinoza, filòsof jueu que va il·luminar Europa en temps més foscos que els nostres, sosté que la persona que menysprea o és indiferent a la veritat ha de ser, forçosament, algú que també menysprea o és indiferent a la seva vida mateix. Montilla contra el món i peti qui peti. "De perdidos, al río", diuen els castellans. La veritat passaria per admetre algunes premisses de fet. Per exemple, que el fracàs de Montilla com a president no és només un fruit bord de l'aliança amb ERC i ICV; per exemple, que Montilla és un polític al qual li va gran el càrrec de president de Catalunya; per exemple, que Montilla no pot plantar cara al Tribunal Constitucional i, a la vegada, afirmar que l'Estatut serà salvat a trossos. A Montilla no li agrada la veritat sobre Montilla i fa com si res. Lluny de la veritat, la realitat acaba girant-se contra qui pretén edificar la faula. El PSC, un pragmatisme basat en l'irrealisme.

Sempre he dit que el tripartit és un invent kamikaze. Destruir CiU encara que es destruïssin en la missió. Ironia fatal: el tripartit és un kamikaze que cau en mar i no causa cap mal a l'enemic. Primer, el sacrifici de Pasqual Maragall, tràgic i desencadenant del desengany de molts. Segon, el mal final de Montilla, tragicòmic i fatigant. Els kamikazes japonesos que estavellaven els seus avions contra els vaixells de la flota dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial eren pilots escollits entre els millors. No és el cas de la majoria de consellers que avui governen el nostre país. Un kamikaze incompetent i escàpol és un cromo grotesc, ridícul.

Que diguin la data de les eleccions quan vulguin. Observem el paisatge amb calma. La política és el domini savi del temps, no pas el control del calendari. Només els nicis confonen aquestes coses.

Francesc-Marc Álvaro

Periodista i assagista

Professor de Ciències de la Comunicació a la URL.

Article publicat al Butlletí num. 246 de la FCO el dijous 2de setembre del 2010